Fotogrametria
- ca profunditat de bits, n f
- ca profunditat de píxels, n f sin. compl.
- es profundidad de bits
- es profundidad de píxeles
- en bit depth
- en pixel depth
Fotogrametria
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Fotogrametria
- ca profunditat de punt focal, n f
- es profundidad de foco
- en depth of focus
Fotogrametria
Definición
Nota
- La profunditat de punt focal augmenta, igual que la profunditat de camp, en reduir l'augment de la distància a l'objecte, l'obertura de la lent i la distància focal.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Teledetecció > Radiometria
- ca profunditat òptica, n f
- ca espessor òptica, n f sin. compl.
- es profundidad óptica
- es espesor óptico sin. compl.
- en optical depth
- en optical thickness sin. compl.
Teledetecció > Radiometria
Definición
Es calcula:
p = -loge(τ),
on p és la profunditat òptica i τ és la transmitància.
Per exemple, un núvol impedeix el pas de la llum en funció de la seva constitució física (gotes, cristalls, etc.), forma, etc.
És un concepte qualitativament invers a la transmitància, amb valors entre 0 (medi molt transparent o recorregut molt curt a través seu: transmitància total) i infinit (medi totalment opac o recorregut molt llarg a través seu: transmitància nul·la).
Vegeu llei de Lambert-Beer.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció
- ca programa, n m
- es programa
- en programme
- en program sin. compl.
Teledetecció
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cartografia > Informàtica
- ca programa, n m
- es programa
- fr programme
- it programma
- en program
- de Programm
Cartografia > Informàtica
Definición
Nota
- Convé complementar el terme programa amb l'adjectiu informàtic en aquells casos en què l'ambigüitat lèxica d'aquesta unitat pot donar lloc a una interpretació inadequada.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca PCOT, n m
- ca Programa Català d'Observació de la Terra, n m sin. compl.
- es PCOT
- es Programa Catalán de Observación de la Tierra sin. compl.
- en PCOT
- en Earth Observation Catalan Program sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Estratègia per a impulsar les activitats, els productes i els serveis en teledetecció a la societat, impulsada per l'ICC l'any 2006.
Els seus principals objectius són:
1. Encoratjar, millorar i promoure la participació de Catalunya en el disseny, el desenvolupament i l'operació d'instrumentació i plataformes d'observació de la Terra.
2. Promoure l'interès a Catalunya en el camp de la tecnologia aeroespacial d'ús dels productes d'observació de la Terra.
3. Establir col·laboracions i participar en estratègies i projectes d'altres agències cartogràfiques d'arreu del món.
4. Facilitar als usuaris, actors públics i privats l'accés a la informació d'observació de la Terra.
5. Potenciar el coneixement i el desenvolupament de metodologies i processos per a transformar la informació en coneixement i operativitat.
El PCOT està impulsant el petit satèl·lit MediMap.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca programació orientada a objectes, n f
- es programación orientada a objetos
- en object-oriented programming
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definición
Nota
-
1. La programació orientada a objectes proporciona una visió més natural i de més alt nivell en la modelització de dades i en el desenvolupament de programes.
2. La programació orientada a objectes es va desenvolupar durant la dècada de 1980. La major part del programari desenvolupat, com també dels llenguatges de programació, des de mitjan dècada de 1990 es basen en la programació orientada a objectes. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Cartografia > Informàtica
- ca programari, n m
- es soporte lógico
- fr logiciel
- it software
- en software
- de Programmausstattung
- de Software
Cartografia > Informàtica
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
- ca programari comercial d'usuari final, n m
- es software comercial de usuario final
- en commercial off-the-shelf software
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca programari de cartografia assistida per ordinador, n m
- ca programari de cartografia automatitzada, n m sin. compl.
- es software de cartografía asistida por ordenador
- es software de cartografía automatizada
- en automated mapping software
- en computer-aided cartography software
- en mapping software
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definición
Nota
-
1. Els primers programes de cartografia assistida per ordinador es van desenvolupar a la dècada de 1960. El programari de cartografia assistida per ordinador incloïa en el seu origen tant els programes per a l'elaboració de cartografia general com els programes específics per a l'elaboració de mapes temàtics. L'evolució posterior, però, ha portat a utilitzar programes de disseny assistit per ordinador, o programes especialitzats de disseny o de SIG, per a l'elaboració de cartografia general, mentre que el programari de cartografia assistida per ordinador per a elaborar mapes temàtics va desaparèixer arran de l'aparició dels sistemes d'informació geogràfica d'escriptori a mitjan dècada de 1990.
2. Els programes de cartografia assistida per ordinador per a elaborar mapes temàtics solien emprar una estructura de dades simple, basada en fitxers per a emmagatzemar els elements cartogràfics i fitxers o taules per a emmagatzemar els valors dels atributs temàtics per a simbolitzar els elements.
3. La cartografia assistida per ordinador ha estat molt utilitzada des dels inicis de la informatització de la cartografia i del desenvolupament dels sistemes d'informació geogràfica per a elaborar mapes de dades socioeconòmiques i mapes estadístics, tot i que sovint no disposava de funcions per a dibuixar ni modificar la geometria dels elements dels conjunts de dades geoespacials, que calia adquirir del distribuïdor del programa o produir amb altres programes del mateix fabricant o d'altres fabricants. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8