Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  òrbita geosíncrona, n f
  • es  órbita geosíncrona
  • en  geosynchronous orbit

Fotogrametria

Definición
Òrbita que té un període que coincideix amb el període de rotació de la Terra.

Nota

  • Totes les òrbites geosíncrones tenen un semieix major igual a 42.164 km respecte del centre de la Terra.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  òrbita geosíncrona, n f
  • ca  GEO 2, n f sin. compl.
  • ca  òrbita geosincrònica, n f sin. compl.
  • es  órbita geosíncrona
  • es  GEO sin. compl.
  • es  órbita geosincrónica sin. compl.
  • en  geosynchronous orbit
  • en  GEO sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definición
Òrbita al voltant de la Terra, a una distància d'uns 35800 km, en la qual un satèl·lit viatja generalment en direcció oest-est i amb un període orbital igual a la rotació de la Terra en el seu eix, de manera que el giny sempre retorna a la mateixa hora del dia a la mateixa posició en el cel d'un observador terrestre.

Quan la inclinació del pla orbital és zero (coincident amb l'equador), s'anomena òrbita geoestacionària.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita geosíncrona, n f
  • ca  GEO 2, n f sin. compl.
  • ca  òrbita geosincrònica, n f sin. compl.
  • es  órbita geosíncrona
  • es  GEO sin. compl.
  • es  órbita geosincrónica sin. compl.
  • en  geosynchronous orbit
  • en  GEO sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definición
Òrbita al voltant de la Terra, a una distància d'uns 35800 km, en la qual un satèl·lit viatja generalment en direcció oest-est i amb un període orbital igual a la rotació de la Terra en el seu eix, de manera que el giny sempre retorna a la mateixa hora del dia a la mateixa posició en el cel d'un observador terrestre.

Quan la inclinació del pla orbital és zero (coincident amb l'equador), s'anomena òrbita geoestacionària.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita heliosíncrona, n f
  • es  órbita heliosíncrona
  • en  heliosynchronous orbit
  • en  sun-synchronous orbit

Fotogrametria

Definición
Òrbita, habitualment polar, en què la posició de l'objecte orbitant passa periòdicament pel mateix punt de la Terra a la mateixa hora solar local, de manera que l'angle d'il·luminació és sempre el mateix.

Nota

  • L'òrbita heliosíncrona sovint té una altura compresa entre 600 i 800 km, amb períodes orbitals de 96 a 100 minuts i una inclinació de 98º.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  òrbita heliosíncrona, n f
  • ca  òrbita heliosincrònica, n f sin. compl.
  • ca  SSO, n f sin. compl.
  • es  órbita heliosíncrona
  • es  órbita heliosincrónica sin. compl.
  • es  SSO sin. compl.
  • en  sun-synchronous orbit
  • en  SSO sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definición
Òrbita, generalment polar, al voltant de la Terra a una certa altura (normalment entre 600 i 1100 km sobre la superfície, per bé que poden ser més extremes) que comporta que el satèl·lit passi per cada latitud aproximadament a la mateixa hora solar1 en cada passada, la qual cosa facilita la interpretació de les imatges perquè la il·luminació del Sol hi és similar, especialment en les revisites interanuals a la mateixa època de l'any.

En aquesta òrbita, l'angle entre el pla orbital i la direcció Terra-Sol és constant, fet que s'aconsegueix amb una precessió del pla orbital d'aproximadament 1° al dia, que es produeix de manera natural, a causa de l'efecte sobre l'òrbita de la no esfericitat terrestre, per a combinacions concretes d'inclinació i altitud.

SSO és l'acrònim de sun-synchronous orbit ('òrbita heliosíncrona').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita heliosíncrona, n f
  • ca  òrbita heliosincrònica, n f sin. compl.
  • ca  SSO, n f sin. compl.
  • es  órbita heliosíncrona
  • es  órbita heliosincrónica sin. compl.
  • es  SSO sin. compl.
  • en  sun-synchronous orbit
  • en  SSO sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definición
Òrbita, generalment polar, al voltant de la Terra a una certa altura (normalment entre 600 i 1100 km sobre la superfície, per bé que poden ser més extremes) que comporta que el satèl·lit passi per cada latitud aproximadament a la mateixa hora solar1 en cada passada, la qual cosa facilita la interpretació de les imatges perquè la il·luminació del Sol hi és similar, especialment en les revisites interanuals a la mateixa època de l'any.

En aquesta òrbita, l'angle entre el pla orbital i la direcció Terra-Sol és constant, fet que s'aconsegueix amb una precessió del pla orbital d'aproximadament 1° al dia, que es produeix de manera natural, a causa de l'efecte sobre l'òrbita de la no esfericitat terrestre, per a combinacions concretes d'inclinació i altitud.

SSO és l'acrònim de sun-synchronous orbit ('òrbita heliosíncrona').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita retrògrada, n f
  • ca  òrbita indirecta, n f sin. compl.
  • es  órbita retrógrada
  • es  órbita indirecta sin. compl.
  • en  retrograde orbit
  • en  indirect orbit sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definición
Òrbita en què el moviment de rotació és d'est a oest.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita polar, n f
  • ca  òrbita quasipolar, n f sin. compl.
  • es  órbita polar
  • es  órbita casipolar sin. compl.
  • es  órbita cuasipolar sin. compl.
  • en  polar orbit
  • en  near-polar orbit sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definición
Òrbita al voltant de la Terra que, en sentit estricte, està definida per una inclinació de 90º, si bé a la pràctica és aquella que permet que els satèl·lits passin propers als pols, és a dir, amb una inclinació orbital compresa entre els 75-80° i els 115°.

Aquestes òrbites s'aconsegueixen a altituds baixes, aproximadament entre els 200 i els 1000 km i s'utilitzen principalment en l'observació de la Terra.

Alguns dels satèl·lits d'òrbita polar són els de les sèries ADEOS, IRS, ERS, FY-1, Landsat, MetOp, Nimbus, OKEAN, SPOT i TIROS-N.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita polar, n f
  • es  órbita polar
  • en  polar orbit

Fotogrametria

Definición
Òrbita que té una inclinació igual o propera a 90º respecte del pla equatorial.

Nota

  • Sovint les òrbites polars també són heliosíncrones.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  òrbita prògrada, n f
  • ca  òrbita directa, n f sin. compl.
  • es  órbita prógrada
  • es  órbita directa sin. compl.
  • en  prograde orbit
  • en  direct orbit sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definición
Òrbita en què el moviment de rotació és d'oest a est.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6