Meteor-3M-1
Meteor-3M-1
Teledetecció > Plataformes
- ca Meteor-3M-1, n m
Teledetecció > Plataformes
Definición
(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a Meteor n m.)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Meteor-Priroda
Meteor-Priroda
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Meteor-Priroda, n m
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
(Vegeu la informació d'aquesta generació de satèl·lits a Meteor n m.)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
meteorologia
meteorologia
Cartografia
- ca meteorologia, n f
- es meteorología
- fr météorologie
- it meteorologia
- en meteorology
- de Meteorologie
Cartografia
Definición
Branca de la física que estudia l'atmosfera i els fenòmens que hi tenen lloc.
Nota
- La meteorologia ha adquirit cada cop més importància en el món actual i ha tingut una enorme difusió en els mitjans de comunicació amb la informació de les previsions, mitjançant el mapa del temps de disseny clàssic, com els de fronts i isòbares, o altres més innovadors.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Meteorological Earth Imaging System
Meteorological Earth Imaging System
Teledetecció > Sensors
- ca MEIS 3, n m
- ca Meteorological Earth Imaging System, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Meteorological Earth Imaging System, 'sistema meteorològic generador d'imatges de la Terra'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit TiungSat-1 destinat majoritàriament a l'estudi del medi ambient i la meteorologia.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de l'IRp [810,890 nm] amb una resolució espacial al nadir de 900 m x 900 m. Les seves escenes presenten una cobertura territorial d'uns 900 km (dallada).
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit TiungSat-1 destinat majoritàriament a l'estudi del medi ambient i la meteorologia.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de l'IRp [810,890 nm] amb una resolució espacial al nadir de 900 m x 900 m. Les seves escenes presenten una cobertura territorial d'uns 900 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Meteorological Imager
Meteorological Imager
Teledetecció > Sensors
- ca MI, n m
- ca Meteorological Imager, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Meteorological Imager, 'generador d'imatges meteorològiques'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit COMS-1 destinat majoritàriament a la meteorologia (predicció de tempestes locals intenses, inundacions, estudi de partícules en suspensió, variacions de la temperatura superficial del mar i dels núvols, etc.).
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS-IRp [550,800 nm], l'IRom [3500,4000 nm] i l'IRol [6500,7000 nm; 10300,11300 nm; 11500,12500 nm], en 5 bandes denominades numèricament de manera correlativa amb una resolució espacial al nadir de 1000 m en el VIS-IRp i de 4000 m en l'IRom i l'IRol. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 10 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen en tres modes d'observació, des del mode global, amb cobertura de tot el disc de la Terra en 27 minuts, fins al mode regional, amb una cobertura d'uns 1000 km cada minut.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit COMS-1 destinat majoritàriament a la meteorologia (predicció de tempestes locals intenses, inundacions, estudi de partícules en suspensió, variacions de la temperatura superficial del mar i dels núvols, etc.).
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS-IRp [550,800 nm], l'IRom [3500,4000 nm] i l'IRol [6500,7000 nm; 10300,11300 nm; 11500,12500 nm], en 5 bandes denominades numèricament de manera correlativa amb una resolució espacial al nadir de 1000 m en el VIS-IRp i de 4000 m en l'IRom i l'IRol. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 10 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen en tres modes d'observació, des del mode global, amb cobertura de tot el disc de la Terra en 27 minuts, fins al mode regional, amb una cobertura d'uns 1000 km cada minut.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Meteorological Operational Polar Satellite
Meteorological Operational Polar Satellite
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca MetOp, n m
- ca Meteorological Operational Polar Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Acrònim de Meteorological Operational Polar Satellite, 'satèl·lit polar meteorològic operacional'.
Sèrie de satèl·lits de teledetecció, d'òrbita polar, gestionats per l'EUMETSAT i destinats a l'observació meteorològica.
El programa MetOp va ser originàriament plantejat com un programa satel·litari major, anomenat POEM, successor de les sèries ERS-1/2, projecte que es va canviar pels programes Envisat i MetOp l'any 1992 en el marc de l'EPS.
- El MetOp-2, el primer satèl·lit europeu d'òrbita polar, a una altitud nominal de 817 km va ser llançat el 19 d'octubre de 2006 i és operatiu amb limitacions. El satèl·lit MetOp-1 va ser llançat el 17 de setembre de 2012, i està previst que el satèl·lit MetOp-3 sigui llançat el 2018. Travessen l'equador a les 9:30 (node descendent).
- La segona generació de la sèrie, anomenada MetOp-SG (Meteorological Operational Polar Satellite Second Generation), serà formada per dues sèries de tres satèl·lits, els MetOp-SG-A1 a A3 i els MetOp-SG-B1 a B3, els quals està previst que siguin llançats entre els anys 2021 i 2036 i que orbitin a la mateixa altitud nominal i travessin l'equador a la mateixa hora (també en node descendent) que els satèl·lits de la primera generació.
Principals sensors a MetOp-2: AMSU-A, ASCAT, AVHRR/3, GOME-2, GRAS, HIRS/4, IASI i MHS.
Sèrie de satèl·lits de teledetecció, d'òrbita polar, gestionats per l'EUMETSAT i destinats a l'observació meteorològica.
El programa MetOp va ser originàriament plantejat com un programa satel·litari major, anomenat POEM, successor de les sèries ERS-1/2, projecte que es va canviar pels programes Envisat i MetOp l'any 1992 en el marc de l'EPS.
- El MetOp-2, el primer satèl·lit europeu d'òrbita polar, a una altitud nominal de 817 km va ser llançat el 19 d'octubre de 2006 i és operatiu amb limitacions. El satèl·lit MetOp-1 va ser llançat el 17 de setembre de 2012, i està previst que el satèl·lit MetOp-3 sigui llançat el 2018. Travessen l'equador a les 9:30 (node descendent).
- La segona generació de la sèrie, anomenada MetOp-SG (Meteorological Operational Polar Satellite Second Generation), serà formada per dues sèries de tres satèl·lits, els MetOp-SG-A1 a A3 i els MetOp-SG-B1 a B3, els quals està previst que siguin llançats entre els anys 2021 i 2036 i que orbitin a la mateixa altitud nominal i travessin l'equador a la mateixa hora (també en node descendent) que els satèl·lits de la primera generació.
Principals sensors a MetOp-2: AMSU-A, ASCAT, AVHRR/3, GOME-2, GRAS, HIRS/4, IASI i MHS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Meteorological Satellite
Meteorological Satellite
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Meteosat, n m
- ca Meteorological Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Acrònim de Meteorological Satellite, 'satèl·lit meteorològic'.
Sèrie europea de satèl·lits meteorològics de teledetecció, d'òrbita geoestacionària, gestionats per l'ESRO (1977-1983), l'ESA (1983-1987) i l'EUMESAT (1987 en endavant), formada per dues generacions de satèl·lits.
- La primera generació és formada pel programa preoperatiu (MPP), corresponent als satèl·lits Meteosat 1-3, i pel programa operatiu (MOP) corresponent als satèl·lits Meteosat 4-7. Els dos darrers, 6 i 7, també són coneguts com a MTP.
- La segona generació és formada per satèl·lits denominats amb les lletres MSG i un número (de l'1 al 4) en les fases prèvies al seu llançament, i denominats Meteosat i un número (del 8 a l'11, seguint la numeració de la primera generació) un cop en òrbita.
L'altitud nominal dels satèl·lits és de 35786 km.
- El Meteosat-1, el primer satèl·lit meteorològic europeu d'òrbita geoestacionària, va ser llançat el 23 de novembre de 1977 i va ser operatiu fins al 24 de novembre de 1979.
- El Meteosat-2 va ser llançat el 19 de juny de 1981 va ser operatiu fins a l'11 d'agost de 1988.
- El Meteosat-3 va ser llançat el 15 de juny de 1988 i va ser operatiu fins al 22 de novembre de 1995 (va ser desplaçat a l'Atlàntic oest per a una substitució temporal de GOES).
- El Meteosat-4 (també denominat MOP-1), va ser llançat el 6 de març de 1989 i va ser operatiu fins al mes de febrer de 1994.
- El Meteosat-5 (també denominat MOP-2), va ser llançat el 2 de març de 1991 i va ser operatiu a Europa fins a l'any 1997 (posteriorment va ser reposicionat diverses vegades fins a la finalització de servei el 6 de febrer de 2007).
- El Meteosat-6 (també denominat MOP-3) va ser llançat el 20 de novembre de 1993 i va ser operatiu a Europa fins a l'any 2007 (posteriorment va ser reposicionat i actualment és encara operatiu a la zona de l'oceà Índic).
- El Meteosat-7 (també denominat MOP-4) va ser llançat el 3 de setembre de 1997 i va ser operatiu a Europa fins al 14 de juny de 2006. Posteriorment va ser reposicionat i actualment és encara operatiu a la zona de l'oceà Índic (57° E), on va reemplaçar el Meteosat-5.
- El Meteosat-8, el primer satèl·lit de la segona generació, va ser llançat el 28 d'agost de 2002 i va ser operatiu en la primera fase, en paral·lel amb el Meteosat-7, fins a l'any 2006, moment en què, un cop reemplaçat pel Meteosat-9, va ser derivat a 9.5° E. El 15 de setembre de 2016 va ser reposicionat i és operatiu a la zona de l'oceà Índic (41.5° E) on es duen a terme operacions en paral·lel amb el Meteosat-7.
- El Meteosat-9 va ser llançat el 21 de desembre de 2005 i també és encara operatiu.
- El Meteosat-10 va ser llançat el 5 de juliol de 2012 i també és encara operatiu.
- El Meteosat-11 va ser llançat el 15 de juliol de 2015 i també és encara operatiu.
La tercera generació de Meteosat, denominada MTG, està en fase de desenvolupament. És formada pels satèl·lits MTG-I1 a MTG-I4 i MTG-S1 a MTG-S2, amb previsió que siguin llançats entre els anys 2020 i 2031.
Principals sensors: MVIRI (Meteosat-1 a Meteosat-7), SEVIRI i GERB (Meteosat-8, Meteosat-9, Meteosat-10 i Meteosat-11).
Sèrie europea de satèl·lits meteorològics de teledetecció, d'òrbita geoestacionària, gestionats per l'ESRO (1977-1983), l'ESA (1983-1987) i l'EUMESAT (1987 en endavant), formada per dues generacions de satèl·lits.
- La primera generació és formada pel programa preoperatiu (MPP), corresponent als satèl·lits Meteosat 1-3, i pel programa operatiu (MOP) corresponent als satèl·lits Meteosat 4-7. Els dos darrers, 6 i 7, també són coneguts com a MTP.
- La segona generació és formada per satèl·lits denominats amb les lletres MSG i un número (de l'1 al 4) en les fases prèvies al seu llançament, i denominats Meteosat i un número (del 8 a l'11, seguint la numeració de la primera generació) un cop en òrbita.
L'altitud nominal dels satèl·lits és de 35786 km.
- El Meteosat-1, el primer satèl·lit meteorològic europeu d'òrbita geoestacionària, va ser llançat el 23 de novembre de 1977 i va ser operatiu fins al 24 de novembre de 1979.
- El Meteosat-2 va ser llançat el 19 de juny de 1981 va ser operatiu fins a l'11 d'agost de 1988.
- El Meteosat-3 va ser llançat el 15 de juny de 1988 i va ser operatiu fins al 22 de novembre de 1995 (va ser desplaçat a l'Atlàntic oest per a una substitució temporal de GOES).
- El Meteosat-4 (també denominat MOP-1), va ser llançat el 6 de març de 1989 i va ser operatiu fins al mes de febrer de 1994.
- El Meteosat-5 (també denominat MOP-2), va ser llançat el 2 de març de 1991 i va ser operatiu a Europa fins a l'any 1997 (posteriorment va ser reposicionat diverses vegades fins a la finalització de servei el 6 de febrer de 2007).
- El Meteosat-6 (també denominat MOP-3) va ser llançat el 20 de novembre de 1993 i va ser operatiu a Europa fins a l'any 2007 (posteriorment va ser reposicionat i actualment és encara operatiu a la zona de l'oceà Índic).
- El Meteosat-7 (també denominat MOP-4) va ser llançat el 3 de setembre de 1997 i va ser operatiu a Europa fins al 14 de juny de 2006. Posteriorment va ser reposicionat i actualment és encara operatiu a la zona de l'oceà Índic (57° E), on va reemplaçar el Meteosat-5.
- El Meteosat-8, el primer satèl·lit de la segona generació, va ser llançat el 28 d'agost de 2002 i va ser operatiu en la primera fase, en paral·lel amb el Meteosat-7, fins a l'any 2006, moment en què, un cop reemplaçat pel Meteosat-9, va ser derivat a 9.5° E. El 15 de setembre de 2016 va ser reposicionat i és operatiu a la zona de l'oceà Índic (41.5° E) on es duen a terme operacions en paral·lel amb el Meteosat-7.
- El Meteosat-9 va ser llançat el 21 de desembre de 2005 i també és encara operatiu.
- El Meteosat-10 va ser llançat el 5 de juliol de 2012 i també és encara operatiu.
- El Meteosat-11 va ser llançat el 15 de juliol de 2015 i també és encara operatiu.
La tercera generació de Meteosat, denominada MTG, està en fase de desenvolupament. És formada pels satèl·lits MTG-I1 a MTG-I4 i MTG-S1 a MTG-S2, amb previsió que siguin llançats entre els anys 2020 i 2031.
Principals sensors: MVIRI (Meteosat-1 a Meteosat-7), SEVIRI i GERB (Meteosat-8, Meteosat-9, Meteosat-10 i Meteosat-11).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Meteorological Satellite-1
Meteorological Satellite-1
Teledetecció > Plataformes
- ca Kalpana-1, n m
- ca Meteorological Satellite-1, n m sin. compl.
- ca METSAT-1, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definición
Primer satèl·lit meteorològic geoestacionari construït per l'ISRO.
El Kalpana-1 és el precursor de les futures generacions dels satèl·lits INSAT, les quals separen els satèl·lits meteorològics dels de telecomunicacions i serveis de transmissió de dades. Va ser llançat el 12 de setembre de 2002 amb el nom METSAT-1.
L'any 2003 aquest satèl·lit va ser reanomenat Kalpana-1 en honor a l'astronauta índia Kalpana Chawla, morta durant la reentrada a la Terra de l'Space Shuttle Columbia l'1 de febrer de 2003.
METSAT-1 és l'acrònim de Meteorological Satellite-1 ('satèl·lit meteorològic-1').
Principal sensor: VHRR/2.
El Kalpana-1 és el precursor de les futures generacions dels satèl·lits INSAT, les quals separen els satèl·lits meteorològics dels de telecomunicacions i serveis de transmissió de dades. Va ser llançat el 12 de setembre de 2002 amb el nom METSAT-1.
L'any 2003 aquest satèl·lit va ser reanomenat Kalpana-1 en honor a l'astronauta índia Kalpana Chawla, morta durant la reentrada a la Terra de l'Space Shuttle Columbia l'1 de febrer de 2003.
METSAT-1 és l'acrònim de Meteorological Satellite-1 ('satèl·lit meteorològic-1').
Principal sensor: VHRR/2.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Meteosat
Meteosat
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Meteosat, n m
- ca Meteorological Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Acrònim de Meteorological Satellite, 'satèl·lit meteorològic'.
Sèrie europea de satèl·lits meteorològics de teledetecció, d'òrbita geoestacionària, gestionats per l'ESRO (1977-1983), l'ESA (1983-1987) i l'EUMESAT (1987 en endavant), formada per dues generacions de satèl·lits.
- La primera generació és formada pel programa preoperatiu (MPP), corresponent als satèl·lits Meteosat 1-3, i pel programa operatiu (MOP) corresponent als satèl·lits Meteosat 4-7. Els dos darrers, 6 i 7, també són coneguts com a MTP.
- La segona generació és formada per satèl·lits denominats amb les lletres MSG i un número (de l'1 al 4) en les fases prèvies al seu llançament, i denominats Meteosat i un número (del 8 a l'11, seguint la numeració de la primera generació) un cop en òrbita.
L'altitud nominal dels satèl·lits és de 35786 km.
- El Meteosat-1, el primer satèl·lit meteorològic europeu d'òrbita geoestacionària, va ser llançat el 23 de novembre de 1977 i va ser operatiu fins al 24 de novembre de 1979.
- El Meteosat-2 va ser llançat el 19 de juny de 1981 va ser operatiu fins a l'11 d'agost de 1988.
- El Meteosat-3 va ser llançat el 15 de juny de 1988 i va ser operatiu fins al 22 de novembre de 1995 (va ser desplaçat a l'Atlàntic oest per a una substitució temporal de GOES).
- El Meteosat-4 (també denominat MOP-1), va ser llançat el 6 de març de 1989 i va ser operatiu fins al mes de febrer de 1994.
- El Meteosat-5 (també denominat MOP-2), va ser llançat el 2 de març de 1991 i va ser operatiu a Europa fins a l'any 1997 (posteriorment va ser reposicionat diverses vegades fins a la finalització de servei el 6 de febrer de 2007).
- El Meteosat-6 (també denominat MOP-3) va ser llançat el 20 de novembre de 1993 i va ser operatiu a Europa fins a l'any 2007 (posteriorment va ser reposicionat i actualment és encara operatiu a la zona de l'oceà Índic).
- El Meteosat-7 (també denominat MOP-4) va ser llançat el 3 de setembre de 1997 i va ser operatiu a Europa fins al 14 de juny de 2006. Posteriorment va ser reposicionat i actualment és encara operatiu a la zona de l'oceà Índic (57° E), on va reemplaçar el Meteosat-5.
- El Meteosat-8, el primer satèl·lit de la segona generació, va ser llançat el 28 d'agost de 2002 i va ser operatiu en la primera fase, en paral·lel amb el Meteosat-7, fins a l'any 2006, moment en què, un cop reemplaçat pel Meteosat-9, va ser derivat a 9.5° E. El 15 de setembre de 2016 va ser reposicionat i és operatiu a la zona de l'oceà Índic (41.5° E) on es duen a terme operacions en paral·lel amb el Meteosat-7.
- El Meteosat-9 va ser llançat el 21 de desembre de 2005 i també és encara operatiu.
- El Meteosat-10 va ser llançat el 5 de juliol de 2012 i també és encara operatiu.
- El Meteosat-11 va ser llançat el 15 de juliol de 2015 i també és encara operatiu.
La tercera generació de Meteosat, denominada MTG, està en fase de desenvolupament. És formada pels satèl·lits MTG-I1 a MTG-I4 i MTG-S1 a MTG-S2, amb previsió que siguin llançats entre els anys 2020 i 2031.
Principals sensors: MVIRI (Meteosat-1 a Meteosat-7), SEVIRI i GERB (Meteosat-8, Meteosat-9, Meteosat-10 i Meteosat-11).
Sèrie europea de satèl·lits meteorològics de teledetecció, d'òrbita geoestacionària, gestionats per l'ESRO (1977-1983), l'ESA (1983-1987) i l'EUMESAT (1987 en endavant), formada per dues generacions de satèl·lits.
- La primera generació és formada pel programa preoperatiu (MPP), corresponent als satèl·lits Meteosat 1-3, i pel programa operatiu (MOP) corresponent als satèl·lits Meteosat 4-7. Els dos darrers, 6 i 7, també són coneguts com a MTP.
- La segona generació és formada per satèl·lits denominats amb les lletres MSG i un número (de l'1 al 4) en les fases prèvies al seu llançament, i denominats Meteosat i un número (del 8 a l'11, seguint la numeració de la primera generació) un cop en òrbita.
L'altitud nominal dels satèl·lits és de 35786 km.
- El Meteosat-1, el primer satèl·lit meteorològic europeu d'òrbita geoestacionària, va ser llançat el 23 de novembre de 1977 i va ser operatiu fins al 24 de novembre de 1979.
- El Meteosat-2 va ser llançat el 19 de juny de 1981 va ser operatiu fins a l'11 d'agost de 1988.
- El Meteosat-3 va ser llançat el 15 de juny de 1988 i va ser operatiu fins al 22 de novembre de 1995 (va ser desplaçat a l'Atlàntic oest per a una substitució temporal de GOES).
- El Meteosat-4 (també denominat MOP-1), va ser llançat el 6 de març de 1989 i va ser operatiu fins al mes de febrer de 1994.
- El Meteosat-5 (també denominat MOP-2), va ser llançat el 2 de març de 1991 i va ser operatiu a Europa fins a l'any 1997 (posteriorment va ser reposicionat diverses vegades fins a la finalització de servei el 6 de febrer de 2007).
- El Meteosat-6 (també denominat MOP-3) va ser llançat el 20 de novembre de 1993 i va ser operatiu a Europa fins a l'any 2007 (posteriorment va ser reposicionat i actualment és encara operatiu a la zona de l'oceà Índic).
- El Meteosat-7 (també denominat MOP-4) va ser llançat el 3 de setembre de 1997 i va ser operatiu a Europa fins al 14 de juny de 2006. Posteriorment va ser reposicionat i actualment és encara operatiu a la zona de l'oceà Índic (57° E), on va reemplaçar el Meteosat-5.
- El Meteosat-8, el primer satèl·lit de la segona generació, va ser llançat el 28 d'agost de 2002 i va ser operatiu en la primera fase, en paral·lel amb el Meteosat-7, fins a l'any 2006, moment en què, un cop reemplaçat pel Meteosat-9, va ser derivat a 9.5° E. El 15 de setembre de 2016 va ser reposicionat i és operatiu a la zona de l'oceà Índic (41.5° E) on es duen a terme operacions en paral·lel amb el Meteosat-7.
- El Meteosat-9 va ser llançat el 21 de desembre de 2005 i també és encara operatiu.
- El Meteosat-10 va ser llançat el 5 de juliol de 2012 i també és encara operatiu.
- El Meteosat-11 va ser llançat el 15 de juliol de 2015 i també és encara operatiu.
La tercera generació de Meteosat, denominada MTG, està en fase de desenvolupament. És formada pels satèl·lits MTG-I1 a MTG-I4 i MTG-S1 a MTG-S2, amb previsió que siguin llançats entre els anys 2020 i 2031.
Principals sensors: MVIRI (Meteosat-1 a Meteosat-7), SEVIRI i GERB (Meteosat-8, Meteosat-9, Meteosat-10 i Meteosat-11).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Meteosat
Meteosat
Cartografia > Teledetecció
- ca Meteosat
Cartografia > Teledetecció
Definición
Constel·lació de satèl·lits artificials geoestacionaris amb finalitats d'estudi i previsió meteorològica, gestionats per l'EUMETSAT (European Organisation for the Exploitation of Meteorological Satellites) i situats a 36.000 km d'altura.
Nota
- El primer va ser llançat el 1977. Els satèl·lits de la primera generació (del Meteosat-1 al Meteosat-7) es caracteritzaren per una resolució temporal de 30 minuts, quatre sensors diferents calibrats en tres canals espectrals (el visible, l'infraroig tèrmic i l'infraroig on es produeix l'absorció del vapor d'aigua) i una resolució espacial de 2,5 km (visible) i 5 km (infraroig). El 2004 fou llançat el primer Meteosat de segona generació, Meteosat-8, i el 2005 el Meteosat-9. Els Meteosat de segona generació disposen d'un sistema d'escombratge multiespectral que pot operar en 12 bandes diferents, per a respondre a les necessitats de previsions meteorològiques numèriques. També han millorat la resolució temporal i l'espacial.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
