màser
màser
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca màser, n m
- es máser
- en maser
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Dispositiu que emet un feix de llum coherent espacialment i temporalment molt direccional en el domini espectral que va de les microones a les radiofreqüències.
La denominació màser és l'adaptació de l'acrònim lexicalitzat anglès maser (microwave amplification by stimulated emission of radiation, amplificació de microones per emissió estimulada de radiació).
La denominació màser és l'adaptació de l'acrònim lexicalitzat anglès maser (microwave amplification by stimulated emission of radiation, amplificació de microones per emissió estimulada de radiació).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
MASI
MASI
Teledetecció > Sensors
- ca MASI, n m
- ca Midwave IR Airborne Spectrographic Imager, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Midwave IR Airborne Spectrographic Imager, 'generador aeroportat d'imatges espectrogràfiques en l'infraroig d'ona mitjana'.
Sensor hiperespectral aeroportat que permet obtenir imatges en la regió espectral de l'IRom [3000 a 5000 nm], en 64 bandes.
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 14 bits i es capten amb una tecnologia d'escaneig per línies que permet captar uns 600 píxels per línia; a una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permet obtenir una resolució espacial al nadir de 2.40 m (2.72 m als extrems laterals de la imatge) i una cobertura territorial, a l'altitud indicada, d'1.4559 km (dallada).
Sensor hiperespectral aeroportat que permet obtenir imatges en la regió espectral de l'IRom [3000 a 5000 nm], en 64 bandes.
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 14 bits i es capten amb una tecnologia d'escaneig per línies que permet captar uns 600 píxels per línia; a una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permet obtenir una resolució espacial al nadir de 2.40 m (2.72 m als extrems laterals de la imatge) i una cobertura territorial, a l'altitud indicada, d'1.4559 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
màster
màster
Fotogrametria
- ca còpia mestra, n f
- ca màster, n m sin. compl.
- es copia maestra
- en master copy
Fotogrametria
Definición
Còpia de qualitat d'un negatiu, un positiu o un suport digital a partir de la qual es realitzen altres còpies per a distribuir-les.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Mati
Mati
Teledetecció > Plataformes
- ca Mati, n m
Teledetecció > Plataformes
Definición
(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a RapidEye n m.)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
matís
matís
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca to, n m
- ca matís, n m sin. compl.
- es tono
- fr ton
- it tono
- en hue
- de Farbton
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definición
Grau d'intensitat, de vivesa, d'un color.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
matriu
matriu
Teledetecció
- ca matriu, n f
- es matriz
- en kernel
- en matrix sin. compl.
Teledetecció
Definición
Conjunt de nombres en disposició rectangular, en files i en columnes, utilitzat en operacions de millorament d'imatges, generalització cartogràfica de ràsters, etc., a través de filtres (filtre de mitjana, filtre passaalt, etc.) o bé per a mostrar l'exactitud obtinguda en la classificació d'una imatge, com en la matriu de confusions.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
matriu
matriu
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
- ca matriu, n f
- es matriz
- en array
- en matrix
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
Definición
Estructura matemàtica d'elements ordenats segons un cert nombre de dimensions, de manera que la posició de cada element pot ser determinada completament per mitjà d'índexs enters en cada una de les dimensions.
Nota
-
1. A més de les aplicacions de càlcul, les matrius s'utilitzen en programació com a estructura de dades per a definir variables de múltiples valors indexats del mateix tipus als quals interessa accedir directament, i, en el cas dels sistemes d'informació geogràfica, com a estructura d'emmagatzematge de les dades ràster o, en general, de les imatges digitals. També s'utilitzen com a taula de contingència o de doble entrada per a freqüències, valors creuats o atributs de parells.
2. Les matrius d'una dimensió s'anomenen vectors. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
matriu d'acumulació
matriu d'acumulació
Fotogrametria
- ca matriu d'acumulació, n f
- es matriz de acumulación
- en accumulation array
Fotogrametria
Definición
Conjunt de condensadors disposats de forma lineal i paral·lela als fotodetectors als quals es transfereix la càrrega acumulada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
matriu d'altituds
matriu d'altituds
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca matriu d'altituds, n f
- es matriz de altitudes
- en altitude matrix
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definición
Model digital d'elevacions de tipus ràster.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
matriu d'errors
matriu d'errors
Teledetecció > Classificació
- ca matriu de confusions, n f
- ca matriu d'errors, n f sin. compl.
- es matriz de confusiones
- es matriz de errores sin. compl.
- en confusion matrix
- en error matrix sin. compl.
Teledetecció > Classificació
Definición
Matriu que mostra l'exactitud obtinguda en una mapa categòric, ja sigui elaborat a partir de treball de camp, fotointerpretació, classificació digital d'imatges, etc.
El mapa que es vol avaluar es compara amb un mapa de veritat terreny que conté informació fefaent sobre la ubicació espacial de les seves classes en algunes localitzacions puntuals o en alguns polígons. L'encreuament espacial d'ambdues informacions permet construir una matriu en què les files corresponen a les classes presents al mapa que es vol avaluar, mentre que les columnes corresponen a les mateixes classes en el mapa de veritat terreny. Les cel·les de la diagonal d'aquesta matriu quadrada contenen el nombre de punts de validació on es produeix acord entre les dues fonts (mapa i veritat terreny), mentre que la resta de cel·les contenen errors d'assignació que s'interpreten en funció de la columna i la fila on és la cel·la.
La relació entre el nombre de punts correctament assignats (sumatori de les cel·les de la diagonal) i el total de tota la matriu expressa l'exactitud global del mapa, tot i que aquest indicador pot variar sensiblement segons si les coincidències de zones no classificades amb el mapa de veritat terreny es consideren, o no, errors, o si es pondera en funció de l'àrea que ocupa cada classe, etc.
La suma dels errors d'assignació en columnes indica els errors d'omissió (i, indirectament, l'exactitud del productor), mentre que la suma dels errors d'assignació en files implica els errors de comissió (i, indirectament, l'exactitud de l'usuari), de manera que no només es coneix l'exactitud global del mapa, sinó també l'exactitud aconseguida en cadascuna de les classes, així com els principals conflictes entre aquestes classes. En cas d'haver obtingut el mapa a partir de classificadors borrosos hom pot emprar matrius de confusions borroses.
Una matriu de confusions permet obtenir altres productes de qualitat temàtica com l'índex kappa.
El mapa que es vol avaluar es compara amb un mapa de veritat terreny que conté informació fefaent sobre la ubicació espacial de les seves classes en algunes localitzacions puntuals o en alguns polígons. L'encreuament espacial d'ambdues informacions permet construir una matriu en què les files corresponen a les classes presents al mapa que es vol avaluar, mentre que les columnes corresponen a les mateixes classes en el mapa de veritat terreny. Les cel·les de la diagonal d'aquesta matriu quadrada contenen el nombre de punts de validació on es produeix acord entre les dues fonts (mapa i veritat terreny), mentre que la resta de cel·les contenen errors d'assignació que s'interpreten en funció de la columna i la fila on és la cel·la.
La relació entre el nombre de punts correctament assignats (sumatori de les cel·les de la diagonal) i el total de tota la matriu expressa l'exactitud global del mapa, tot i que aquest indicador pot variar sensiblement segons si les coincidències de zones no classificades amb el mapa de veritat terreny es consideren, o no, errors, o si es pondera en funció de l'àrea que ocupa cada classe, etc.
La suma dels errors d'assignació en columnes indica els errors d'omissió (i, indirectament, l'exactitud del productor), mentre que la suma dels errors d'assignació en files implica els errors de comissió (i, indirectament, l'exactitud de l'usuari), de manera que no només es coneix l'exactitud global del mapa, sinó també l'exactitud aconseguida en cadascuna de les classes, així com els principals conflictes entre aquestes classes. En cas d'haver obtingut el mapa a partir de classificadors borrosos hom pot emprar matrius de confusions borroses.
Una matriu de confusions permet obtenir altres productes de qualitat temàtica com l'índex kappa.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
