Instituto Geográfico Nacional
Instituto Geográfico Nacional
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca IGN 1, n m
- ca Instituto Geográfico Nacional, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de Instituto Geográfico Nacional, 'Institut Geogràfic Nacional [d'Espanya]'.
Institut creat el 12 de setembre de 1870, si bé ha rebut diferents denominacions al llarg de la seva història, amb l'objectiu de determinar la forma i les dimensions de la Terra, realitzar triangulacions geodèsiques i aixecaments topogràfics, realitzar els mapes topogràfics i del cadastre, etc.
Ha desenvolupat cartografia d'imatge i actualment coordina el PNOA i el PNT.
Institut creat el 12 de setembre de 1870, si bé ha rebut diferents denominacions al llarg de la seva història, amb l'objectiu de determinar la forma i les dimensions de la Terra, realitzar triangulacions geodèsiques i aixecaments topogràfics, realitzar els mapes topogràfics i del cadastre, etc.
Ha desenvolupat cartografia d'imatge i actualment coordina el PNOA i el PNT.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Instituto Geográfico Nacional
Instituto Geográfico Nacional
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
- ca Instituto Geográfico Nacional
- ca IGN sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
Definición
Agència cartogràfica oficial de l'Estat espanyol, que el 1978 va substituir l'Instituto Geográfico y Catastral, que, al seu torn, havia substituït l'Instituto Geográfico y Estadístico, fundat el 1870.
Té cura de la formació i actualització dels mapes estatals a escala 1:50.000 i 1:25.000, entre les tasques més destacades.
Té cura de la formació i actualització dels mapes estatals a escala 1:50.000 i 1:25.000, entre les tasques més destacades.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Instituto Geográfico Português
Instituto Geográfico Português
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
- ca Instituto Geográfico Português
- ca IGP sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
Definición
Agència cartogràfica oficial de Portugal, creada el 2002, que és responsable de la informació geogràfica del territori portuguès.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Instituto Geológico y Minero de España
Instituto Geológico y Minero de España
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca IGME, n m
- ca Instituto Geológico y Minero de España, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de Instituto Geológico y Minero de España, 'Institut Geològic i Miner d'Espanya'.
Organització pública de recerca creada l'any 1849, si bé ha rebut diferents denominacions al llarg de la seva història.
Entre altres activitats, elabora cartografia geocientífica i també realitza estudis dels recursos minerals i de l'impacte ambiental de la mineria, especialment amb sensors aeroportats.
Organització pública de recerca creada l'any 1849, si bé ha rebut diferents denominacions al llarg de la seva història.
Entre altres activitats, elabora cartografia geocientífica i també realitza estudis dels recursos minerals i de l'impacte ambiental de la mineria, especialment amb sensors aeroportats.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria
Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca INIA, n m
- ca Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria, 'Institut Nacional [d'Espanya] d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària'.
Organització pública del Ministeri d'Economia i Competitivitat espanyol fundada l'any 1932 i destinada a la recerca, el desenvolupament i la innovació en matèria agrícola, ramadera, alimentària, forestal i ambiental.
Té un laboratori de teledetecció de llarga tradició, des del qual s'han abordat sobretot investigacions en l'àmbit forestal.
Organització pública del Ministeri d'Economia i Competitivitat espanyol fundada l'any 1932 i destinada a la recerca, el desenvolupament i la innovació en matèria agrícola, ramadera, alimentària, forestal i ambiental.
Té un laboratori de teledetecció de llarga tradició, des del qual s'han abordat sobretot investigacions en l'àmbit forestal.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais
Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca INPE, n m
- ca Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais, 'Institut Nacional [del Brasil] de Recerca Espacial'.
Unitat de recerca del Ministeri de Ciència i Tecnologia del Brasil creada l'any 1971 amb l'objectiu principal d'acollir la recerca científica i d'aplicacions tecnològiques, no militars, en el camp de les ciències de l'espai.
Entre altres activitats, participa en la gestió dels satèl·lits de la sèrie CBERS.
Unitat de recerca del Ministeri de Ciència i Tecnologia del Brasil creada l'any 1971 amb l'objectiu principal d'acollir la recerca científica i d'aplicacions tecnològiques, no militars, en el camp de les ciències de l'espai.
Entre altres activitats, participa en la gestió dels satèl·lits de la sèrie CBERS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial
Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca INTA, n m
- ca Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, 'Institut Nacional [d'Espanya] de Tècnica Aeroespacial'.
Organització pública del Ministeri de Defensa espanyol, fundada l'any 1942, les funcions principals de la qual són l'adquisició, el manteniment i la millora contínua de les tecnologies d'aplicació en l'àmbit aeroespacial; la realització de tota mena d'assajos per a comprovar i certificar materials, components, equips, subsistemes i sistemes d'aplicació en el camp aeroespacial, i l'assessorament tècnic i la prestació de serveis a entitats i organismes oficials o empreses.
Entre altres activitats, l'INTA gestiona la captació d'imatges des d'antenes especialitzades, actua de distribuïdor d'imatges, treballa en teledetecció aeroportada i ha participat en la gestió del satèl·lit MINISAT-1.
Organització pública del Ministeri de Defensa espanyol, fundada l'any 1942, les funcions principals de la qual són l'adquisició, el manteniment i la millora contínua de les tecnologies d'aplicació en l'àmbit aeroespacial; la realització de tota mena d'assajos per a comprovar i certificar materials, components, equips, subsistemes i sistemes d'aplicació en el camp aeroespacial, i l'assessorament tècnic i la prestació de serveis a entitats i organismes oficials o empreses.
Entre altres activitats, l'INTA gestiona la captació d'imatges des d'antenes especialitzades, actua de distribuïdor d'imatges, treballa en teledetecció aeroportada i ha participat en la gestió del satèl·lit MINISAT-1.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
instrument
instrument
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca sensor, n m
- ca instrument, n m sin. compl.
- es sensor
- es instrumento sin. compl.
- en sensor
- en instrument sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Dispositiu sensible a determinats estímuls (en teledetecció, típicament a la radiació electromagnètica o a les ones sonores, però també a camps gravitacionals, etc.), els quals transmet com a senyal a un altre dispositiu o sistema, que els emmagatzema com a dades o els utilitza com a informació.
Les dades recollides amb sensors de teledetecció provenen majoritàriament de l'emissió o de la reflexió de l'energia electromagnètica dels objectes observats, i amb aquestes dades s'acostuma a formar imatges.
Els sensors de teledetecció es classifiquen segons diversos criteris, els principals dels quals són:
- segons si la font d'energia que utilitzen per a l'obtenció de les dades és produïda per ells mateixos o és externa, cas en el qual s'anomenen sensors actius (per exemple, els radars) o sensors passius (per exemple, les fotografies aèries convencionals);
- segons el tipus d'informació enregistrada, cas en el qual s'anomenen sensors analògics (per exemple, les càmeres mètriques de fotografia aèria majoritàries durant el segle XX) o sensors digitals (per exemple, els sensors de la majoria de satèl·lits, com l'MSS dels Landsat-1 a Landsat-5);
- segons la natura de l'estímul destaquen els sonars i els gradiòmetres de gravetat, però, sobretot, els que responen a radiació electromagnètica.
. La classificació d'aquests darrers es fa segons la regió espectral a què són sensibles, cas en el qual es distingeixen els següents grups principals (de fet, quan l'interval espectral és molt ampli en realitat internament el sensor és format per diferents sistemes que utilitzen tecnologies diferents): sensors òptics (per exemple, l'HRG de l'SPOT-5), sensors tèrmics i sensors de microones (per exemple, el MIRAS de l'SMOS o l'X-SAR del TerraSAR-X).
Des d'un punt de vista espectral hi ha també casos particulars, com els sensors pancromàtics (per exemple, la càmera pancromàtica de l'IRS-P5) o els sensors de molt ampli abast espectral (per exemple, el MODIS del Terra, amb bandes del VIS a l'IRol; el BBR de l'EarthCare, amb bandes de l'UV a l'IRom i de l'UV a l'IRl, o l'aeroportat AVIRIS, amb bandes de l'UV a l'IRoc).
Els sensors també es poden classificar segons les diferents tècniques emprades per a recollir les dades, cas en el qual es distingeix entre sensors fotogràfics (com els de les càmeres mètriques analògiques habituals en fotogrametria durant el segle XX), sensors d'escaneig transversal (com el TM dels Landsat-4 i Landsat-5), sensors d'escaneig per línies (com l'HRV dels SPOT-1 a SPOT-3), captadors d'imatges senceres digitals (com els de les modernes càmeres mètriques), sensors d'antena (com els dels sistemes de radar), sondes1 (com el sodar), gradiòmetres de gravetat (com l'EGG del GOCE), etc.
El terme sensor sovint s'usa com a sinònim de radiòmetre i de les seves variants, l'espectròmetre i l'espectroradiòmetre.
Les dades recollides amb sensors de teledetecció provenen majoritàriament de l'emissió o de la reflexió de l'energia electromagnètica dels objectes observats, i amb aquestes dades s'acostuma a formar imatges.
Els sensors de teledetecció es classifiquen segons diversos criteris, els principals dels quals són:
- segons si la font d'energia que utilitzen per a l'obtenció de les dades és produïda per ells mateixos o és externa, cas en el qual s'anomenen sensors actius (per exemple, els radars) o sensors passius (per exemple, les fotografies aèries convencionals);
- segons el tipus d'informació enregistrada, cas en el qual s'anomenen sensors analògics (per exemple, les càmeres mètriques de fotografia aèria majoritàries durant el segle XX) o sensors digitals (per exemple, els sensors de la majoria de satèl·lits, com l'MSS dels Landsat-1 a Landsat-5);
- segons la natura de l'estímul destaquen els sonars i els gradiòmetres de gravetat, però, sobretot, els que responen a radiació electromagnètica.
. La classificació d'aquests darrers es fa segons la regió espectral a què són sensibles, cas en el qual es distingeixen els següents grups principals (de fet, quan l'interval espectral és molt ampli en realitat internament el sensor és format per diferents sistemes que utilitzen tecnologies diferents): sensors òptics (per exemple, l'HRG de l'SPOT-5), sensors tèrmics i sensors de microones (per exemple, el MIRAS de l'SMOS o l'X-SAR del TerraSAR-X).
Des d'un punt de vista espectral hi ha també casos particulars, com els sensors pancromàtics (per exemple, la càmera pancromàtica de l'IRS-P5) o els sensors de molt ampli abast espectral (per exemple, el MODIS del Terra, amb bandes del VIS a l'IRol; el BBR de l'EarthCare, amb bandes de l'UV a l'IRom i de l'UV a l'IRl, o l'aeroportat AVIRIS, amb bandes de l'UV a l'IRoc).
Els sensors també es poden classificar segons les diferents tècniques emprades per a recollir les dades, cas en el qual es distingeix entre sensors fotogràfics (com els de les càmeres mètriques analògiques habituals en fotogrametria durant el segle XX), sensors d'escaneig transversal (com el TM dels Landsat-4 i Landsat-5), sensors d'escaneig per línies (com l'HRV dels SPOT-1 a SPOT-3), captadors d'imatges senceres digitals (com els de les modernes càmeres mètriques), sensors d'antena (com els dels sistemes de radar), sondes1 (com el sodar), gradiòmetres de gravetat (com l'EGG del GOCE), etc.
El terme sensor sovint s'usa com a sinònim de radiòmetre i de les seves variants, l'espectròmetre i l'espectroradiòmetre.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
instrument de dibuix
instrument de dibuix
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
- ca instrument de dibuix, n m
- ca eina de dibuix, n f sin. compl.
- es instrumento de dibujo
- fr instrument de dessin
- it strumento da disegno
- en drawing instrument
- de Zeichengeräte
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
Definición
Dispositiu dissenyat per facilitar la realització de traçats, dibuixos i tota mena de presentacions gràfiques.
Nota
- En l'entorn digital, els programes informàtics mostren caixes d'eines amb icones per a activar procediments que emulen els instruments tradicionals com el compàs, el tiralínies o estilògraf, els regles i els escaires, etc.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
INTA
INTA
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca INTA, n m
- ca Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, 'Institut Nacional [d'Espanya] de Tècnica Aeroespacial'.
Organització pública del Ministeri de Defensa espanyol, fundada l'any 1942, les funcions principals de la qual són l'adquisició, el manteniment i la millora contínua de les tecnologies d'aplicació en l'àmbit aeroespacial; la realització de tota mena d'assajos per a comprovar i certificar materials, components, equips, subsistemes i sistemes d'aplicació en el camp aeroespacial, i l'assessorament tècnic i la prestació de serveis a entitats i organismes oficials o empreses.
Entre altres activitats, l'INTA gestiona la captació d'imatges des d'antenes especialitzades, actua de distribuïdor d'imatges, treballa en teledetecció aeroportada i ha participat en la gestió del satèl·lit MINISAT-1.
Organització pública del Ministeri de Defensa espanyol, fundada l'any 1942, les funcions principals de la qual són l'adquisició, el manteniment i la millora contínua de les tecnologies d'aplicació en l'àmbit aeroespacial; la realització de tota mena d'assajos per a comprovar i certificar materials, components, equips, subsistemes i sistemes d'aplicació en el camp aeroespacial, i l'assessorament tècnic i la prestació de serveis a entitats i organismes oficials o empreses.
Entre altres activitats, l'INTA gestiona la captació d'imatges des d'antenes especialitzades, actua de distribuïdor d'imatges, treballa en teledetecció aeroportada i ha participat en la gestió del satèl·lit MINISAT-1.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
