Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  espectroradiòmetre, n m
  • es  espectrorradiómetro
  • en  spectroradiometer

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definición
Espectròmetre capaç de mesurar la radiància en regions molt estretes de l'espectre electromagnètic, de forma que permet aproximar-se a l'espectre continu de radiació rebut de l'objecte amb més detall que un radiòmetre de banda ampla.

Són exemple d'espectroradiòmetres els sensors CASI-550 i CASI-1500, amb amplada de banda d'1.9 nm i 2.4 nm, respectivament, mentre que és exemple de radiòmetre de banda ampla el sensor TM, el qual proporciona la informació en amplades de banda entre 60 i 270 nm.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  espectroradiometria, n f
  • es  espectrorradiometría
  • en  spectroradiometry

Teledetecció > Radiometria

Definición
Ciència i tecnologia de la mesura de la radiació amb un espectroradiòmetre.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  especular, adj
  • es  especular
  • en  specular

Teledetecció > Radiometria

Definición
Dit d'una superfície que presenta reflexió especular.

L'adjectiu especular també es pot aplicar per extensió a la imatge resultant d'una reflexió especular.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  especularitat, n f
  • es  especularidad
  • en  specularity

Teledetecció > Radiometria

Definición
Qualitat que presenten les superfícies amb reflexió especular.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  profunditat òptica, n f
  • ca  espessor òptica, n f sin. compl.
  • es  profundidad óptica
  • es  espesor óptico sin. compl.
  • en  optical depth
  • en  optical thickness sin. compl.

Teledetecció > Radiometria

Definición
Grau en el qual l'atmosfera o un altre material impedeix el pas de la radiació a través seu, definit com el logaritme negatiu de la fracció de radiació no dispersada ni absorbida durant el recorregut.

Es calcula:
p = -loge(τ),
on p és la profunditat òptica i τ és la transmitància.

Per exemple, un núvol impedeix el pas de la llum en funció de la seva constitució física (gotes, cristalls, etc.), forma, etc.

És un concepte qualitativament invers a la transmitància, amb valors entre 0 (medi molt transparent o recorregut molt curt a través seu: transmitància total) i infinit (medi totalment opac o recorregut molt llarg a través seu: transmitància nul·la).

Vegeu llei de Lambert-Beer.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  espessor òptica, n f
  • es  espesor óptico
  • en  optical depth
  • en  optical thickness
  • sbl  τ

Fotogrametria

Definición
Paràmetre que indica l'opacitat d'un medi, la qual afecta la quantitat de radiació que el travessa, expressat com la fracció de radiació absorbida o dispersada en la seva trajectòria a través del medi.

Nota

  • Un medi transparent té una espessor òptica igual a 0.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  espessor òptica d'aerosols, n f
  • es  espesor óptico de aerosoles
  • en  aerosol optical depth
  • en  aerosol optical thickness
  • en  AOT sigla

Fotogrametria

Definición
Espessor òptica provocada pels aerosols atmosfèrics, que mesura l'energia que intercepten i que no arriba a la superfície terrestre.

Nota

  • L'espessor òptica d'aerosols depèn de la longitud d'ona, la densitat i el tipus d'aerosols presents. S'expressa com el coeficient d'atenuació integrat al llarg d'una columna atmosfèrica de secció superficial específica. Pot variar entre 0 i una mica més de 2, que correspon a un 13% de transmissió en dies molt nuvolosos.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  espina, n f
  • es  espina
  • en  spike

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades

Definición
Vèrtex anòmal en la definició d'una línia que crea una punta afuada desviada de la forma general de l'element.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  espina, n f
  • es  espina
  • en  spike

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades

Definición
Valor anòmal en un punt de mostreig que genera una espina per sobre o per sota de la superfície representada.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  esqueletització, n f
  • ca  aprimament, n m sin. compl.
  • es  esqueletización
  • en  line thinning
  • en  skeletonization

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Processament d'imatges

Definición
Operació consistent a reduir el gruix d'un traç lineal en representació ràster a un traç d'una única cel·la de gruix, format per les cel·les centrals del traç original.

Nota

  • L'esqueletització es fa servir habitualment per a millorar les imatges prèviament a la vectorització de línies. Hi ha nombrosos algorismes d'esqueletització.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8