Back to top
  • ca  dependència de l'escala, n f
  • es  dependencia de la escala
  • en  scale dependence

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial

Definición
Dificultat en la realització de mesures i anàlisis espacials que sorgeix del fet que la realització de mesures a una escala inapropiada o sense assegurar la independència respecte de l'escala pot comportar resultats particulars per a cada escala i, per tant, inconsistents i dependents de l'escala.

Nota

  • Els problemes de dependència de l'escala solen aparèixer en el mostreig espacial o en anàlisis basades en dades agregades per unitats territorials.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  dependència de l'escala, n f
  • es  dependencia de la escala
  • en  scale dependence

Fotogrametria

Definición
Propietat d'una imatge per la qual certes característiques seves varien en funció dels canvis d'escala.

Nota

  • És un exemple de dependència de l'escala el patró espacial, ja que hi ha patrons no observables a certes escales, o l'escala d'observació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  correlació espacial, n f
  • ca  dependència espacial, n f sin. compl.
  • es  correlación espacial
  • es  dependencia espacial
  • en  spatial correlation
  • en  spatial dependence

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definición
Correlació que presenten dues o més variables distribuïdes en l'espai mostrejades aleatòriament, de manera que la correlació depèn de la distància o de la direcció entre les localitzacions de les observacions.

Nota

  • 1. La correlació espacial planteja seriosos problemes per a l'aplicació de mètodes estadístics a les dades geogràfiques en no complir-se l'assumpció bàsica d'independència entre les observacions.

    2. Juntament amb la tendència i el soroll aleatori, la correlació espacial és un dels tres components de la variació d'una variable regionalitzada.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  dependència funcional, n f
  • es  dependencia funcional
  • en  functional dependency

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definición
Restricció de determinació entre dos atributs d'una taula en una base de dades, segons la qual l'atribut dependent només pot prendre un sol valor per a cada valor de l'atribut determinant.

Nota

  • 1. La supeditació dels atributs d'una taula respecte de l'atribut que fa de clau primària de la taula és una dependència funcional.

    2. La identificació de les dependències funcionals és fonamental en el disseny i la normalització de les bases de dades relacionals. Per exemple, en una taula en tercera forma normal, tots els atributs depenen funcionalment de la clau primària, i no hi ha cap altra dependència funcional entre ells ni dependències funcionals transitives respecte de la clau primària.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  dependència multivalent, n f
  • es  dependencia multivalente
  • en  multivalued dependency

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definición
Restricció de determinació entre dos atributs d'una taula en una base de dades, segons la qual l'atribut dependent pot prendre diversos valors diferents per a cada valor de l'atribut determinant.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  depressió, n f
  • es  depresión
  • en  pit

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny

Definición
Punt o regió d'una superfície a l'entorn de la qual tots els pendents són positius.

Nota

  • 1. En un model digital d'elevacions ràster, una depressió és un conjunt de cel·les d'altitud més baixa que les cel·les veïnes.

    2. Les depressions poden ser formes reals del terreny, però sovint són un error generat en la introducció o en la interpolació de valors.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  depuració, n f
  • es  depuración
  • en  debugging

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definición
Procés de detectar i corregir els errors d'un programa informàtic, sovint amb l'ajuda d'un depurador.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  depuració, n f
  • es  depuración
  • en  cleaning
  • en  scrubbing

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades

Definición
Operació consistent a millorar la qualitat gràfica i topològica d'unes dades digitalitzades connectant línies penjants, tancant polígons, esborrant elements incorrectes, modificant coordenades de les formes o fent coincidir els elements que han de ser iguals totalment o parcialment.

Nota

  • La depuració és una operació generalment manual. Alguns errors es poden corregir automàticament durant l'estructuració topològica mitjançant l'aplicació d'una tolerància adequada.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  depuració ràster, n f
  • es  depuración ráster
  • en  raster cleanup

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades

Definición
Depuració consistent a modificar, emplenar i esborrar els valors de les cel·les d'un conjunt de dades ràster amb la finalitat de millorar-ne el contingut i l'aparença visual.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  depurador, n m
  • es  depurador
  • en  debugger

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definición
Programa especialitzat que ajuda a detectar i corregir els errors de programació i els errors en temps d'execució d'un programa informàtic.

Nota

  • 1. Un depurador permet executar els programes de forma controlada, fins i tot instrucció a instrucció, i anar veient en cada moment el contingut de totes les seves estructures de dades i els resultats de les seves accions.

    2. Cada llenguatge o entorn de programació sol proporcionar el seu depurador específic.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8