Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca alidada estadimètrica, n f
- es alidada estadimétrica
- fr alidade stadimétrique
- it alidada con reticolo distanziometrico
- en stadia alidade
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Nota
- La separació dels dos fils horitzontals depèn de la constant estadimètrica de cada alidada. Per exemple, una constant estadimètrica de 100, freqüent en molts aparells.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca àlies, n m
- es alias
- en alias
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca alineació, n f
- es alineación
- fr alignement
- it allineamento
- en alignment
- de Ausrichtung
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Nota
- Freqüentment les alineacions són fixades, a la pràctica, amb l'auxili de jalons.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca alinear, v tr
- es alinear
- fr aligner
- it allineare
- en align, to
- de ausrichten
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Teledetecció > Georeferenciació
- ca allargament dels píxels, n m
- es alargamiento de los píxeles
- en pixel stretching
Teledetecció > Georeferenciació
Definición
L'allargament dels píxels pot ser observat tant en imatges òptiques com de radar. Quan l'allargament dels píxels és produït per forts desplaçaments del relleu, la distorsió pot ser evitada o corregida amb captacions molt verticals de tots els punts utilitzats de la imatge i/o amb captacions des de múltiples angles.
Vegeu també escurçament i ortoimatge veritable.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Fotogrametria
- ca allisatge d'imatge, n m
- ca correcció de camp pla, n f sin. compl.
- es alisado de imagen
- es corrección de campo plano
- en flat-field correction
- en flat-fielding
Fotogrametria
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
- ca reduir, v tr
- ca allunyar, v tr sin. compl.
- es alejar
- es reducir
- en zoom out, to
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca almanac, n m
- es almanaque
- en almanac
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definición
Nota
- Els receptors utilitzen les dades de l'almanac per a determinar quins satèl·lits poden seguir.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Almaz, n m
- ca Cosmos 1, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Després de la cancel·lació de l'estació espacial soviètica anomenada Almaz, el programa va ser reconfigurat com un satèl·lit no tripulat de reconeixement per radar. Els satèl·lits, inicialment denominats Cosmos (no s'han de confondre amb els satèl·lits Cosmos de la sèrie Meteor-Priroda), van ser anomenats posteriorment Almaz-T (en rus, 'diamant'), fet que pot generar confusió respecte a l'estació espacial homònima (Saliut 2/Almaz 1).
- El 29 d'octubre de 1986, es va llançar el primer d'aquests satèl·lits, si bé va fallar en el mateix llançament.
- El 25 de juliol de 1987 va ser posat en òrbita exitosament el segon satèl·lit, el Cosmos-1870, primera missió de radar del país, a una altitud nominal de 275 km, el qual va ser operatiu fins al 30 de juliol de 1989.
- El tercer satèl·lit, d'òrbita no heliosíncrona i circular, reanomenat Almaz-1, va ser llançat el 31 de març de 1991 i va ser desorbitat el 17 d'octubre de 1992. Els dos satèl·lits presentaven capacitat d'apuntament transversal a la traça.
Principals sensors: EKOR (Cosmos-1870), EKOR-A (Almaz-1), UHF Radiometer (Almaz-1).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Classificació
- ca anàlisi lineal de mescles espectrals, n f
- ca ALME, n f sin. compl.
- ca anàlisi de mescles espectrals, n f sin. compl.
- ca anàlisi lineal de mescles, n f sin. compl.
- ca LMA, n f sin. compl.
- ca SMA, n f sin. compl.
- es ALME
- es análisis de mezclas espectrales sin. compl.
- es análisis lineal de mezclas espectrales sin. compl.
- es LMA sin. compl.
- es SMA sin. compl.
- en linear mixture analysis
- en LMA sin. compl.
- en SMA sin. compl.
- en spectral mixture analysis sin. compl.
- en spectral unmixing sin. compl.
Teledetecció > Classificació
Definición
El resultat del procés és un conjunt de ràsters, en nombre igual al de classes, que contenen en les seves cel·les el percentatge d'ocupació de la classe a la cel·la. L'anàlisi lineal de mescles espectrals, a diferència d'altres tècniques de classificació convencionals, no pressuposa, doncs, que cada píxel està ocupat per una sola classe, sinó que admet l'existència de píxels barrejats, situació real en moltíssims casos i que permet obtenir classificacions amb classes de contingut mixt. Tanmateix, decidir quines són les signatures espectrals dels membres purs que formen la resposta, el fet que la presumpció de linealitat de les contribucions no sempre sigui certa i la limitació del nombre de membres purs al nombre de bandes utilitzades més 1 són algunes de les dificultats que presenta aquest mètode.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6