tabú
tabú
- ca tabú, n m
Ciències de la religió, Religions indígenes
Definición
Prohibició de relacionar-se amb una persona o cosa que es considera perillosa.
Nota
- Aquest perill és de tipus sacre i va associat a la idea d'un poder sobrenatural que es manifesta com una força física (mana). A fi d'evitar el risc que per a l'individu o la comunitat suposa el contacte profà amb aquestes coses i persones, es dicten normes que prohibeixen d'entrar-hi en contacte o que prescriuen les degudes precaucions quan el contacte és ineludible. La idea i la pràctica del tabú són molt antigues i apareixen en nombroses religions. El terme va ser introduït a Occident al segle XVI i s'ha convertit en una categoria religiosa universal amb el significat de dimensió negativa i prohibitiva de l'experiència d'allò que és sagrat, patent en les normes d'apropament i allunyament, de puresa i d'impuresa, de distinció entre iniciat i no iniciat.
