Back to top
  • ca  protestant, adj

Protestantisme

Definición
Relatiu o pertanyent al protestantisme.
  • ca  protestantisme, n m

Protestantisme

Definición
Conjunt de confessions cristianes evangèliques eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per aquesta.
  • ca  protestantisme liberal, n m

Protestantisme

Definición
Corrent teològic protestant, sobretot luterà, encaminat a conciliar la teologia amb les idees liberals dels segles XVIII i XIX.

Nota

  • El protestantisme liberal ha estat vivament combatut per les posicions tradicionals i ortodoxes.
  • ca  província eclesiàstica, n f

Catolicisme

Definición
Circumscripció territorial eclesiàstica, constituïda per un grup de diòcesis territorialment contigües, anomenades sufragànies, i administrada per un arquebisbe, normalment el bisbe de la seu més antiga o més important.
  • ca  psicologia de la religió, n f

Ciències de la religió

Definición
Branca de la psicologia que se centra en l'individu i en la seva experiència religiosa.

Nota

  • La psicologia de la religió és una de les tres ciències socials de la religió, juntament amb l'antropologia de la religió i la sociologia de la religió, que se centren en la societat. Una de les principals obres clàssiques en aquest camp va ser Varietats de l'experiència religiosa (1902), de William James, on es descriu el fonament psicològic de l'oració, la meditació, la mística, la conversió i el fruit espiritual. Carl Jung (1875-1961) també s'ocupa de la realitat psicològica de la religió amb els seus mites, símbols i arquetips, i el seu accés als tresors espirituals de l'inconscient col·lectiu. Actualment la psicologia de la religió comença a adquirir rellevància com a disciplina autònoma.
  • ca  puja, n f

Hinduisme

Definición
Cerimònia ritual en què s'utilitza aigua del Ganges, flors, una campaneta i bastons d'encens per celebrar el culte diví.

Nota

  • Durant la puja, el fidel dibuixa, amb gestos simbòlics, un cercle místic al seu voltant, que el separa del món sensible i efímer i l'ajuda a recrear el lligam amb Déu.
  • ca  puja, n f

Budisme

Definición
Cerimònia del Theravada que inclou l'ofrena d'aliments, de flors, d'encens, de llum i d'aigua, així com recitats i una breu meditació.

Nota

  • La cerimònia de la puja constitueix la base del culte i es practica, entre d'altres, durant els dies de festa d'uposatha, però la seva forma varia segons els països. La puja també designa algunes cerimònies del Vajrayana que contenen recitats de textos sagrats i de mantres, la invocació i la visualització de divinitats, a més de les ofrenes rituals.
  • ca  pujari, n m
  • ca  archaka, n m sin. compl.

Hinduisme

Definición
Sacerdot del temple hindú que fa la puja per delegació del devot i s'ocupa de l'aarti.

Nota

  • En alguns temples el pujari és l'únic que pot accedir al Garbhagriha, el lloc del temple on resideix la deïtat (murti). Els pujari, que normalment formen part de la casta dels bramans, tenen cura de les murtis.
  • ca  Purana, n m pl

Hinduisme

Definición
Textos de la smrti que narren els orígens de la humanitat i de la història hindú.

Nota

  • Els Purana evoquen llegendes que impliquen els déus i constitueixen els principals textos de referència dels fidels de Vixnu, de Xiva i Brahma. Contenen tractats rituals, codis de lleis, descripció de llocs sants, etc. i, en general, tot el que un hindú ha de conèixer.
  • La denominació purana significa, en sànscrit, 'antics reculls de relats'.
  • ca  puresa ritual, n f
  • ca  taharah, n f

Islam

Definición
Puresa obligatòria per a un musulmà.

Nota

  • La puresa es perd a causa d'alguns actes fisiològics, com ara les relacions sexuals, les menstruacions, els parts, i pel contacte amb els morts i algunes matèries dites impures (orina, excrements, esperma, vi) o alguns animals (porc, gos, etc.). En aquests casos, el musulmà ha de rentar-se la roba i purificar-se mitjançant les ablucions per poder complir els actes rituals (salat) i tocar o recitar l'Alcorà. La taharah també s'aplica a la circumcisió i les cerimònies que l'acompanyen.