lliure pensament
lliure pensament
Termes seculars
- ca lliure pensament, n m
Termes seculars
Definición
Concepció que rebutja la submissió a cap autoritat dogmàtica en matèria científica, filosòfica, moral o política.
Nota
- El lliure pensament és el principi fundador de la Universitat Lliure de Brussel·les, creada a finals del segle XIX en reacció al dogmatisme catòlic. Està molt relacionat amb el laïcisme.
lliurepensador | lliurepensadora
lliurepensador | lliurepensadora
Termes seculars
- ca lliurepensador | lliurepensadora, n m, f
Termes seculars
Definición
Persona que no se sotmet a cap autoritat dogmàtica o religiosa.
lliurepensador | lliurepensadora
lliurepensador | lliurepensadora
Termes seculars
- ca lliurepensador | lliurepensadora, n m, f
Termes seculars
Definición
Partidari del lliure pensament.
Luter, Martí
Luter, Martí
Protestantisme
- ca Luter, Martí
Protestantisme
Definición
Monjo agustinià, impulsor de la Reforma.
Nota
- Martí Luter (1483-1546), doctor en teologia i professor de la Universitat de Wittenberg, va escriure les 95 tesis sobre el valor i l'eficàcia de les indulgències, que es van difondre ràpidament per tot Alemanya. Aquest fet va encetar un procés d'enfrontament amb la Santa Seu, que acabaria amb el trencament amb Roma i la seva excomunió i proscripció. Però entre els partidaris de Luter i d'una renovació àmplia, i també de reivindicacions polítiques, hi havia des de prínceps poderosos fins al poble humil i això va consolidar el moviment de la Reforma protestant.
luterà | luterana
luterà | luterana
Protestantisme
- ca luterà | luterana, n m, f
Protestantisme
Definición
Seguidor del luteranisme.
luterà -ana
luterà -ana
Protestantisme
- ca luterà -ana, adj
Protestantisme
Definición
Relatiu o pertanyent a Luter o al luteranisme.
luteranisme
luteranisme
Protestantisme
- ca luteranisme, n m
Protestantisme
Definición
Doctrina reformista que té l'origen en Martí Luter.
Nota
- Tot i els matisos de cada tradició, en les afirmacions centrals del luteranisme s'hi pot reconèixer el protestantisme: autoritat sobirana de la Bíblia, justificació per la fe i sacerdoci universal dels creients. Luter, a diferència de Calví, es va preocupar poc de l'organització eclesiàstica i van ser els prínceps els qui van assumir aquesta tasca. Així, els habitants d'un territori determinat havien de pertànyer a la religió del príncep (cuius regio eius religio) i cada territori havia de ser confessionalment homogeni; d'aquesta manera l'Església es convertia en territorial. En nom de la doctrina dels dos regnes -l'espiritual i el temporal- el luteranisme insistí en l'autonomia del temporal, la qual cosa va dur sovint els luterans a una actitud més aviat passiva davant del poder polític. Luterans i calvinistes tenien diferències en la qüestió del sant sopar. Els luterans van adoptar una posició intermèdia entre la doctrina catòlica de la transubstanciació i la doctrina reformada de la presència espiritual: per a ells el pa i el vi del sopar continuen essent pa i vi alhora que són realment el cos i la sang de Jesucrist (consubstanciació).
