Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de religions

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cristianisme, n m

Cristianisme

Definición
Religió centrada en la vida i l'obra de Jesucrist.

Nota

  • Històricament el cristianisme va evolucionar a partir del judaisme, amb el qual comparteix algunes característiques i textos sagrats, malgrat que en fa interpretacions radicalment diferents. Els cristians creuen en un únic Déu i en la figura de Jesucrist, Déu i home alhora, gràcies a la vida, mort i resurrecció del qual les persones poden aconseguir la salvació. Les tres grans branques del cristianisme, separades per qüestions històriques, doctrinals i pràctiques, són les esglésies orientals, l'Església catòlica i les esglésies protestants o reformades.
  • ca  Cristianisme Celeste

Noves religions

Definición
Comunitat fundada el 1947 a Benín per Samuel Biléou Joseph Oshoffa.

Nota

  • L'església Cristianisme Celeste és un sincretisme de cultura africana, de cristianisme (pel seu caràcter alliberador) i de judaisme (pels rituals de l'Antic Testament). Es caracteritza pels rituals carismàtics i per la importància donada al trànsit, a les visions, a les espelmes, als dejunis que serveixen per a solucionar els problemes quotidians dels fidels, etc. Es troba sobretot a Benín, Costa d'Ivori i Nigèria, però també als Estats Units d'Amèrica i en alguns estats europeus (Regne Unit, França, etc.), i està en expansió.
  • ca  cristianofòbia, n f

Termes seculars

Definición
Ideologia d'hostilitat contra els cristians o el cristianisme.

Nota

  • La cristianofòbia consisteix en un prejudici negatiu categòric contra els cristians, el cristianisme globalment o contra una part de la fe cristiana. És una forma d'intolerància religiosa que va des d'una senzilla actitud mental o emocional fins als estereotips, la discriminació o la persecució de cristians. Els seus crítics argumenten que el concepte és usat de forma impròpia per a desprestigiar o silenciar la crítica legítima al cristianisme, sobretot en relació amb les llibertats civils, els drets humans i la neutralitat religiosa pròpia de l'Estat. La denominació cristianofòbia va ser introduïda en les institucions internacionals l'any 2004 quan la Unió Europea va rebutjar el catòlic Rocco Buttiglione com a comissionat. Arran d'aquest fet, alguns diplomàtics van argüir que la discriminació contra els cristians no es podia tolerar. L'ús del mot cristianofòbia ha estat proposat per ésser emprat a l'Assemblea General de les Nacions Unides, de manera anàloga a l'ús que es fa de les formes antisemitisme i islamofòbia.
  • ca  croada, n f

Cristianisme

Definición
Cadascuna de les expedicions militars promogudes pel cristianisme occidental, generalment des del Vaticà, durant l'edat mitjana amb l'objectiu inicial de conquerir Terra Santa, que era en poder dels musulmans, o de defensar-hi la presència cristiana.

Nota

  • Terra Santa és el marc geogràfic on va néixer, viure i morir Jesucrist, que correspon als actuals territoris de Palestina i Israel. Les croades van tenir lloc entre els segles XI i XIII. Participar-hi era vist com una manera de redimir i expiar els pecats. El terme croada es va aplicar també a altres guerres que es van lliurar en el continent europeu generalment amb l'objectiu de frenar l'avenç dels musulmans, però també contra heretgies en el si del cristianisme (per exemple, la croada contra els càtars). Les croades constitueixen un episodi controvertit en la història del cristianisme.
  • ca  croat, n m

Cristianisme

Definición
Participant en una croada.
  • ca  culte, n m

Protestantisme

Definición
Conjunt d'actes amb què s'adora el Senyor i es tributa reconeixement a l'excel·lència de Déu en un esperit de comunió entre els creients.

Nota

  • El culte no és cap símil de la missa ni s'hi pot equiparar. En el culte protestant ocupa un lloc central l'acte de la lectura i la predicació de la Paraula, que es complementa amb música, càntics o himnes de lloança o pregària, oracions, ofrena, sant sopar, i amb altres actes en els cultes especials.
  • ca  culte, n m

Ciències de la religió

Definición
Acte d'adoració, veneració i reverència a Déu, a les divinitats, als éssers espirituals i als avantpassats en senyal de reconeixement de la seva excel·lència o la seva superioritat.

Nota

  • El culte és la dimensió pràctica de la religió. A totes les religions trobem el culte organitzat en forma d'oració i sacrifici, i també en forma d'ofrenes, libacions, ritus, festes, cants i danses, entre moltes altres formes, tant privades com públiques. Hi ha religions que accentuen els ritus i d'altres que valoren més les actituds internes del cor.
  • ca  culte als avantpassats, n m

Religions indígenes

Definición
Culte que consisteix en la veneració dels esperits dels familiars i antecessors morts de la mateixa estirp.

Nota

  • El culte als avantpassats és una forma de mostrar respecte i reverència als familiars morts i constitueix una de les expressions religioses més antigues, avui practicada especialment a l'Àfrica.
  • ca  culte cargo, n m

Religions indígenes

Definición
Moviment de revitalització originari de Melanèsia basat en l'expectativa d'una tornada imminent dels avantpassats en vaixells, avions i trens que portaran càrregues de béns fabricats a Occident.

Nota

  • Segons el culte cargo, d'aquesta manera es farà justícia davant dels desafectes dels colonitzadors, als quals sovint s'acusa d'interceptar els carregaments. En la nova era cap persona no haurà de treballar durament per a alimentar-se i els antics costums prohibits pels colonitzadors blancs seran restaurats. El culte cargo va sorgir durant la Segona Guerra Mundial, quan unes quantes tones de material nord-americà arribaren en vaixell o avió a platges d'illes remotes.
  • ca  culte especial, n m

Protestantisme

Definición
Cadascun dels actes en els quals se celebren els baptismes, la presentació d'infants, els enterraments, l'acció de gràcies o la collita, la presa de possessió del pastor, l'ordenament de ministres o una efemèride singular.