Verbs postnominals: recepcionar o rebre?
Verbs postnominals: recepcionar o rebre?
- ca Verbs postnominals: recepcionar o rebre?
- es recepcionar (recepcionar), v tr
- es recibir (rebre) (recepcionar), v tr
- fr réceptionner (recepcionar), v tr
- fr recevoir (rebre), v tr
- en acknowledge, to (recepcionar), v tr
- en receive, to (rebre), v tr
Criteris d'especialitat > Dret, Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
Definición
Tant recepcionar com rebre (tots dos, verbs transitius) es consideren formes adequades, encara que es puguin considerar redundants perquè l'una està creada sobre l'altra; aquesta relació morfològica es tradueix en una relació de significat, ja que el significat de recepcionar és una especialització del significat de rebre. [Amb relació a aquest tipus de verbs, anomenats verbs postnominals o verbs de segona generació, vegeu l'explicació de la Nota 1.]
Així el verb rebre, en llengua general, significa passar a tenir o acceptar (alguna cosa).
. Exemples: rebre un missatge, rebre un regal, rebre un premi.
. L'equivalent castellà és recibir; el francès, recevoir; l'italià, ricevere, i l'anglès, to receive.
En canvi, en dret administratiu el verb recepcionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) significa rebre un lliurament, comprovar-lo i registrar-ne l'acceptació.
. Exemples: recepcionar la documentació, recepcionar una comanda, recepcionar material
. Els equivalents castellans són recepcionar i recibir; el francès, réceptionner, l'italià ricevere i ricezionare, i l'anglès, to acknowledge.
Els motius que van portar el Consell Supervisor del TERMCAT a normalitzar recepcionar són els següents:
(1) Afegeix al significat del verb primitiu (rebre) la idea de comprovar el lliurament i fer explícita la recepció, que és una de les causes d'acceptació dels verbs creats sobre un nom derivat al seu torn d'un verb (rebre →
recepció → recepcionar); s'hi suma, a més, que recepció és un cultisme. [Vegeu la Nota 1.]
(2) En altres llengües romàniques (sobretot en francès i castellà, però també en italià) es documenta la forma anàloga.
Així el verb rebre, en llengua general, significa passar a tenir o acceptar (alguna cosa).
. Exemples: rebre un missatge, rebre un regal, rebre un premi.
. L'equivalent castellà és recibir; el francès, recevoir; l'italià, ricevere, i l'anglès, to receive.
En canvi, en dret administratiu el verb recepcionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) significa rebre un lliurament, comprovar-lo i registrar-ne l'acceptació.
. Exemples: recepcionar la documentació, recepcionar una comanda, recepcionar material
. Els equivalents castellans són recepcionar i recibir; el francès, réceptionner, l'italià ricevere i ricezionare, i l'anglès, to acknowledge.
Els motius que van portar el Consell Supervisor del TERMCAT a normalitzar recepcionar són els següents:
(1) Afegeix al significat del verb primitiu (rebre) la idea de comprovar el lliurament i fer explícita la recepció, que és una de les causes d'acceptació dels verbs creats sobre un nom derivat al seu torn d'un verb (rebre →
recepció → recepcionar); s'hi suma, a més, que recepció és un cultisme. [Vegeu la Nota 1.]
(2) En altres llengües romàniques (sobretot en francès i castellà, però també en italià) es documenta la forma anàloga.
Nota
-
1. En totes les llengües romàniques es troben casos similars a recepcionar: a partir d'un verb es crea un nom afegint-hi un sufix, i sobre aquest nom es crea un segon verb senzillament afegint-hi el morfema de conjugació verbal. Són els anomenats verbs postnominals o verbs de segona generació.
Exemple: parlar → parlament → parlamentar
En uns quants casos el nom intermedi no es crea directament sobre el verb sinó sobre una arrel culta.
Exemples: promoure → promoció → promocionar; rebre → recepció → recepcionar
En català els criteris que porten a acceptar un verb postnominal són els següents:
(1) Quan el verb original gairebé ha caigut en desús i és percebut com a arcaïtzant.
Exemples: flectir → flexió → flexionar; perfer → perfecció → perfeccionar
(2) Quan el segon verb aporta un significat nou, que el verb original no té perquè és el nom intermedi el que ha adquirit aquest significat. Això es dona sovint quan el nom intermedi és un cultisme i, per tant, no és evident per a un parlant la identificació entre els dos verbs.
Exemples amb noms derivats: annexar ('afegir') → annexió → annexionar ('afegir un territori'); compartir ('dividir per donar') → compartiment → compartimentar ('dividir en compartiments')
Exemples amb noms que són cultismes: veure ('percebre') → visió → visionar (`veure [una pel·lícula]'); fondre ('tornar líquid') → fusió → fusionar ('unir'); revoltar ('fer aixecar contra l'autoritat') → revolució → revolucionar ('provocar un canvi radical')
En canvi, generalment no s'accepten les parelles de verbs en què el verb original no és arcaïtzant o en què el segon verb no aporta un significat nou respecte al primer.
Exemples: explotar → explosió → explosionar; oferir → oferta → ofertar; pol·luir → pol·lució → pol·lucionar; tensar → tensió → tensionar - 2. Podeu consultar la fitxa completa de recepcionar al Cercaterm i a la Neoloteca, i també el document de criteri original, Recepcionar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/recepcionar).
