Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos - Diccionari de criteris terminològics
Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos
Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos
- ca Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
Definición
A més de la qüestió del guionet, la grafia dels mots complexos té unes regles pròpies pel que fa a l'accentuació gràfica, pensades per a afavorir al màxim la interpretació i la pronúncia del mot resultant.
Aquestes regles es basen en dos grans principis:
A. MANTENIMENT DE L'ACCENT DELS FORMANTS COM A PARAULES
A1. Quan el primer formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent i s'escriu un guionet entre els dos formants.
Exemples: mà-llarg, pèl-blanc
Atenció: Com que les formes prefixades (generalment acabades amb -o o -i) no són paraules independents, aquestes formes s'adjunten sempre sense guionet i sense accent gràfic. (Ex.: sociolaboral <-- sòcio- + laboral; articoalpí <-- àrtico- + alpí)
A2. Quan el segon formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent, si és que el manteniment respon a la regla d'accentuació general.
Exemples: semiconsonàntic (<-- semi + consonàntic)
Atenció: Com a conseqüència, els compostos que tenen un monosíl·lab amb accent diacrític com a segon formant tampoc mantenen aquest accent si no el prescriuen les regles generals. (Ex.: eixugamà <-- eixuga + mà; rodamon <-- roda + món; subsol <-- sub + sòl)
B. APLICACIÓ DE LES REGLES GENERALS D'ACCENTUACIÓ AL CONJUNT
En els mots complexos sense guionet en què els formants no tenen accent quan funcionen com a paraules independents, s'apliquen al conjunt les regles generals d'accentuació per a establir si cal posar-hi accent o no.
Exemples: pinçanàs (nas no té accent, però el conjunt sí, com a paraula aguda acabada en [vocal+s]); entrepà (pa no té accent, però el conjunt sí com a paraula aguda acabada en vocal)
Atenció: En els mots complexos escrits amb guionet, no s'apliquen les regles generals d'accentuació al conjunt. (Ex.: cella-ros [i no *cella-ròs]; vint-i-u [i no *vint-i-ú])
Aquestes regles es basen en dos grans principis:
A. MANTENIMENT DE L'ACCENT DELS FORMANTS COM A PARAULES
A1. Quan el primer formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent i s'escriu un guionet entre els dos formants.
Exemples: mà-llarg, pèl-blanc
Atenció: Com que les formes prefixades (generalment acabades amb -o o -i) no són paraules independents, aquestes formes s'adjunten sempre sense guionet i sense accent gràfic. (Ex.: sociolaboral <-- sòcio- + laboral; articoalpí <-- àrtico- + alpí)
A2. Quan el segon formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent, si és que el manteniment respon a la regla d'accentuació general.
Exemples: semiconsonàntic (<-- semi + consonàntic)
Atenció: Com a conseqüència, els compostos que tenen un monosíl·lab amb accent diacrític com a segon formant tampoc mantenen aquest accent si no el prescriuen les regles generals. (Ex.: eixugamà <-- eixuga + mà; rodamon <-- roda + món; subsol <-- sub + sòl)
B. APLICACIÓ DE LES REGLES GENERALS D'ACCENTUACIÓ AL CONJUNT
En els mots complexos sense guionet en què els formants no tenen accent quan funcionen com a paraules independents, s'apliquen al conjunt les regles generals d'accentuació per a establir si cal posar-hi accent o no.
Exemples: pinçanàs (nas no té accent, però el conjunt sí, com a paraula aguda acabada en [vocal+s]); entrepà (pa no té accent, però el conjunt sí com a paraula aguda acabada en vocal)
Atenció: En els mots complexos escrits amb guionet, no s'apliquen les regles generals d'accentuació al conjunt. (Ex.: cella-ros [i no *cella-ròs]; vint-i-u [i no *vint-i-ú])
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos, Guionet (3): Ús en compostos manllevats i Guionet (4): Ús en denominacions amb antropònims..
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 4.3 "L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (oiec.iec.cat/inici).
