rovelló
rovelló
- ca rovelló, n m
- ca esclata-sang, n m sin. compl.
- es níscalo
- fr lactaire sanguin
Definición
Bolet de color vermellós, granat o vinós, amb taques verdoses o de rovell, apegalós i poc abundant. Té el barret molt carnós, convex de jove i en forma d'embut quan és vell. Els exemplars més grans poden superar els 18 cm de diàmetre. La carn és consistent i friable (es trenca bruscament i s'esmicola en granets petits), humida, blanca, amb taques vermelloses, i desprèn una discreta olor de fruita. Necessita un clima temperat i poques vegades puja per damunt dels 1.000 m d'altitud, on és substitut pel seu parent més immediat: el pinetell. Comestible excel·lent, se'n fa un gran consum al nostre país; es preparen a la brasa, fregits amb all i julivert, per a farciment de coques o empanades, a la llauna i al forn, amb botifarres o salsitxes, de guarnició de carns o peixos guisats o al forn, d'arrossos, de truites, de sopes, etc. També es confiten amb oli i vinagre o en salmorra. Salats es conserven tot l'any. És el bolet més popular, i per a alguns considerat com el rei dels bolets, tot i que per a altres ho és el reig, i també hi ha qui prefereix la llenega.