gall dindi
gall dindi
- ca gall dindi, n m
- ca panxo, n m sin. compl.
- ca pioc, n m sin. compl.
- ca titot, n m sin. compl.
- es gallina de indias
- es pava
- es pavipollo
- es pavo
- fr dinde
- fr dindon
- fr dindonneau
Definición
Au de corral de la família dels fasiànids, criada per la seva carn delicada, que varia de talla segons les varietats. El mascle pot pesar fins a 20 kg en la seva forma domèstica. Les races mitjanes i petites han estat aconseguides en funció de la dimensió dels forns moderns, més petits que antany. Però paral·lelament algunes criances s'han especialitzat en la producció de galls dindis de mida gran destinats a ser tallats o per a la xarcuteria. L'indiot, batejat gallina de indias pels conqueridors espanyols, que encara es creien haver arribat a les Índies, quan el varen descobrir a Mèxic, no va aparèixer a Europa fins a finals del segle XVI. El seu emprament en cuina es va estendre ràpidament i va acabar destronant la tradicional oca de Nadal.
Avui és correntment utilitzat a la cuina i constitueix, quan és rostit sencer, un plat de festa tradicional. Quan es compren o s'escullen, cal tenir en compte que el mascle té la carn seca i que s'ha d'albardar, i que l'animal ha de ser jove, gras i curt de coll. Quan l'animal envelleix les potes són roges i escamoses. A part de les preparacions d'ales, cuixes, escalopes i menuts, el gall dindi es menja clàssicament rostit al forn o en una cassola gran, eventualment farcit, de vegades brasejat o estofat com l'oca. Admet les preparacions i les guarnicions del pollastre. Farcit o no, a Catalunya tenim excel·lents receptes per a cuinar el gall dindi. Hi ha receptes de cuiners del segle passat per a preparar-los amb un farciment o una guarnició de fruita seca, bolets, pernil, castanyes, salsitxes, pomes, canyella, vi ranci i mongetes seques blanques i fines, que lliguen tot el farciment. El gall dindi encara viu en estat salvatge als EUA i a Mèxic; però en aquest darrer país ja estava domesticat a l'època precolombina. Als Estats Units és el menjar tradicional del Dia d'Acció de Gràcies, des de l'arribada dels primers colons anglesos, que es varen salvar de la fam gràcies al pioc salvatge. Cal recordar que a Catalunya tenim receptes magnífiques i esplèndides per a celebrar les diades nadalenques.
Avui és correntment utilitzat a la cuina i constitueix, quan és rostit sencer, un plat de festa tradicional. Quan es compren o s'escullen, cal tenir en compte que el mascle té la carn seca i que s'ha d'albardar, i que l'animal ha de ser jove, gras i curt de coll. Quan l'animal envelleix les potes són roges i escamoses. A part de les preparacions d'ales, cuixes, escalopes i menuts, el gall dindi es menja clàssicament rostit al forn o en una cassola gran, eventualment farcit, de vegades brasejat o estofat com l'oca. Admet les preparacions i les guarnicions del pollastre. Farcit o no, a Catalunya tenim excel·lents receptes per a cuinar el gall dindi. Hi ha receptes de cuiners del segle passat per a preparar-los amb un farciment o una guarnició de fruita seca, bolets, pernil, castanyes, salsitxes, pomes, canyella, vi ranci i mongetes seques blanques i fines, que lliguen tot el farciment. El gall dindi encara viu en estat salvatge als EUA i a Mèxic; però en aquest darrer país ja estava domesticat a l'època precolombina. Als Estats Units és el menjar tradicional del Dia d'Acció de Gràcies, des de l'arribada dels primers colons anglesos, que es varen salvar de la fam gràcies al pioc salvatge. Cal recordar que a Catalunya tenim receptes magnífiques i esplèndides per a celebrar les diades nadalenques.
Nota
- Les denominacions catalanes titot i panxo es refereixen especialment als exemplars joves.