Argot culinari i gastronòmic

Llenca de cansalada fregida.

Cansalada de porc mort fa poc.

Cansalada que es guarda amb sal per a ser menjada durant molt de temps.

Beure vi.

Beure a morro.

Soroll de cosa que cou, sobretot que bull.

Preparació feta únicament amb bocins o rosegons de pa fets a casa amb diverses farines (gairebé mai candial) coberts de vi ordinari. Es prenia calent en començar el dia i la feina, cosa que permetia afrontar els dies freds de l'hivern al matí. Era el plat, de vegades plat únic, que la gent gran (els vells) prenien ben calent a l'hivern abans d'anar a dormir a la vora de la llar de foc, per fer front a l'estat glacial de la cambra i del llit al vespre, abans que al nostre país la calefacció fos a l'abast de la majoria. Com ara les píndoles de la farmàcia per a dormir. A l'Empordà a algunes de les persones que s'atipaven de xupina cada dia els anomenaven gats d'escon.

Dit del xai o del cabrit que ha de mamar d'una ovella o d'una cabra que no és la seva mare, perquè aquesta no el vol o és morta.

Dit de l'ovella o de la cabra que no admet un xai o un cabrit fill seu a mamar.

Peça de pasta de bunyol a la qual es dona una forma allargada amb un aparell especial i es fregeix amb oli ben calent. El xurro és l'acompanyament tradicional de la xocolata desfeta, per esmorzar o per berenar, es menja a les revetlles, caminant pel carrer, etc. No hi ha cap dubte que és la menja llaminera més popular de les festes que se celebren al carrer. Aquesta pasta fregida, tan senzilla en aparença, té algunes dificultats, la principal de les quals és la farina, n'hi ha que són molt bones per a altres coses, però que no serveixen per als xurros; una bona farina serà la que permeti que uns minuts després de feta, la pasta es conservi en el mateix estat i no s'estovi en refredar-se. També és importantíssim el punt de calor de l'oli: poc calent, s'amaren d'oli i es desfan. El millor és fregir-ne pocs cada vegada.