Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentación
  • ca  guarnició aromàtica, n f
  • es  guarnición aromática
  • fr  garniture aromatique

Definición
Composició a base d'hortalisses, plantes aromàtiques i condiments utilitzada per a enriquir en sabors i olors una preparació, especialment les destinades a una cocció llarga. Segons els casos, la guarnició aromàtica pot estar composta de fruits i hortalisses variades. Sempre es retira abans de servir el plat o la preparació.
  • ca  guarnició Nemrod, n f

Definición
Guarnició per a peces de caça de pèl (caça major) que es compon d'una compota de nabius (fruit de la nabinera) posada en barquetes de pasta de vol-au-vent, de croquetes de patata farcides de caça i enriquides amb tòfona picada i barrets de xampinyons, rostits a la brasa i guarnits de puré de castanyes.
  • ca  guarnir, v tr
  • es  guarnecer
  • fr  garnir

Definición
Completar amb elements simples o combinats un plat o una preparació per acompanyar-la.
  • ca  guasacaca, n f

Definición
Salsa veneçolana semblant al guacamole mexicà, amb la qual té un indiscutible parentiu, i que com totes les salses sud-americanes té la picantor com a tret principal, cosa que fa que per a un paladar europeu resulti immenjable.
  • ca  guatlla, n f
  • es  codorniz
  • fr  caille

Definición
Ocell migratori que ha esdevingut molt rar. Raça originària d'Extrem Orient, actualment es cria en granges com a aviram. Amb aquestes bèsties es poden preparar plats delicats i saborosos, igual que amb les que viuen en llibertat. De carn menys perfumada però prou fina, les guatlles, que pesen de 150 a 200 g, es preparen rostides, (particularment a l'ast), a la brasa, saltades, bresades o farcides i presentades com la famosa becada, damunt una llesca de pa. Però també es preparen en paté, en fred-calent o en terrina. Els seus ous, que també es troben en el comerç, conservats en vinagre, en salmorra o durs, se serveixen com a part dels entreteniments.
  • ca  postres de músic, n f pl
  • ca  grana de capellà, n f sin. compl.
  • ca  guilandos, n m pl sin. compl.
  • es  cascajo
  • es  frutos secos
  • fr  fruits secs

Definición
Assortit de fruita seca (avellanes, ametlles, figues, nous, pinyons, etc.) que se sol servir en les postres.

Nota

  • La denominació catalana guilandos és pròpia del Priorat.
  • ca  guinda, n f
  • es  guinda
  • fr  cerise griotte

Definición
Fruit en drupa molt semblant a la cirera, però més globulosa i amb el peduncle més curt. N'hi ha principalment de dos tipus: les agres, d'un roig viu i de sabor àcid, una mica amarg, i les garrofals, més grans, de color més opac i sabor dolç. Les guindes s'utilitzen principalment en confiteria i per a la preparació de l'aiguardent del mateix nom.
  • ca  guineu, n f
  • es  zorro de mar
  • fr  requin de mer

Definición
Tauró proveït d'una llarguíssima cua en forma de falç que sobrepassa els dos terços de la seva llargària total, que pot assolir els sis metres d'envergadura. Peix blau. Temporada: tot l'any. Els seus lloms, nets i desossats, es fan passar per peix espasa, cosa que constitueix un engany habitual. La seva carn, insípida i tova, està mancada totalment de paladar. Necessita de salses de tomàquet especiades encobridores.
  • ca  guingueta, n f
  • es  barracón
  • fr  guinguette

Definición
Barraca de fira on la gent va a beure i menjar o a ballar els dies de festa.
  • ca  cantina, n f
  • ca  guingueta, n f sin. compl.
  • es  barracón
  • es  cantina
  • fr  cantine

Definición
Lloc públic que generalment forma part d'una caserna, d'una estació, d'una universitat, etc., on es venen begudes i alguns comestibles.

Nota

  • La denominació catalana cantina és d'origen italià.