Argot culinari i gastronòmic

Preparació en què tots els ingredients són fregits i en la qual l'element base és la freixura d'un animal, especialment de xai jove, però també d'ovella.

Cocció d'un aliment per immersió ràpida en un bany de matèria grassa a una temperatura elevada. Hi ha tres procediments bàsics que permeten impermeabilitzar els aliments que es fregeixen: els peixos, els filets i les rodanxes de peix, remullats en llet i passats per farina; les carns, els menuts, les croquetes i l'aviram, passats per una capa triple de farina, ou debatut i pa ratllat, i algunes hortalisses i fruites, embolicades prèviament en pasta de fregir, cosa que permet submergir-les en un bany d'oli o matèria grassa molt calenta. D'aquesta manera s'obté una àmplia gamma de fregits i bunyols.

Plat obtingut per immersió ràpida en un bany de matèria grassa a una temperatura elevada, especialment si es tracta de peixets petits. Si s'obté una temperatura adient al gènere que s'està fregint, les fregitel·les han de ser una preparació cruixent i daurada.

Arbre de les regions temperades, les fulles del qual s'utilitzen per a preparar una beguda casolana fermentada o com a succedani del te. Els fruits verds d'aquest arbre, confitats en vinagre, substitueixen les tàperes.

Pulmó dels mamífers que se sacrifiquen a l'escorxador per al consum humà. Les freixures formen part dels menuts d'escorxador.

Acabat de produir o de recollir; que encara no està alterat, marcit o fet malbé. És la diferència de salat, sec, confitat, fumat o de qualsevol altre estat o situació en què es trobi el gènere.

Carn de porc matat de poques hores. A diferència de l'adobat, salat o sec.

Guisat de carn amb suc, a base d'alls, cebes, tomàquets, herbes aromàtiques i bolets (habitualment moixernons). Se sol preparar amb un tros gruixut de vedell entatxonat amb cansalada, que s'ha de brasejar o saltar. Pot servir-se fred o calent, però sempre amb una guarnició d'hortalisses simple o variada.

Guisat d'aviram trossejat juntament amb cebes, daus de cansalada i espècies. Es tracta d'un plat medieval que ha arribat als nostres dies gairebé tal com el preparaven al segle XV. Posat sobre grans llesques de pa a manera de carmanyola, es consumia principalment en els viatges, però llavors la preparació s'escalfava en el moment de consumir-la.

Plat popular català, a base de carn i freixura fregida i cuinada amb patates o moniatos.