Argot culinari i gastronòmic

Licor molt perfumat, obtingut per maceració de groselles negres (cassís) en alcohol. Després de la maceració s'hi afegeix sucre.

Recipient de cocció de vores rectes, d'alçada mitjana, proveït d'un mànec llarg i de poca capacitat. Antany era sempre de fang, envernissat o no, i s'emprava per a preparacions de cuina lenta i brasejats. Per als mateixos usatges, avui es disposa de cassons d'acer inoxidable, d'alumini, de coure, de ferro esmaltat, etc. Serveix per a escalfar líquids, preparar salses, reescalfar preparacions (eventualment al bany maria), coure aliments dins un líquid, coure pèsols, etc.

Vas rodó més ample que alt, de fang o de metall, per a coccions lentes i amb poc líquid. Els plats a la cassola demanen gairebé sempre un primer daurat, enrossit a foc viu, abans de passar a la cocció lenta: cal, doncs, que el material, sigui el que sigui, resisteixi les variacions de temperatura i no s'enganxi. En les cassoles de fang s'hi ha de fer bullir aigua abans d'estrenar-les. Si es disposa de cendra de carbó o de llenya, cal posar-ne una quantitat regular a l'aigua. D'aquesta manera es treu el gust desagradable que deixen quan són noves. El foc directe de la flama de gas les esquerda; per tant, és millor posar la cassola de fang sobre la planxa o un difusor de flama. Segons quins plats es fan molt bé posant la cassola de fang al forn. Quan l'envernissat interior de la cassola comença a fer-se malbé, convé retirar-les. La paraula cassola s'aplica, així mateix, als guisats que es cuinen en aquests recipients: cassola o cassolada de carn, de peix, de llegums, etc.

Cassola doble que, mitjançant aigua calenta, permet mantenir calents els aliments. Hi ha la cassola de bany maria per a sopes, prou gran per contenir una desena d'estris, i la cassola de bany maria per a salses, amb la mateixa forma però més petita.

Plata fonda, rectangular, ovalada o rodona, tancada amb una tapadora, en la qual se serveixen els llegums i les hortalisses que no van disposats com a guarnició en cap plata de servir una carn, un peix, una peça de caça o d'aviram. Les fabricades amb ferro esmaltat permeten preparar les hortalisses directament en el recipient que s'usarà per a servir-les, sobretot si són brasejades.

Guisat típic de la província de Lleida, en principi d'origen culinari rural. Es tracta de la cassola tradicional dels pagesos: guisat d'hortalisses amb costelló de porc, xai, aviram i altres ingredients.

Menjar cuinat d'un cop en una cassola.

Guisat típic de la província de Lleida, en principi d'origen culinari rural. Es tracta de la cassola tradicional dels pagesos: guisat d'hortalisses amb costelló de porc, xai, aviram i altres ingredients.

Bolet amb forma de copa carnosa més o menys oberta, com ara la cassoleta ataronjada, de color vermell taronja a l'interior i blanquinós carni a l'exterior; la cassoleta bruna, de carn gruixuda, blana i sucosa a l'exterior; la cassoleta groga, de color de mel a l'interior, blanc a la part exterior, i de forma de copa molt tancada; la cassoleta venosa, de cama curta i gruixuda, que creix a la primavera, i la vermella, de color vermellós a la superfície interna i amb forma de copa peduncular. Totes són ascomicets de l'ordre de les pezizals.

Cassola petita.