Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  aromàtic -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Dit dels composts orgànics que manifesten aromaticitat i en particular de les substàncies que tenen en llur molècula un nucli benzènic o més.
  • ca  aromàtic -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Relatiu o pertanyent als composts aromàtics i a llurs reaccions.
  • ca  aromaticitat, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació -com ara el benzè i els seus derivats-, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (a les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d'assemblar-se): estabilitat termodinàmica elevada; característiques espectrals peculiars; en un camp magnètic, existència d'un corrent d'electrons en el cicle; distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d'un enllaç simple i les d'un enllaç doble; escassa reactivitat química i, en particular, gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les d'adhesió.
  • ca  aromatització, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Transformació d'un compost alicíclic (amb cicles hexagonals) en aromàtic per deshidrogenació.
  • ca  aromer, n m

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Arbust o arbre baix (Acacia farnesiana), de la família de les mimosàcies, que produeix una goma groguenca amb les propietats de la goma aràbiga.
  • ca  arotinolol, n m
  • es  arotinolol
  • fr  arotinolol
  • en  arotinolol
  • CAS  68377-92-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antiarítmic
  • ca  arqui-
  • ca  arc- sin. compl.
  • ca  arque- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Prefixos grecs de la mateixa arrel que árcho conduir, ésser el primer, que indiquen començament o origen.
  • ca  generació espontània, n f
  • ca  abiogènesi, n f sin. compl.
  • ca  arquebiosi, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Teoria que admet la possibilitat que determinats organismes s'hagin originat a partir de matèria inorgànica. Dins els coneixements actuals, tot ésser vivent prové d'un altre ésser vivent (Pasteur).
  • ca  arquejat -ada, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que té forma d'arc.
  • ca  arquencèfal, n m

Anatomia > Embriologia, Neurologia

Definición
Part anterior de la vesícula encefàlica primària, en el desenvolupament embrionari de l'encèfal. En estadis posteriors l'arquencèfal es divideix en dues vesícules: el telencèfal i el diencèfal.