anèmia hemolítica
anèmia hemolítica
- ca anèmia hemolítica, n f
- ca icteroanèmia, n f sin. compl.
- ca síndrome de Hayem-Widal, n f sin. compl.
- ca síndrome de Widal, n f sin. compl.
Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia
Definición
Anèmia secundària a una disminució del període normal de supervivència dels eritròcits, acompanyada d'un increment de l'eritropoesi del moll de l'os (reticulocitosi) i del catabolisme de l'hemoglobina (hiperbilirubinèmia indirecta), i una disminució de l'haptoglobina i de l'hemopexina sèriques. En l'hemòlisi, l'anèmia només apareix quan la resposta eritropoètica és insuficient per a mantenir la concentració sanguínia de l'hemoglobina dins de la seva taxa normal. Per bé que les causes d'hemòlisi són molt diverses, hom classifica les anèmies hemolítiques en corpusculars, degudes a un defecte congènit dels eritròcits, i extracorpusculars, secundàries a alteracions adquirides del medi que envolta els eritròcits. Hom distingeix també entre anèmies hemolítiques intravasculars, si la destrucció eritrocítica s'esdevé en la circulació sanguínia, i extravasculars, si ocorre preferentment en el sistema mononuclear fagocític.
