radi - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Element químic de nombre atòmic 88, massa atòmica 226 i símbol Ra, pertanyent al grup II A de la taula periòdica, el més pesant dels metalls alcalinoterris. És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d'urani. El seu isòtop més important és el ²²⁶Ra, amb una mitja vida de 1 620 anys; en són també coneguts 13 isòtops més. El radi troba nombroses aplicacions, derivades de la seva radioactivitat, especialment per al tractament de tumors. Això no obstant, atès que la radiació γ, activa, no prové directament de l'element sinó del seu primer terme de descomposició, el radó-222, va essent reemplaçat progressivament per aquest en l'esmentada aplicació. D'aquesta manera, l'aplicació mèdica actual més important del radi és la producció de radó. El radi i els seus composts (bromur, clorur) presenten una elevada toxicitat per als éssers vius; tenen tendència a acumular-se en els ossos, on la radiació γ pot produir lesions als centres productors d'eritròcits de la medul·la òssia, que originen anèmia aplàstica i també sarcomes. El contingut total permissible de radi en l'organisme humà és de 0,1 µg.