abscés anorectal - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Supuració dels teixits que envolten el canal anal i el recte inferior, generalment produïda per estafilococs, colibacils i, més rarament, per estreptococs i pròteus. En la majoria dels casos hom considera que la infecció s'origina en les criptes de Morgagni (criptitis) i en les glàndules de la túnica mucosa rectal. Des d'aquest punt inicial es formaria un abscés interesfinteral que es propagaria en una o diverses direccions: abscés perianal, isquiorectal, submucós i pelvirectal. A vegades els abscessos isquiorectals i pelvirectals presenten una propagació perirectal fins a l'altre costat: abscés de ferradura. Els abscessos anorectals tenen, en general, tendència a fistulitzar-se (fístula anal). La predisposició més important als abscessos anorectals i a les fístules anals és la malaltia de Crohn.