Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  escopòfil -a, adj
  • ca  voyeur -euse, adj sin. compl.

Salut mental > Psiquiatria

Definición
Dit de la persona afecta a l'escopofília.
  • ca  escopofília, n f
  • ca  inspeccionisme, n m sin. compl.
  • ca  voyeurisme, n m sin. compl.

Salut mental > Psiquiatria

Definición
Desig o habitud de contemplar actes sexuals o, simplement, persones nues.
Forma de parafília en què la fruïció sexual s'obté mirant els genitals d'altres persones o contemplant actes sexuals practicats per altri. ((inspeccionisme))

Nota

  • La denominació escopofília està formada a partir de skopéo 'mirar' i de -fília.
  • La denominació voyeurisme és un gal·licisme.
  • ca  voyeurista, adj
  • ca  voyeurístic -a, adj
  • es  voyeurista, adj
  • fr  voyeuriste, adj
  • en  voyeuristic, adj

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definición
Relatiu o pertanyent al voyeurisme.
  • ca  voyeurista, adj
  • ca  voyeurístic -a, adj
  • es  voyeurista, adj
  • fr  voyeuriste, adj
  • en  voyeuristic, adj

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definición
Relatiu o pertanyent al voyeurisme.
  • ca  virus del papil·loma humà, n m
  • ca  papil·lomavirus humà, n m sin. compl.
  • ca  VPH, n m sigla
  • es  papilomavirus humano, n m
  • es  virus del papiloma humano, n m
  • es  VPH, n m sigla
  • fr  papillomavirus humain, n m
  • fr  virus du papillome humain, n m
  • fr  VPH, n m sigla
  • en  human papillomavirus, n
  • en  HPV, n sigla

.FITXA REVISADA, Anatomia patològica, Microbiologia i patologia infecciosa, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Virus del grup dels papovavirus, que causa papil·lomes i berrugues en persones, el conill, el gos, la vaca i d'altres animals.

Nota

  • El papil·lomavirus humà és present en l'origen de la major part dels carcinomes de coll uterí (amb els serotipus 16, 18, 33, 35 entre d'altres).
  • ca  volum residual, n m
  • ca  aire residual, n m sin. compl.
  • ca  VR, n m sigla

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Volum d'aire que resta en els pulmons després de l'expiració màxima.
  • ca  volum de reserva expiratori, n m
  • ca  aire suplementari, n m sin. compl.
  • ca  VRE, n m sigla

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Quantitat d'aire suplementària que hom pot expulsar dels pulmons durant una expiració forçada; és de 1.500 ml.
  • ca  volum de reserva inspiratori, n m
  • ca  aire complementari, n m sin. compl.
  • ca  VRI, n m sigla

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Volum d'aire suplementari que entra als pulmons durant una inspiració forçada; és de 2.500 ml.
  • ca  virus respiratori sincicial, n m
  • ca  virus respiratori sincític, n m
  • ca  virus sincític respiratori, n m sin. compl.
  • ca  VRS, n m sigla
  • ca  VSR, n m sigla
  • es  virus respiratorio sincitial, n m
  • es  virus sincitial respiratorio, n m
  • es  VRS, n m sigla
  • es  VSR, n m sigla
  • fr  virus respiratoire syncytial, n m
  • fr  virus syncytial respiratoire, n m
  • fr  RSV, n m sigla
  • fr  VRS, n m sigla
  • en  respiratory syncytial virus, n
  • en  RS virus, n
  • en  RSV, n sigla

.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria, Pneumologia

Definición
Virus amb RNA monocatenari de polaritat negativa i una nucleocàpsida helicoidal, pertanyent a les famílies paramixovirus o ortopneumovirus, causant d'infeccions respiratòries agudes, que poden ser molt greus en alguns infants i en individus immunosuprimits.

Nota

  • Els virus respiratoris sincicials apareixen com un brot epidèmic durant els mesos d'hivern a les zones temperades, al mateix temps que altres infeccions estacionals com la grip o el refredat comú. En els casos greus, poden provocar bronquitis, bronquiolitis o broncopneumònia.

    Els virus respiratoris sincicials reben aquest nom perquè desenvolupen sincicis patològics en teixits de l'hoste infectat.
  • ca  velocitat de sedimentació globular, n f
  • ca  eritrosedimentació, n f sin. compl.
  • ca  fenomen de Fahraeus, n m sin. compl.
  • ca  mètode de Fahraeus-Westergren, n m sin. compl.
  • ca  mètode de Westergren, n m sin. compl.
  • ca  prova de Fahraeus, n f sin. compl.
  • ca  prova de sedimentació eritrocítica, n f sin. compl.
  • ca  prova de sedimentació globular, n f sin. compl.
  • ca  prova de sedimentació globular eritrocítica, n f sin. compl.
  • ca  prova de Westergren, n f sin. compl.
  • ca  reacció de Fahraeus, n f sin. compl.
  • ca  reacció de Westergren, n f sin. compl.
  • ca  VSG, n f sigla

Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Observació de la velocitat a què sedimenten els eritròcits en un tub graduat que conté sang citratada.

En l'eritrosedimentació es mesuren els nivells assolits al cap d'una hora, de dues hores i de 24 hores, encara que l'únic que té valor és el que correspon a la primera hora.