Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  vertigen caduc, n m

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Vertigen que s'acompanya de caiguda de l'individu que el sofreix.
  • ca  vertigen central, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
L'ocasionat per una lesió del sistema nerviós central, que pot ésser bulbar o cerebel·losa (lesions de l'artèria cerebel·losa posteroinferior, lesions vasculars dels nuclis vestibulars, esclerosi de plaques, tumors bulbars, siringobúlbia), o bé suprabulbar (commoció cerebral, síndrome del lòbul frontal).
  • ca  síndrome de Barré-Liéou, n f
  • ca  síndrome cervicocefàlica, n f sin. compl.
  • ca  vertigen cervical, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Salut mental, Reumatologia

Definición
Síndrome caracteritzada per cervicàlgia, cefalea difusa, sensació vertiginosa o de mareig, inseguretat de la marxa, acúfens, hipoacúsia i pesadesa retroorbitària, atribuïda a insuficiència vertebrobasilar per cervicoartrosi, per bé que actualment s'inclou dins de la clínica del reumatisme psicogènic.
Sensació vertiginosa acompanyada de dolor cervicocefàlic (síndrome de Barré-Lieou), que hom atribueix -excessivament- a l'artrosi cervical, per irritació del simpàtic cervical o per compressió de l'artèria vertebral. Altres autors l'interpreten actualment com una modalitat del vertigen psicogènic. ((vertigen cervical))
  • ca  vertigen d'altura, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definición
Fals vertigen vestibular que s'experimenta en mirar avall des d'una altura elevada, provocat per la manca d'un punt de referència visual proper.
  • ca  geloplegia, n f
  • ca  vertigen d'Oppenheim, n m sin. compl.

Salut mental

Definición
Crisi d'inconsciència provocada pel fet de riure vivament.

Nota

  • La denominació geloplegia prové del grec geláo 'riure'.
  • ca  vertigen laringi, n m
  • ca  epilèpsia laríngia, n f sin. compl.
  • ca  ictus laringi, n m sin. compl.
  • ca  vertigen de Charcot, n m sin. compl.

Otorrinolaringologia

  • ca  vertigen de Ménière, n m
  • ca  malaltia de Ménière, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Ménière, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Otorrinolaringologia

Definición
Crisi recurrent de vertigen, hipoacúsia i acúfens, sovint acompanyada de nàusees i vòmits. Quan progressa la malaltia, aproximadament les dues terceres parts dels malalts presenten lesions permanents de la còclea i el laberint, que condicionen una sordesa progressiva de percepció en absència de vertigen.
  • ca  vertigen voltaic, n m
  • ca  vertigen galvànic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Forma de vertigen auricular determinat pel pas d'un corrent galvànic per l'apòfisi mastoide; el malalt inclina el cap vers el pol positiu quan és interromput el corrent.
  • ca  vertigen histèric, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definición
Vertigen que apareix acompanyat de símptomes d'histèria.
  • ca  vertigen horitzontal, n m

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Vertigen que apareix quan hom adopta la posició de decúbit supí.