Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ungüent egipcíac, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Farmacologia

Definición
Compost d'acetat de coure, vinagre i mel. Emprat com a queratolític.
  • ca  ungüent epispàstic, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Farmacologia

Definición
Compost de pólvores de cantàrides, cera groga i colofònia.
  • ca  ungüent fosc, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Farmacologia

Definición
Emplastre camforat amb oli d'oliva i seu.
  • ca  sabó cineri, n m
  • ca  sabó gris, n m sin. compl.
  • ca  ungüent mercúric, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Química, Terminologia històrica

Definición
Sabó que conté un 50% de mercuri i un 5% d'un greix benzoïnat.
  • ca  ungüent populeó, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Farmacologia

Definición
Compost de gemmes d'avet, fulles de cascall i de belladona, i mantega. Usat antigament com a calmant.
  • ca  unguial, adj
  • es  ungueal
  • en  ungual

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'ungla.
  • ca  unguícula, adj
  • ca  unguiculat -ada, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

  • ca  unguícula, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Petita ungla o urpa.
  • ca  unguícula, adj
  • ca  unguiculat -ada, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

  • ca  pterigi, n m
  • ca  pterígion, n m sin. compl.
  • ca  unguis, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definición
Replec triangular de l'ull que, des de la conjuntiva bulbar, s'estén sobre la còrnia pel cantó basal o temporal. El vèrtex rom o cap del pterigi s'uneix fixament a la còrnia, mentre que la seva base o cos s'estén per la conjuntiva de l'ull sense un límit precís. La part intermèdia o coll correspon a la vora corneal i presenta uns contorns més precisos en tenir les seves vores desenganxades, la qual cosa permet d'introduir-hi una sonda. Ocupa, generalment, el cantó nasal de l'ull i, més rarament, el temporal, bé que un mateix ull pot presentar dos pterigis. D'ordinari es presenta en tots dos ulls i s'origina exactament en la zona on es desenvolupa la pingüècula. S'observa en persones grans exposades al vent i a la pols. No produeix cap mena de molèstia, fins que envaeix la zona papil·lar, produint llavors alteracions de la visió.

Nota

  • La denominació pterigi prové del grec pterýgion, diminutiu de ptéryx 'ala'.
  • La denominació unguis prové del llatí unguis 'ungla, esperó'.