Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  temperament ciclotímic, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental > Psicologia

Definición
Temperament que sol donar-se en els biotips pícnics; es caracteritza per la sociabilitat i el sentit pràctic, la fàcil comunicació amb el món i la tendència a l'oscil·lació entre l'eufòria i la depressió.
  • ca  temperament colèric, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental > Psicologia

Definición
Manera d'ésser caracteritzada per la presència d'unes respostes emocionals excitades, ràpides i intenses. Antigament, també se'n deia colèric d'un dels quatre humors corporals.
  • ca  temperament biliós, n m
  • ca  temperament colèric, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental > Psicologia

Definición
Temperament definit per Hipòcrates per a referir-se als individus en la fisiologia dels quals la bilis seria un factor dominant. Des del punt de vista científic aquest concepte ha caducat però roman en el llenguatge popular. Els individus de temperament biliós són subjectes magres, de cara esgrogueïda, pessimistes, aspres, preocupats i caracteritzats per la presència d'unes respostes emocionals excitades, ràpides i intenses.
  • ca  temperament esquizotímic, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental > Psicologia

Definición
Temperament, no patològic, en què es dona una preponderància de la vida interior, de la qual resulta una fredor i un desinterès aparents envers la realitat externa. Sol donar-se en els biotips astènic o leptosomàtic.
  • ca  temperament limfàtic, n m
  • ca  temperament flegmàtic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental > Psicologia

Definición
Temperament caracteritzat per la passivitat i el to afectiu indolent. Sol donar-se en subjectes de pell clara, amb tendència a l'obesitat, hipotensos i amb laxitud general dels teixits.
  • ca  temperament limfàtic, n m
  • ca  temperament flegmàtic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental > Psicologia

Definición
Temperament caracteritzat per la passivitat i el to afectiu indolent. Sol donar-se en subjectes de pell clara, amb tendència a l'obesitat, hipotensos i amb laxitud general dels teixits.
  • ca  temperament nerviós, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental > Psicologia

Definición
Temperament caracteritzat per una gran emotivitat i excitabilitat, activitat o susceptibilitat a qualsevol estímul del sistema nerviós, taquicàrdia i inestabilitat psicosomàtica.
  • ca  temperament sanguini, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental > Psicologia

Definición
Temperament que indica una gran vitalitat i que somàticament és representat per una complexió robusta, pols fort, venes plenes, etc. que indica una bona irrigació sanguínia i tendència a la hipertensió.
  • ca  temperatura, n f
  • sbl  t

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definición
Magnitud termodinàmica que posa en evidència l'energia tèrmica d'un cos en relació amb la d'un altre. La idea més primària de temperatura és la que s'ha fet l'home com a conseqüència de la sensació fisiològica de fred i calor en produir-se un bescanvi d'energia tèrmica entre el cos humà i altres cossos, o, simplement, el medi que l'envolta. Des del punt de vista físic, la temperatura d'una substància pot ésser definida, segons la teoria molecular, com la mesura de l'energia cinètica mitjana de les molècules que la formen. Des del punt de vista fisiològic, és l'expressió numèrica del grau de calor de l'organisme, que depèn de l'equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
  • ca  temperatura absoluta, n f
  • sbl  T

Disciplines de suport > Química

Definición
Temperatura mesurada en graus centígrads a partir del 0 absolut (-273°C).