Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  trompa d'Eustaqui, n f
  • ca  conducte gutural, n m sin. compl.
  • ca  otosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa acústica, n f sin. compl.
  • ca  trompa auditiva, n f sin. compl.
  • ca  trompa otofaríngia, n f sin. compl.
  • ca  tub auditiu, n m sin. compl.
  • ca  tub eustaquià, n m sin. compl.
  • ca  tub faringotimpànic, n m sin. compl.
  • ca  tub otofaringi, n m sin. compl.
  • ca  tuba acústica, n f sin. compl.
  • ca  tuba faringotimpànica, n f sin. compl.
  • es  salpinge
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte aplanat osteocartilaginós, que va de la part anterior de la caixa del timpà a la paret externa de la rerecavitat de les fosses nasals. Per la seva disposició permet l'accés d'aire a la caixa, equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos costats del timpà. Accessòriament, és una via d'excreció de les mucositats que es formen en aquella cavitat.
  • ca  trompa d'Eustaqui, n f
  • ca  conducte gutural, n m sin. compl.
  • ca  otosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa acústica, n f sin. compl.
  • ca  trompa auditiva, n f sin. compl.
  • ca  trompa otofaríngia, n f sin. compl.
  • ca  tub auditiu, n m sin. compl.
  • ca  tub eustaquià, n m sin. compl.
  • ca  tub faringotimpànic, n m sin. compl.
  • ca  tub otofaringi, n m sin. compl.
  • ca  tuba acústica, n f sin. compl.
  • ca  tuba faringotimpànica, n f sin. compl.
  • es  salpinge
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte aplanat osteocartilaginós, que va de la part anterior de la caixa del timpà a la paret externa de la rerecavitat de les fosses nasals. Per la seva disposició permet l'accés d'aire a la caixa, equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos costats del timpà. Accessòriament, és una via d'excreció de les mucositats que es formen en aquella cavitat.
  • ca  trompa de Fal·lopi, n f
  • ca  conducte ovàric, n m sin. compl.
  • ca  metrosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  oviducte, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa uterina, n f sin. compl.
  • ca  tub fal·lopià, n m sin. compl.
  • ca  tuba uterina, n f sin. compl.
  • es  oviducto
  • es  salpinge
  • fr  oviducte
  • en  oviduct
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Tub membranós que va des de l'angle superior de l'úter fins a l'ovari del costat corresponent, situat entre els fulls del lligament ample. L'extremitat externa, anomenada pavelló, és lliure i recull l'òvul per transportar-lo fins a l'úter.
  • ca  tubari -ària, adj
  • ca  tubal, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Relatiu o pertanyent a una tuba o trompa, o que s'hi esdevé, com un embaràs tubari.
  • ca  tubari -ària, adj
  • ca  tubal, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Relatiu o pertanyent a una tuba o trompa, o que s'hi esdevé, com un embaràs tubari.
  • ca  tubaritis, n f
  • es  tubaritis
  • en  salpingitis

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definición
Inflamació de la trompa auditiva.
  • ca  tubatorsió, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definición
Torsió de la trompa de Fal·lopi.
  • ca  salpingectomia, n f
  • ca  tubectomia, n f sin. compl.
  • es  salpingectomia
  • fr  salpingectomie
  • en  salpingectomy

Cirurgia > Cirurgia ginecològica i obstètrica, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Operació que consisteix en l'ablació d'una o de les dues trompes uterines.
Resecció d'una porció de la trompa de Fal·lopi. ((tubectomia))
  • ca  túber, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Nus, tuberositat, tubercle.

Nota

  • La denominació túber prové del llatí tuber 'bony, inflor'.
  • ca  túber cineri, n m
  • ca  comissura grisa de la base, n f sin. compl.
  • ca  cos cendrós, n m sin. compl.
  • ca  cos cineri, n m sin. compl.
  • ca  substància grisa de la base, n f sin. compl.
  • ca  substància grisa del tercer ventricle, n f sin. compl.
  • ca  túber anterior de l'hipotàlem, n m sin. compl.
  • ca  tubercle cineri, n m sin. compl.
  • ca  tubercle gris, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Làmina de substància grisa que ocupa tot l'espai comprès entre el quiasma, les cintes òptiques i els tubercles mamil·lars. La seva cara inferior és convexa i la part més sobresortint forma el peduncle del cos pituïtari; en canvi, la cara superior és còncava i forma part del tercer ventricle.