triqueratosi liquenoide de Piñol-Aguadé
triqueratosi liquenoide de Piñol-Aguadé
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
-
ca
queratosi liquenoide crònica,
n f
-
ca
dermatosi papulohiperqueratòtica d'estries,
n f sin. compl.
-
ca
liquen roig acuminat verrucós i reticular,
n m sin. compl.
-
ca
liquen ruber acuminatus verrucosus et reticularis,
n m sin. compl.
-
ca
poroceratosi estriada de Nekam,
n f sin. compl.
-
ca
queratosi liquenoide estriada,
n f sin. compl.
-
ca
triqueratosi liquenoide de Piñol-Aguadé,
n f sin. compl.
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia
Definición
Dermatosi crònica i progressiva molt rara, de causa desconeguda, consistent en pàpules, estries, plaques queratòtiques i lesions escatoses psoriasiformes, localitzades de forma variable a la cara, els braços, l'abdomen o altres regions. No és segur que sigui una entitat nosològica pròpia, car podria tractar-se d'un liquen pla verrucós atípic o d'una hiperqueratosi fol·licular i parafol·licular penetrant del cutis.
triquestèsia
triquestèsia
.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Dermatologia
-
ca
tricoestèsia,
n f
-
ca
triquestèsia,
n f sin. compl.
.FITXA MODIFICADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Dermatologia
Definición
Sensibilitat dels pèls.
triqui
triqui
.FITXA MODIFICADA, Anatomia, Dermatologia
-
ca
triqui,
n m
-
ca
tríquion,
n m sin. compl.
-
en
trichion
.FITXA MODIFICADA, Anatomia, Dermatologia
Definición
Punt cefalomètric sagital situat al límit anterior de la implantació dels cabells, sobre la línia mediana del front.
Nota
-
La denominació triqui prové del grec thríx 'cabell'.
triqui-
triqui-
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Dermatologia
-
ca
trico-
-
ca
tric-
sin. compl.
-
ca
triq-
sin. compl.
-
ca
triqui-
sin. compl.
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Dermatologia
Definición
Formes prefixades del mot grec thríx trichós, que significa cabell.
triquiasi
triquiasi
.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Urologia
-
ca
triquiasi,
n f
-
en
trichiasis
.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Urologia
Definición
Presència de filaments semblants a pèls a l'orina.
triquiasi
triquiasi
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia, Oftalmologia
-
ca
triquiasi,
n f
-
ca
tricoma,
n m sin. compl.
-
ca
tricomatosi,
n f sin. compl.
-
en
trichiasis
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia, Oftalmologia
Definición
Desviació de les pestanyes cap a la còrnia i, en general, de qualsevol pèl del voltant d'un orifici cap a dintre; és causa d'irritació de la zona que rep el frec de l'element pilós.
triquilemma
triquilemma
.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia
-
ca
triquilemma,
n m
-
ca
tricolemma,
n m sin. compl.
.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia
Definición
Beina externa de l'arrel del pèl.
triquilemmoma
triquilemmoma
.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia
-
ca
triquilemmoma,
n m
-
ca
tricolemmoma,
n m sin. compl.
.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia
Definición
Neoplàsia benigna del fol·licle pilós derivada de les cèl·lules de la beina externa. En general, es presenta com una petita pàpula solitària a la cara, sobretot al nas i les galtes. Hom observa tricolemmomes múltiples en la malaltia de Cowden.
triquina
triquina
Endocrinologia i nutrició, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària
-
ca
triquina,
n f
-
ca
triquinel·la,
n f sin. compl.
Endocrinologia i nutrició, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària
Definición
Nematode paràsit (Trichinella spiralis) de la família dels triquiúrids, de dimensions molt petites (uns 4 mm de longitud la femella i uns 2 mm el mascle). És l'agent etiològic de la triquinosi, que afecta persones i molts carnívors. L'home s'infecta principalment per la ingestió de carn de porc crua o insuficientment cuita. Al seu torn, el porc es contagia en menjar rates, les quals són els animals parasitats amb més freqüència. Les larves enquistades en la carn de porc, un cop ingerides, arriben a l'estómac, on perden llur coberta, i en un termini de pocs dies assoleixen la maduresa sexual. El mascle fertilitza la femella, després de la qual cosa mor i és eliminat amb la femta. La femella fecundada s'introdueix en la mucosa del budell prim i engendra milers de larves, que a través dels vasos limfàtics passen a la sang, són disseminades per l'organisme i s'enquisten en els músculs estriats, principalment el diafragma i els músculs intercostals, laringis, linguals, masseters i oculomotors.
Nota
-
La denominació triquina està formada a partir del grec thríx trichós 'cabell'.
triquinel·la
triquinel·la
Endocrinologia i nutrició, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària
-
ca
triquina,
n f
-
ca
triquinel·la,
n f sin. compl.
Endocrinologia i nutrició, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària
Definición
Nematode paràsit (Trichinella spiralis) de la família dels triquiúrids, de dimensions molt petites (uns 4 mm de longitud la femella i uns 2 mm el mascle). És l'agent etiològic de la triquinosi, que afecta persones i molts carnívors. L'home s'infecta principalment per la ingestió de carn de porc crua o insuficientment cuita. Al seu torn, el porc es contagia en menjar rates, les quals són els animals parasitats amb més freqüència. Les larves enquistades en la carn de porc, un cop ingerides, arriben a l'estómac, on perden llur coberta, i en un termini de pocs dies assoleixen la maduresa sexual. El mascle fertilitza la femella, després de la qual cosa mor i és eliminat amb la femta. La femella fecundada s'introdueix en la mucosa del budell prim i engendra milers de larves, que a través dels vasos limfàtics passen a la sang, són disseminades per l'organisme i s'enquisten en els músculs estriats, principalment el diafragma i els músculs intercostals, laringis, linguals, masseters i oculomotors.
Nota
-
La denominació triquina està formada a partir del grec thríx trichós 'cabell'.