Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

ca trèvol de prat, n m
ca farratge bord, n m sin. compl.
ca herba de la desfeta, n f sin. compl.
ca meligó, n m sin. compl.
ca miligó, n m sin. compl.
ca trefle, n m sin. compl.
ca trèfola, n m sin. compl.
ca trèvol, n m sin. compl.
ca trifoli, n m sin. compl.
nc Trifolium pratense

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies, de fulles més o menys peloses i folíols el·líptics, que es fa en prats humits i indrets frescals costaners i de muntanya, a tot Catalunya i també al País Valencià i a les Illes. La part aèria, en infusió i aplicada en compreses és vulnerària i ha estat emprada contra les cataractes.

ca trèvol d'aigua, n m
ca meniant, n m sin. compl.
ca trèvol lluent, n m sin. compl.
ca trifoli lluent, n m sin. compl.
nc Menyanthes trifoliata

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia perenne de la família de les gencianàcies, aquàtica, rizomatosa, de fulles alternes amb tres folíols, que habita en estanys, torberes i prats molls d'alta muntanya. Les fulles, que es cullen quan la planta és florida, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana i contra digestions feixugues, el restrenyiment, la febre i les afeccions gripals.

Planta herbàcia perenne (Menyanthes trifoliata), de la família de les gencianàcies, les fulles de la qual han estat emprades en el reumatisme i en la icterícia, com a tònic amarg i, en situacions d'emergència, com a succedani del te. ((meniant))

ca almegó, n m
ca trèvol d'olor, n m sin. compl.
ca trèvol embadalit, n m sin. compl.
ca trèvol flairós, n m sin. compl.
ca trèvol olorós, n m sin. compl.
ca trifoli olorós, n m sin. compl.
es meliloto, n m
fr mélilot, n m
nc Melilotus officinalis

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de la papilionàcies, que es fa en herbassars, vores dels rius, marges i vinyes.

Nota

Les summitats florides de l'almegó, que es cullen a partir de maig, han estat emprades en infusió en el tractament de les varices, la flebitis i les hemorroides. Com a ús extern, en infusió i aplicades en forma de compreses, també han estat emprades contra els dolors reumàtics, ferides i nafres.

ca herba fetgera, n f
ca fetgera, n f sin. compl.
ca herba de la Trinitat, n f sin. compl.
ca herba del fetge, n f sin. compl.
ca herba felera, n f sin. compl.
ca herba hepàtica, n f sin. compl.
ca herba melsera, n f sin. compl.
ca llengua cervina, n f sin. compl.
ca llengua de cérvol, n f sin. compl.
ca trèvol daurat, n m sin. compl.
ca viola borda, n f sin. compl.
ca viola de ca, n f sin. compl.
ca viola de galàpet, n f sin. compl.
ca viola de llop, n f sin. compl.
ca viola de pastor, n f sin. compl.
nc Anemone hepatica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies, que creix en obacs, boscs i boixedes de muntanya de la Mediterrània, dels Pirineus i serralades prelitorals, i rarament a les comarques de Castelló. Les fulles trilobulades que recorden vagament la forma del fetge, en maceració o dessecades, han estat emprades contra afeccions del fetge.

ca trèvol de prat, n m
ca farratge bord, n m sin. compl.
ca herba de la desfeta, n f sin. compl.
ca meligó, n m sin. compl.
ca miligó, n m sin. compl.
ca trefle, n m sin. compl.
ca trèfola, n m sin. compl.
ca trèvol, n m sin. compl.
ca trifoli, n m sin. compl.
nc Trifolium pratense

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies, de fulles més o menys peloses i folíols el·líptics, que es fa en prats humits i indrets frescals costaners i de muntanya, a tot Catalunya i també al País Valencià i a les Illes. La part aèria, en infusió i aplicada en compreses és vulnerària i ha estat emprada contra les cataractes.

ca almegó, n m
ca trèvol d'olor, n m sin. compl.
ca trèvol embadalit, n m sin. compl.
ca trèvol flairós, n m sin. compl.
ca trèvol olorós, n m sin. compl.
ca trifoli olorós, n m sin. compl.
es meliloto, n m
fr mélilot, n m
nc Melilotus officinalis

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de la papilionàcies, que es fa en herbassars, vores dels rius, marges i vinyes.

Nota

Les summitats florides de l'almegó, que es cullen a partir de maig, han estat emprades en infusió en el tractament de les varices, la flebitis i les hemorroides. Com a ús extern, en infusió i aplicades en forma de compreses, també han estat emprades contra els dolors reumàtics, ferides i nafres.

ca almegó, n m
ca trèvol d'olor, n m sin. compl.
ca trèvol embadalit, n m sin. compl.
ca trèvol flairós, n m sin. compl.
ca trèvol olorós, n m sin. compl.
ca trifoli olorós, n m sin. compl.
es meliloto, n m
fr mélilot, n m
nc Melilotus officinalis

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de la papilionàcies, que es fa en herbassars, vores dels rius, marges i vinyes.

Nota

Les summitats florides de l'almegó, que es cullen a partir de maig, han estat emprades en infusió en el tractament de les varices, la flebitis i les hemorroides. Com a ús extern, en infusió i aplicades en forma de compreses, també han estat emprades contra els dolors reumàtics, ferides i nafres.

ca trèvol d'aigua, n m
ca meniant, n m sin. compl.
ca trèvol lluent, n m sin. compl.
ca trifoli lluent, n m sin. compl.
nc Menyanthes trifoliata

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia perenne de la família de les gencianàcies, aquàtica, rizomatosa, de fulles alternes amb tres folíols, que habita en estanys, torberes i prats molls d'alta muntanya. Les fulles, que es cullen quan la planta és florida, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana i contra digestions feixugues, el restrenyiment, la febre i les afeccions gripals.

Planta herbàcia perenne (Menyanthes trifoliata), de la família de les gencianàcies, les fulles de la qual han estat emprades en el reumatisme i en la icterícia, com a tònic amarg i, en situacions d'emergència, com a succedani del te. ((meniant))

ca almegó, n m
ca trèvol d'olor, n m sin. compl.
ca trèvol embadalit, n m sin. compl.
ca trèvol flairós, n m sin. compl.
ca trèvol olorós, n m sin. compl.
ca trifoli olorós, n m sin. compl.
es meliloto, n m
fr mélilot, n m
nc Melilotus officinalis

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de la papilionàcies, que es fa en herbassars, vores dels rius, marges i vinyes.

Nota

Les summitats florides de l'almegó, que es cullen a partir de maig, han estat emprades en infusió en el tractament de les varices, la flebitis i les hemorroides. Com a ús extern, en infusió i aplicades en forma de compreses, també han estat emprades contra els dolors reumàtics, ferides i nafres.

ca botja peluda, n f
ca coronella, n f sin. compl.
ca gafarró, n m sin. compl.
ca guixola, n f sin. compl.
ca herba de les morenes, n f sin. compl.
ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
ca herba de sant Antoni, n f sin. compl.
ca herba de setge, n f sin. compl.
ca herba del pastor, n f sin. compl.
ca herba negre, n f sin. compl.
ca trèvol pelut, n m sin. compl.
nc Dorycnium hirsutum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición

Planta policàrpica, de la família de les papilionàcies, que viu en boscos clars i garrigues de la regió mediterrània. Les summitats fructíferes, aplicades en banys d'aigua calenta, han estat emprades contra les hemorroides.

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición