Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tabètic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que pateix de tabes.
  • ca  tabetiforme, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que s'assembla a la tabes.
  • ca  tabetoespasmòdic -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Que posseeix els caràcters de l'atàxia i de l'espasme; dit d'una forma de caminar.
  • ca  tàbid -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Extenuat per consumpció.
  • ca  tabífic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que produeix la consumpció.
  • ca  emaciació, n f
  • ca  tabificació, n f sin. compl.
  • es  emaciación
  • fr  émaciation
  • en  emaciation

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Aflaquiment considerable, extrem, degut a una malaltia.

Nota

  • La denominació emaciació prové del llatí emaciare 'aflaquir'.
  • ca  tabofòbia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definición
Aprensió morbosa a patir la tabes.
  • ca  taboparàlisi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Tabes dorsal i paràlisi general associades.
  • ca  taboparèsia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Demència paralítica que ocorre simultàniament amb tabes dorsal.
  • ca  tabú, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Mot d'origen polinesi (tapu, prohibit), introduït pels etnòlegs per a designar les diverses prohibicions màgiques d'un àmbit cultural determinat. Per extensió, designa qualsevol interdicció convencional basada en prejudicis o conveniències socials.