Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tifus murí, n m
  • ca  febre congolesa, n f sin. compl.
  • ca  febre vermella, n f sin. compl.
  • ca  febre vermella del Congo, n f sin. compl.
  • ca  tifoide de Manxúria, n f sin. compl.
  • ca  tifus de la Manxúria, n m sin. compl.
  • ca  tifus de les puces, n m sin. compl.
  • ca  tifus de les rates, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Manxúria, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Moscou, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Toló, n m sin. compl.
  • ca  tifus endèmic, n m sin. compl.
  • ca  tifus mexicà, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Tifus causat per Rickettsia mooreri, es caracteritza pel fet que el dipòsit és la rata, i el vector, la puça (Xenopsylla cheopis) o el poll de les rates (Polyplax spinulosa). El quadre clínic i l'evolució són semblants als del tifus epidèmic, però molt atenuats.
  • ca  tifus murí, n m
  • ca  febre congolesa, n f sin. compl.
  • ca  febre vermella, n f sin. compl.
  • ca  febre vermella del Congo, n f sin. compl.
  • ca  tifoide de Manxúria, n f sin. compl.
  • ca  tifus de la Manxúria, n m sin. compl.
  • ca  tifus de les puces, n m sin. compl.
  • ca  tifus de les rates, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Manxúria, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Moscou, n m sin. compl.
  • ca  tifus de Toló, n m sin. compl.
  • ca  tifus endèmic, n m sin. compl.
  • ca  tifus mexicà, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Tifus causat per Rickettsia mooreri, es caracteritza pel fet que el dipòsit és la rata, i el vector, la puça (Xenopsylla cheopis) o el poll de les rates (Polyplax spinulosa). El quadre clínic i l'evolució són semblants als del tifus epidèmic, però molt atenuats.
  • ca  tifus petequial, n m

.FITXA MODIFICADA, Angiologia, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Tifus epidèmic en què, a l'erupció macular o maculopapulosa, s'afegeixen petèquies.
  • ca  tifus endèmic benigne, n m
  • ca  malaltia de Brill, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Brill-Pfister-Symmers, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Brill-Zinsser, n f sin. compl.
  • ca  tifus benigne, n m sin. compl.
  • ca  tifus recurrent, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Forma benigna del tifus epidèmic que és considerada com una recaiguda molt tardana del tifus exantemàtic epidèmic clàssic.
Forma recurrent del tifus endèmic, produïda per la Rickettsia prowazekii, que es presenta esporàdicament uns quants mesos o anys després d'haver-se produït la primera infecció. La clínica és semblant a la del tifus epidèmic, bé que menys aguda i, sovint, sense exantema. ((malaltia de Brill-Zinsser))
  • ca  tifus siderant, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Forma especialment maligna del tifus epidèmic.
  • ca  tifus traumàtic, n m

Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Podridura d'hospital.
  • ca  tifus de les bardisses, n m
  • ca  febre de Sumatra, n f sin. compl.
  • ca  febre fluvial del Japó, n f sin. compl.
  • ca  febre fluvial japonesa, n f sin. compl.
  • ca  febre insular japonesa, n f sin. compl.
  • ca  malaltia akamushi, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Kedani, n f sin. compl.
  • ca  malaltia shimamushi, n f sin. compl.
  • ca  malaltia tsutsugamushi, n f sin. compl.
  • ca  shashitsu, n m sin. compl.
  • ca  tifus tropical, n m sin. compl.
  • ca  tsutsugamushi, n m sin. compl.
  • en  scrub typhus

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia d'unes dues setmanes de durada, produïda per Rickettsia tsutsugamushi, transmesa per larves del gènere Trombicula (T. akamushi, T. deliensis). Caracteritzada per febre de començament brusc i aparició d'exantema en el cinquè dia.
Febre fluvial japonesa, causada per Rickettsia tsutsugamushi, transmesa per la larva d'un àcar (Trombicula acamushi). ((malaltia tsutsugamushi))
Denominació japonesa de la febre fluvial del Japó, provocada per la Rickettsia tsutsugamushi, transmesa a persones per les larves de Trombicula akamushi. ((tsutsugamushi))

Nota

  • La denominació tsutsugamushi prové del japonès.
  • La denominació shashitsu prové del japonès.
  • ca  febre groga, n f
  • ca  tifus tropical, n m sin. compl.
  • es  fiebre amarilla, n f
  • fr  fièvre jaune, n f
  • en  yellow fever, n

.FITXA REVISADA, Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia vírica produïda per virus del gènere Flavovirus, aguda, hiperpirètica i maligna, en què després d'una incubació de tres a sis dies apareixen bruscament febre, cefalàlgia, cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia produïda per necrosi hepàtica.

Nota

  • La febre groga es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; en el medi urbà, usualment entre persones i en el medi natural, sovint selvàtic, procedent d'animals. En el primer cas, el vector és Aedes egypti; en el segon, diverses espècies d'Haemagogus a Sud-amèrica i d'Aedes africanus i A. simpsoni a l'Àfrica central.

    Les denominacions colesi americana, ocròpira, tifus groc i tifus icteroide s'empraven antigament com a sinònims de febre groga, però actualment es consideren obsoletes. La denominació vòmit negre s'empra encara en contextos no especialitzats.
  • ca  tifus urbà, n m
  • ca  tifus dels botiguers, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Forma atenuada del tifus murí, observada especialment en els botiguers de Malaia i de les regions mediterrànies.
  • ca  tigeciclina, n f
  • es  tigeciclina
  • fr  tigécycline
  • en  tigecycline
  • CAS  220620-09-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antibacterià