Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tetrabenazina, n f
  • es  tetrabenazina
  • fr  tétrabénazine
  • en  tetrabenazine
  • CAS  58-46-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
neurolèptic
  • ca  tetrablàstic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Embriologia

Definición
Que té quatre capes germinatives.
  • ca  bòrax, n m
  • ca  borat de sodi, n m sin. compl.
  • ca  tetraborat de sodi, n m sin. compl.
  • es  bórax
  • fr  borax
  • en  borax

Disciplines de suport > Química

Definición
Tetraborat sòdic decahidrat, de fórmula Na2B4O7·10H2O. Es troba a la natura com a fruit de la cristal·lització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals. En contacte amb l'aigua s'hidrolitza i deixa lliure àcid bòric, d'ací les seves propietats antisèptiques. És designat també amb el nom de borat sòdic.
  • ca  tetrabraqui -àquia, adj

Anatomia > Embriologia

Definición
Dit del monstre fetal amb quatre braços.
  • ca  tetrabromofenolftaleïna, n f

Gastroenterologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definición
Fenolftaleïna bromada, de fórmula C6H4COOC(C6H2Br2OH)2, indicador incolor amb els àcids i violat amb els àlcalis. La seva sal disòdica és emprada en el radiodiagnòstic de la vesícula biliar.
  • ca  eosina groga, n f
  • ca  tetrabromofluoresceïna, n f sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definición
Sal disòdica de la tetrabromofluoresceïna, de fórmula C20H6Br4Na2O5; colorant (C. I. de 45 380) emprat també per a tincions histològiques.
  • ca  tetracaïna, n f
  • ca  ametocaïna, n f sin. compl.
  • es  ametocaína, n f
  • es  tetracaína, n f
  • fr  améthocaïne, n f
  • fr  tétracaïne, n f
  • en  amethocaine, n
  • en  tetracaine, n
  • CAS  94-24-6

.FITXA REVISADA, Anestesiologia, Farmacologia > Fàrmacs, Oftalmologia

Definición
Fàrmac anestèsic local de tipus èster que bloca els canals iònics de sodi implicats en la iniciació i la propagació de l'impuls nerviós.

Nota

  • La tetracaïna s'empra en procediments oftalmològics com a anestèsic local d'acció ràpida i de curta durada. També s'utilitza, en combinació amb la lidocaïna, en procediments dermatològics superficials i en accessos venosos superficials. És d'origen sintètic.

    La denominació tetracaïna és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  tetraciclina, n f

Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Qualsevol dels antibiòtics biosintètics, d'ample espectre, d'acció bacteriostàtica, aïllats de certes espècies de Streptomyces o produïts de manera semisintètica per hidrogenació catalítica de la clorotetraciclina o de l'oxitetraciclina. Són actius contra una gran varietat de microorganismes, entre ells bacteris grampositius i gramnegatius, rickèttsies, micoplasmes, clamídies, certs virus i actinomicets, s'absorbeixen bé per via oral i tenen afinitat electiva per les cèl·lules tumorals, el teixit ossi i els teixits amb inflamació crònica necrosant. El grup comprèn l'oxitetraciclina, la clorotetraciclina, la tetraciclina i els seus derivats hidrosolubles, la desmetilclorotetraciclina, la metaciclina, la doxiciclina i la minociclina.
  • ca  tetraciclina, n f
  • es  tetraciclina, n f
  • fr  tétracycline, n f
  • en  tetracycline, n
  • CAS  60-54-8

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Fàrmacs, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Fàrmac antibiòtic bacteriostàtic, d'espectre ampli, que inhibeix la síntesi de les proteïnes bacterianes mitjançant la unió a la subunitat 30S del ribosoma bacterià, la qual cosa impossibilita la translocació dels pèptids.

Nota

  • La tetraciclina s'uneix a la subunitat 50S del ribosoma bacterià i altera la integritat de la membrana citoplasmàtica, la qual cosa provoca la sortida dels components intracel·lulars. S'empra en el tractament d'una gran varietat d'infeccions bacterianes, principalment, infeccions de la pell, intestinals, respiratòries, urinàries, genitals, dels nòduls limfàtics o de transmissió sexual, com ara l'acne, el còlera, la brucel·losi, el tifus, la sífilis, la gonorrea i la clamídia. La tetraciclina és un fàrmac alternatiu per a les persones al·lèrgiques a la penicil·lina. La tetraciclina és d'origen semisintètic, obtinguda a partir d'actinobacteris del gènere Estreptomices.

    La denominació tetraciclina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  tetràcid -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Dit d'una base la molècula de la qual té quatre hidroxils reemplaçables.