Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  terapèutica de grup, n f

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Psicoteràpia que es du a terme amb un grup de persones i en què es fa servir la interacció dels mateixos membres del grup per a assolir les finalitats terapèutiques.
  • ca  terapèutica del comportament, n f
  • ca  terapèutica de la conducta, n f sin. compl.

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Conjunt de mètodes encaminats a una modificació del comportament en casos d'inadaptació, que es fonamenten en paradigmes establerts experimentalment, obtinguts a partir de la teoria de l'aprenentatge. Hom l'aplica quan la inadaptació té el seu origen en contingències ambientals. De les diferents tècniques, les principals són el condicionament clàssic, que implica fonamentalment la inhibició recíproca i que s'aplica principalment en les neurosis, i el condicionament operant o instrumental, aplicat a comportaments motors inadaptats, fonamentalment els que s'han adquirit mitjançant l'aprenentatge.
  • ca  terapèutica de manteniment, n f

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Administració de medicaments, la dosi dels quals ha estat reduïda al mínim indispensable per a evitar un rebrot de la malaltia.
  • ca  terapèutica de medi, n f

Salut mental > Psiquiatria, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Tractament psiquiàtric que usa la manipulació de l'entorn social en benefici del malalt.
  • ca  terapèutica de Morita, n f

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Escola de psicoteràpia originada al Japó i basada en els elements essencials de conducta del budisme zen. Emfasitza el combatre l'egocentricitat i la correcció de l'alienació des de la natura.
  • ca  terapèutica de parella, n f

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Terapèutica de família que implica els membres de la parella i que se centra en les seves relacions i com són afectats per les psicopatologies individuals.
  • ca  terapèutica del comportament, n f
  • ca  terapèutica de la conducta, n f sin. compl.

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Conjunt de mètodes encaminats a una modificació del comportament en casos d'inadaptació, que es fonamenten en paradigmes establerts experimentalment, obtinguts a partir de la teoria de l'aprenentatge. Hom l'aplica quan la inadaptació té el seu origen en contingències ambientals. De les diferents tècniques, les principals són el condicionament clàssic, que implica fonamentalment la inhibició recíproca i que s'aplica principalment en les neurosis, i el condicionament operant o instrumental, aplicat a comportaments motors inadaptats, fonamentalment els que s'han adquirit mitjançant l'aprenentatge.
  • ca  terapèutica dúplex, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Fisioteràpia

Definición
Administració de diatèrmia i corrent galvànic ensems i a través dels mateixos elèctrodes.
  • ca  terapèutica empírica, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Terapèutica que es basa únicament en l'experiència i no en l'experimentació.
  • ca  terapèutica esclerosant, n f

Angiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Terapèutica que té per objecte provocar la fibrosi d'un òrgan; per exemple, la injecció d'una solució irritant a l'interior de les varices o hemorroides.