segon adductor
segon adductor
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca adductor menor de la cuixa, n m
- ca segon adductor, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definición
Origen, pubis per sota de l'origen de l'adductor major de la cuixa; inserció, part superior de la línia aspra del fèmur; innervació, obturador; acció, adducció, flexió i rotació interna de la cuixa.
segon missatger
segon missatger
Bioquímica i biologia molecular
- ca segon missatger, n m
Bioquímica i biologia molecular
Definición
Ió o metabòlit intracel·lular, la concentració del qual varia a conseqüència de la interacció d'un primer missatger amb un receptor de membrana. Activa proteïncinases específiques o modula la permeabilitat de conductes iònics de les membranes cel·lulars. Els principals segons missatgers són el monofosfat cíclic d'adenosina (cAMP), el monofosfat cíclic de guanina (cGMP), l'inositol trifosfast (IP3) i el Ca2+.
segon parell cranial
segon parell cranial
Neurologia, Oftalmologia
- ca nervi òptic, n m
- ca segon parell cranial, n m sin. compl.
Neurologia, Oftalmologia
Definición
Origen, capa ganglionar de la retina; branques, filaments; distribució, cos geniculat extern.
segon plec de pas parietotemporal de Broca
segon plec de pas parietotemporal de Broca
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia
- ca plec corb, n m
- ca circumvolució angular, n f sin. compl.
- ca lobel angular, n m sin. compl.
- ca plec corb de Gratiolet, n m sin. compl.
- ca plec parietotemporal segon de Broca, n m sin. compl.
- ca segon plec de pas parietotemporal de Broca, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia
Definición
Plec de l'escorça cerebral, que es desprèn del punt d'unió de la circumvolució parietal inferior amb la temporal primera. Envolta l'extremitat posterior del solc paral·lel i es continua amb la circumvolució temporal segona. Té forma de lletra U ajaguda i consta de tres branques (superior, mitjana i inferior); de la mitjana en surt una prolongació anomenada plec de pas parietooccipital inferior.
segon senyal
segon senyal
.FITXA MODIFICADA, Immunologia
- ca segon senyal, n m
- ca senyal coestimulador, n m sin. compl.
- es segunda señal, n f
- fr deuxième signal, n m
- en second signal, n
.FITXA MODIFICADA, Immunologia
Definición
Senyal estimulador que rep un limfòcit per una via diferent del seu receptor antigènic i que actua modulant el primer senyal, de manera que el limfòcit s'activa i no entra en anergia.
segon sexagesimal
segon sexagesimal
Disciplines de suport > Física
- ca segon sexagesimal, n m
- sbl ''
Disciplines de suport > Física
Definición
Unitat de mesura d'angles plans que equival a la seixantena part d'un minut sexagesimal. El seu símbol és ''.
segon soroll pulmonar
segon soroll pulmonar
Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca segon soroll pulmonar, n m
- sbl P2
Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
segona circumvolució frontal
segona circumvolució frontal
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca segona circumvolució frontal, n f
- ca circumvolució frontal mitjana d'Ecker i Huxley, n f sin. compl.
- ca pis frontal mitjà de Gratiolet, n m sin. compl.
- ca segona circumvolució frontal externa, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definición
Circumvolució del lòbul frontal, situada sota la primera, limitada pels solcs frontals superior i inferior. Neix de dues arrels, superior i inferior, i, cap endavant, es continua amb les circumvolucions del lòbul orbitari. S'observa freqüentment a la seva part mitjana un solc longitudinal, anomenat frontal mitjà.
segona circumvolució frontal externa
segona circumvolució frontal externa
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca segona circumvolució frontal, n f
- ca circumvolució frontal mitjana d'Ecker i Huxley, n f sin. compl.
- ca pis frontal mitjà de Gratiolet, n m sin. compl.
- ca segona circumvolució frontal externa, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definición
Circumvolució del lòbul frontal, situada sota la primera, limitada pels solcs frontals superior i inferior. Neix de dues arrels, superior i inferior, i, cap endavant, es continua amb les circumvolucions del lòbul orbitari. S'observa freqüentment a la seva part mitjana un solc longitudinal, anomenat frontal mitjà.
segona circumvolució occipital
segona circumvolució occipital
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca segona circumvolució occipital, n f
- ca circumvolució occipital mitjana de Wagner, n f sin. compl.
- ca circumvolució parietooccipital externa d'Ecker, n f sin. compl.
- ca plec de pas extern segon de Gromier i Gratiolet, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definición
Circumvolució del lòbul occipital, compresa entre els dos solcs occipitals. És una continuació de la circumvolució parietal superior.
