Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  secreció paralítica, n f

Endocrinologia i nutrició

Definición
Secreció d'una glàndula que té lloc després de la secció del nervi que la innerva o després de la seva paràlisi.
  • ca  secret professional, n m

Bioètica

Definición
Obligació d'un professional de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici i amb relació al servei, si no és amb consentiment del qui ho pot autoritzar, llevat dels casos que preveu la llei, com ara la declaració de malalties infectivocontagioses, de ferides per arma de foc, etc.
  • ca  secreta, n m pl

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Terme que, en la forma llatina (plural de secretum separat), és emprat per a designar els productes de secreció.

Nota

  • La denominació secreta és un llatinisme.
  • ca  secretagog, n m
  • es  secretagogo, n m
  • fr  secretagogue, n m
  • en  secretagogue, n
  • en  secretogogue, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definición
Substància que estimula la secreció.
  • ca  secretagog -a, adj
  • es  secretagogo -ga, adj
  • fr  secretagogue, adj
  • en  secretagogue, adj
  • en  secretogogue, adj

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Dit de la substància que estimula la secreció.
  • ca  secretor -a, adj
  • ca  secretant, adj sin. compl.
  • ca  secretori -òria, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Dit de qualsevol teixit o òrgan que produeix alguna secreció.
  • ca  secretar, v tr
  • es  secretar
  • fr  sécréter
  • en  secrete

Endocrinologia i nutrició

Definición
Produir, un òrgan, una glàndula, etc, una secreció.
  • ca  secretina, n f
  • ca  oxicrinina, n f sin. compl.
  • es  secretina, n f
  • fr  sécrétine, n f
  • en  secretin, n
  • CAS  1393-25-5

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs, Gastroenterologia

Definición
Hormona gastrointestinal de natura polipeptídica, secretada per les cèl·lules S de la mucosa del duodè i el jejú quan es produeix l'acidificació del contingut de resultes de l'entrada al budell del quim àcid procedent de l'estómac.

Nota

  • La secretina estimula la secreció del pàncrees exocrí, inhibeix la secreció àcida gàstrica i estimula la de pepsina, inhibeix la motilitat digestiva, augmenta la contracció de la vesícula biliar, etc.

    La denominació secretina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  gastrina, n f
  • ca  secretina gàstrica, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Hormona polipeptídica de 107 aminoàcids i pes molecular de 12 514, secretada per la mucosa de l'antre pilòric; estimula la secreció del suc gàstric i, més feblement, del pancreàtic. A conseqüència de la primera d'aquestes accions causa la contracció de la porció inferior de l'esòfag i modifica la motilitat gàstrica i esofàgica. Hom l'ha obtinguda pura per cromatografia a partir de l'estómac de porc.

Nota

  • La denominació secretina gàstrica s'usava antigament.
  • ca  secretoinhibidor -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Que inhibeix la secreció.