Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  salverina, n f
  • es  salverina
  • fr  salvérine
  • en  salverine
  • CAS  6376-26-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
analgèsic; antiespasmòdic
  • ca  sàlvia, n f
  • ca  sàlvia bona, n f sin. compl.
  • ca  sàlvia oficinal, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies o arbustives (Salvia sp.), de la família de les labiades, integrat per espècies que tenen virtuts remeieres (sàlvia i sàlvia romana). La sàlvia (S. officinalis) és un arbust de fulla persistent, de 30 a 60 cm d'alçada, aromàtic, que creix en erms de les terres baixes i vessants de muntanyes calcàries de tot Catalunya i del País Valencià. Les seves fulles, els brots joves i les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra la suor excessiva, la hipoglicèmia i per a regularitzar la menstruació. Com a ús extern, en decocció, també han estat usades contra les inflamacions de la boca i la gola i per a guarir ferides.
  • ca  sàlvia, n f
  • ca  sàlvia bona, n f sin. compl.
  • ca  sàlvia oficinal, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies o arbustives (Salvia sp.), de la família de les labiades, integrat per espècies que tenen virtuts remeieres (sàlvia i sàlvia romana). La sàlvia (S. officinalis) és un arbust de fulla persistent, de 30 a 60 cm d'alçada, aromàtic, que creix en erms de les terres baixes i vessants de muntanyes calcàries de tot Catalunya i del País Valencià. Les seves fulles, els brots joves i les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra la suor excessiva, la hipoglicèmia i per a regularitzar la menstruació. Com a ús extern, en decocció, també han estat usades contra les inflamacions de la boca i la gola i per a guarir ferides.
  • ca  herba blenera, adj
  • ca  blenera, n f sin. compl.
  • ca  candelera, n f sin. compl.
  • ca  cua de llop, n f sin. compl.
  • ca  cua de moltó, n f sin. compl.
  • ca  fulla borruda, n f sin. compl.
  • ca  herba candelera, n f sin. compl.
  • ca  herba ploranera, n f sin. compl.
  • ca  llapassera borda, n f sin. compl.
  • ca  repalassa borda, n f sin. compl.
  • ca  ressentida, n f sin. compl.
  • ca  sàlvia borda, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • nc  Verbascum thapsus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, que es fa en vessants de muntanya fins a 1.500 m d'altitud de la regió mediterrània. Les flors, que es recol·lecten a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra afeccions respiratòries. Com a ús extern, en forma de rentades, compreses o cataplasmes de fulles, també han estat utilitzades contra les morenes i diverses afeccions de la pell.
  • ca  sàlvia, n f
  • ca  sàlvia bona, n f sin. compl.
  • ca  sàlvia oficinal, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies o arbustives (Salvia sp.), de la família de les labiades, integrat per espècies que tenen virtuts remeieres (sàlvia i sàlvia romana). La sàlvia (S. officinalis) és un arbust de fulla persistent, de 30 a 60 cm d'alçada, aromàtic, que creix en erms de les terres baixes i vessants de muntanyes calcàries de tot Catalunya i del País Valencià. Les seves fulles, els brots joves i les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra la suor excessiva, la hipoglicèmia i per a regularitzar la menstruació. Com a ús extern, en decocció, també han estat usades contra les inflamacions de la boca i la gola i per a guarir ferides.
  • ca  herba blenera, adj
  • ca  blenera, n f sin. compl.
  • ca  candelera, n f sin. compl.
  • ca  cua de llop, n f sin. compl.
  • ca  cua de moltó, n f sin. compl.
  • ca  fulla borruda, n f sin. compl.
  • ca  herba candelera, n f sin. compl.
  • ca  herba ploranera, n f sin. compl.
  • ca  llapassera borda, n f sin. compl.
  • ca  repalassa borda, n f sin. compl.
  • ca  ressentida, n f sin. compl.
  • ca  sàlvia borda, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • nc  Verbascum thapsus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, que es fa en vessants de muntanya fins a 1.500 m d'altitud de la regió mediterrània. Les flors, que es recol·lecten a partir de maig, en infusió, han estat emprades contra afeccions respiratòries. Com a ús extern, en forma de rentades, compreses o cataplasmes de fulles, també han estat utilitzades contra les morenes i diverses afeccions de la pell.
  • ca  salze, n m
  • ca  salze blanc, n m sin. compl.
  • ca  saule, n m sin. compl.
  • es  sauce
  • fr  saule
  • en  willow
  • nc  Salix alba

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, de fins 25 m d'alçària, que forma part de boscs de ribera i també és plantat vora les séquies, en comarques humides del Principat, des dels Pirineus fins al delta de l'Ebre, i més rarament al País Valencià. L'escorça, que conté salicina, ha estat emprada, en infusió o en decocció, com a antireumàtica, analgèsica, febrífuga i lleugerament sedant.
  • ca  salze, n m
  • ca  salze blanc, n m sin. compl.
  • ca  saule, n m sin. compl.
  • es  sauce
  • fr  saule
  • en  willow
  • nc  Salix alba

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, de fins 25 m d'alçària, que forma part de boscs de ribera i també és plantat vora les séquies, en comarques humides del Principat, des dels Pirineus fins al delta de l'Ebre, i més rarament al País Valencià. L'escorça, que conté salicina, ha estat emprada, en infusió o en decocció, com a antireumàtica, analgèsica, febrífuga i lleugerament sedant.
  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
  • ca  herba de la castedat, n f sin. compl.
  • ca  herba de les xinxes, n f sin. compl.
  • ca  pebre bord, n m sin. compl.
  • ca  pebre de frare, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  pebroner, n m sin. compl.
  • ca  pebrononer, n m sin. compl.
  • ca  salze ver, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • es  agnocasto, n m
  • fr  gattilier, n m
  • en  chastetree, n

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Arbret caducifoli (Vitex agnus-castus), de la família de les verbenàcies, que es fa en vores de rius, rierols, rius secs de tot el litoral mediterrani i a les Illes Balears.

Nota

  • Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.
  • ca  samaderina, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Substància extreta de l'escorça i del fruit de l'arbre (Samadera indica), oriünd de l'Índia, Sri Lanka i Java, que paralitza els músculs voluntaris i accelera els moviments respiratoris.