Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ramnòsid, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Glicòsid que per hidròlisi produeix ramnosa.
  • ca  ramnus, n m

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere d'arbusts o arbres (Rhamnus sp), de la família de les ramnàcies, al qual pertanyen les espècies: espina cervina o cambró (R. cathartica), arbust del sud d'Europa, l'escorça i les baies del qual són catàrtiques; fràngula, vern bord o vern menut (R. frangula), l'escorça de la qual té propietats purgants; i R. purshiana, arbre originari de la regió occidental de l'Amèrica del Nord, l'escorça del qual és l'anomenada càscara sagrada, d'acció purgant.
  • ca  ramoplanina, n f
  • es  ramoplanina
  • fr  ramoplanine
  • en  ramoplanin

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antibiòtic glucopeptídic
  • ca  ramosetró, n m
  • es  ramosetrón
  • fr  ramosétron
  • en  ramosetron
  • CAS  132036-88-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antiemètic
  • ca  rampa, n f
  • es  rampa
  • fr  rampe
  • en  scale

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Estructura que té la forma d'un pla inclinat, com cadascun dels compartiments en què la làmina espiral divideix incompletament el conducte espiral de la còclea.
  • ca  conducte coclear, n m
  • ca  cargol membranós, n m sin. compl.
  • ca  còclea membranosa, n f sin. compl.
  • ca  conducte de Löwenberg, n m sin. compl.
  • ca  laberint acústic, n m sin. compl.
  • ca  làmina espiral membranosa, n f sin. compl.
  • ca  membrana espiral del conducte coclear, n f sin. compl.
  • ca  porció membranosa de la làmina espiral, n f sin. compl.
  • ca  rampa de Löwenberg, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte del laberint membranós que s'enrotlla en forma d'espiral a la còclea. S'origina en el sòl del vestíbul per mitjà d'un extrem tancat (fons de sac inicial o vestibular), i en aquest indret comunica, mitjançant el conducte de Hensen, amb el sàcul, el qual està situat immediatament per sobre d'ell. Des del sòl del vestíbul s'introdueix en el conducte espiral de la còclea, el recorre en tota la seva extensió i acaba en un cul-de-sac (fons de sac terminal). Durant el seu trajecte pel conducte espiral de la còclea se situa a la vora externa o lliure de la làmina espiral, de manera que completa aquest envà ossi, i intercepta qualsevol comunicació lateral entre les rampes timpànica i vestibular. Observat en una secció transversal té forma de triangle, el vèrtex del qual descansa sobre la làmina espiral; la base està formada per un engruiximent periòstic de la làmina dels contorns, anomenat lligament espiral. La cara anterior, que mira cap a la rampa vestibular, és anomenada membrana de Reissner, i la cara posterior, corresponent a la rampa timpànica, està constituïda per la membrana basilar. L'epiteli de revestiment del conducte coclear presenta una zona especialitzada, que és l'òrgan espiral de Corti.
  • ca  grafoespasme, n m
  • ca  contractura dels escrivents, n f sin. compl.
  • ca  disgrafia, n f sin. compl.
  • ca  espasme de les mans, n m sin. compl.
  • ca  mà dels escrivents, n f sin. compl.
  • ca  mogigrafia, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi dels escrivents, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi dels notaris, n f sin. compl.
  • ca  quiroespasme, n m sin. compl.
  • ca  rampa dels escrivents, n f sin. compl.
  • es  grafospasmo
  • en  graphospasm

Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Contractura d'algun o d'alguns músculs que intervenen en l'acte d'escriure, que priva de continuar-lo.
Discinèsia que es desenvolupa en un individu i li impedeix de dur a terme un moviment voluntari, especialment l'escriptura. ((rampa dels escrivents))

Nota

  • La denominació disgrafia està formada a partir de dis- i del grec grápho 'escriure'.
  • ca  rampa timpànica, n f
  • ca  escala del timpà, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Compartiment posterior del conducte espiral de la còclea, que s'obre per mitjà de la finestra rodona en la caixa del timpà. La seva paret interna és propera al conducte de Rosenthal. Posseeix en la primera volta d'espira unes depressions separades per una mena de columnes, les columnes de la rampa timpània o de Cotugno.
  • ca  rampa vestibular, n f
  • ca  escala del vestíbul, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Compartiment posterior del conducte espiral de la còclea, que condueix al vestíbul per mitjà de l'orifici vestíbul de la còclea.
  • ca  rampell, n m
  • ca  rampellada, n f sin. compl.
  • es  antojo
  • es  arranque
  • fr  boutade

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Salut mental

Definición
Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa.