Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ricinisme, n m

Gastroenterologia, Hematologia i hemoteràpia, Pneumologia, Toxicologia

Definición
Intoxicació produïda per la inhalació o la ingestió de les llavors del ricí, deguda fonamentalment a llur contingut en ricina. Es manifesta per inflamació de la mucosa respiratòria amb hemorràgies pulmonars, o bé per edema i hemorràgies del tracte gastrointestinal.
  • ca  ricinoleïna, n f

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Triricinoleat de gliceril, principal constituent de l'oli de ricí. És un líquid transparent i incolor, de gust molt desagradable. Hom l'obté de les llavors del ricí i és emprada en cosmètica i farmàcia, com a aromatitzant i agent tensioactiu.
  • ca  rickettsèmia, n f

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Presència de rickèttsies a la sang.
  • ca  rickèttsia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Qualsevol microorganisme de l'ordre dels rickettsials del Manual de Bergey (Secció 9).

Nota

  • La denominació rickèttsia prové del nom de Howard T. Ricketts, bacteriòleg nord-americà.
  • ca  rickèttsia, n f pl

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Subdivisió de la família de les rickettsiàcies que comprèn els gèneres rickèttsia, rochalimea i coxiel·la.

Nota

  • La denominació rickèttsia prové del nom de Howard T. Ricketts, bacteriòleg nord-americà.
  • ca  rickèttsia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Microorganisme del gènere rickèttsia.

Nota

  • La denominació rickèttsia prové del nom de Howard T. Ricketts, bacteriòleg nord-americà.
  • ca  rickèttsia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Rickettsia sp) de la família de les rickettsiàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives en forma de bacils curts (0,3-0,5 µ × 0,8-2,0 µ), immòbils. No s'han pogut cultivar mai en cultius axènics, per la qual cosa s'havia considerat aquests bacteris pròxims als virus. Creixen en el citoplasma, i de vegades en el nucli, de cèl·lules d'artròpodes i d'alguns vertebrats, i la seva temperatura òptima de creixement és 32-35°C. R. akari causa la verola rickettsiana humana; el principal vector és un àcar, i el reservori de la rickèttsia es creu que és el ratolí comú. R. australis causa el tifus de Queensland, transmès per una paparra. R. conorii causa la febre botonosa, coneguda també com a febre exantemàtica mediterrània, febre marsellesa, febre de la paparra de Kènia, febre de la paparra de l'Índia, o altres noms que designen la localitat on s'hagi descrit; és transmesa per diverses espècies de paparres (del gos i de rosegadors salvatges). R. prowazekii és l'espècie més estudiada, en la qual es basa la descripció del gènere. Les cèl·lules són normalment petites, però presenten una gran variació; en cultius en fase estacionària poden trobar-s'hi cèl·lules allargades, d'uns 4 µ, soles o formant cadenes curtes. Causa el tifus exantemàtic, que es transmet pel poll humà (Pediculus humanus). Des del 1998 es coneix la seqüència completa de bases del seu DNA. Té aproximadament 1,1 milions de parells de bases i uns 834 gens. R. quintana és l'antic nom de Rochalimaea quintana. R. rickettsii causa la febre de les Muntanyes Rocalloses, transmesa per diverses espècies de paparres. R. sibirica causa el tifus exantemàtic siberià; és una espècie molt semblant a R. rickettsii, però les seves soques no són generalment tan virulentes per a l'espècie humana i altres animals. R. tsutsugamushi té unes cèl·lules normalment més petites que les altres espècies del gènere; rarament ultrapassa 1,5 µ de llargària. Causa la febre fluvial del Japó, transmesa per àcars, i se'n coneixen tres tipus antigènics principals.

Nota

  • La denominació rickèttsia prové del nom de Howard T. Ricketts, bacteriòleg nord-americà.
  • ca  rickettsià -ana, adj
  • en  rickettsial

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Relatiu o pertanyent a les rickèttsies, causat per rickèttsies.
  • ca  rickettsiàcia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Bacteri de la família de les rickettsiàcies.
  • ca  rickettsiàcies, n f pl

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Segons la classificació de Bergey, família de l'ordre dels rickettsials que comprèn bacteris paràsits intracel·lulars d'artròpodes i de vertebrats i, entre aquests, de l'espècie humana.