Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  resistència osmòtica eritrocítica, n f
  • ca  resistència globular eritrocítica, n f sin. compl.

Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Capacitat dels glòbuls vermells de suportar, sense ésser destruïts, el contacte amb concentracions decreixents de solució salina. És una prova per a mesurar l'hemòlisi que es produeix en cadascuna de les solucions salines emprades, útil en el diagnòstic de l'esferocitosi.
  • ca  resistència perifèrica, n f

Angiologia

Definición
Resistència que oposen els vasos sanguinis petits, particularment les arterioles, al pas de la sang, per virtut de llur constricció.
  • ca  resistència extracromosòmica, n f
  • ca  resistència plasmídica, n f sin. compl.
  • es  resistencia extracromosómica, n f
  • fr  résistance extrachromosomique, n f
  • en  extrachromosomal resistance, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Genètica i genòmica, Disciplines de suport > Biotecnologia

Definición
Resistència adquirida deguda a la presència de plasmidis de resistència.
  • ca  resistència psicoanalítica, n f

Salut mental

Definición
Oposició a la conscienciació dels continguts psicològics reprimits.
  • ca  resistència psicològica, n f

Salut mental > Psicologia

Definición
Conjunt de forces psicològiques que, en un malalt, s'oposen a la seva guarició.
  • ca  resistència pulmonar, n f

Pneumologia

Definición
Resistència de l'aparell respiratori al pas normal de l'aire al seu interior. Hom la defineix per l'addició de la resistència de les vies aèries, la resistència del teixit pulmonar i la resistència de la paret toràcica. El component més important és la resistència de les vies respiratòries i hom negligeix, en l'anàlisi clínica, els components restants.
  • ca  resoldre, v tr

Ciències de la salut > Semiologia, Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Fer desaparèixer una inflamació, gradualment sense supuració, per mitjà d'un producte o procediment resolutiu.
  • ca  resoldre, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents.
  • ca  resolució, n f
  • es  resolución
  • fr  résolution
  • en  resolution

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Terminació d'una inflamació per la tornada de la part malalta al seu estat fisiològic, sense supuració.
  • ca  resolutiu -iva, adj
  • ca  resolvent, adj sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Dit del producte o el procediment destinat a resoldre un dany o lesió, especialment dit dels emplastres i cataplasmes que hom aplica en calent sobre la pell per tal de resoldre un procés infecciós subcutani, com ara un abscés, un furóncol, etc.