Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  traçador, n m
  • ca  marcador radioactiu, n m sin. compl.
  • ca  radiotraçador, n m sin. compl.
  • ca  traçador radioactiu, n m sin. compl.

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Substància que conté un núclid radioactiu (radionúclid) i permet de seguir l'evolució d'una altra (fàrmac) amb la qual està mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla (radiofàrmac). El procés d'introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge, i hom diu aleshores que el compost en el qual s'ha introduït el traçador és marcat.
  • ca  radionúclid, n m
  • ca  isòtop radioactiu, n m sin. compl.
  • ca  núclid radioactiu, n m sin. compl.
  • ca  radioisòtop, n m sin. compl.
  • ca  radiotraçador, n m sin. compl.
  • es  radionucleido
  • es  radionúclido
  • fr  radionuclide
  • en  radionuclide

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definición
Núclid radioactiu que pot desintegrar-se emetent radiacions corpusculars o radioactives.

Entre els núclids d'un element químic, uns són estables i d'altres són inestables. Si la proporció de protons i neutrons no permet l'estat d'equilibri, el nucli tendeix a desintegrar-se tot emetent una radiació nuclear del tipus alfa, beta o gamma. És el cas dels radionúclids, que constitueixen l'element bàsic de la medicina nuclear. Cada radionúclid és caracteritzat pel seu període de semidesintegració o període radioactiu o semivida (temps necessari per a la desintegració de la meitat d'una mostra qualsevol).

El descobriment de la radioactivitat artificial o induïda i els progressos en la fabricació d'acceleradors de partícules necessaris per a produir transformacions nuclears permeten la preparació a gran escala de radionúclids artificials. Tots els radionúclids emprats en medicina són artificials i són produïts mitjançant el bombardeig dels nuclis d'elements químics estables amb neutrons (reactor nuclear) o amb d'altres partícules (accelerador lineal i ciclotó).

Tant en les exploracions diagnòstiques (gammagrafia, tomografia per emissió de fotó simple, tomografia per emissió de positrons) com en les aplicacions terapèutiques, rarament s'empra un radionúclid aïllat, sinó que el radionúclid forma part d'una molècula o preparat més complex anomenat radiofàrmac.

En les exploracions diagnòstiques, es tendeix a utilitzar radionúclids amb una període de semidesintegració curt, de l'ordre de vàries hores, amb emissió de radiació gamma i sense emissió beta. Pel que fa a l'ús terapèutic es fan servir radionúclids emissors de radiacions gamma i beta; les partícules gamma permeten de seguir el radionúclid en el seu viatge per l'organisme, mentre que les partícules beta, que posseeixen una penetració menor, consenteixen l'administració de radiacions a l'òrgan diana suficients per a assolir l'efecte terapèutic desitjat. Hi ha un altre grup de radionúclids, emissors de positrons, que presenten un període de semidesintegració ultracurt, emprats en la tomografia per emissió de positrons.
  • ca  radiofàrmac, n m
  • ca  radiotraçador, n m sin. compl.
  • es  radiofármaco, n m
  • fr  médicament radiopharmaceutique, n m
  • en  radiopharmaceutical, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia, Oncologia i radioteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Substància química de natura orgànica o inorgànica que conté àtoms radioactius, els quals presenten una desintegració espontània amb emissió de fotons o partícules nuclears, emprada en medicina nuclear amb finalitats diagnòstica i terapèutica.

Nota

  • El radiofàrmac consta d'un radionúclid, que en determina les característiques, i d'un fàrmac, que determina la biodistribució del radionúclid, és a dir, que porta el radionúclid a l'indret de l'organisme que es desitja explorar o tractar.

    Els radiofàrmacs són fabricats per mitjà de síntesi química, síntesi biològica o intercanvi isotòpic, entre d'altres vies.
  • ca  radiotransparència, n f

Oncologia i radioteràpia, Disciplines de suport > Física

Definición
Condició de radiotransparent.
  • ca  radiotransparent, adj
  • ca  radiodiàfan -a, adj sin. compl.
  • ca  radiolucent, adj sin. compl.
  • ca  radiolúcid -a, adj sin. compl.

Oncologia i radioteràpia, Disciplines de suport > Física

Definición
Que permet el pas d'energia radiant.
  • ca  radiotropisme, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Física

Definición
Moviment d'atracció o de repulsió produït per les radiacions.
  • ca  radiocubital, adj
  • ca  radioulnar, adj sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Relatiu o pertanyent al radi i al cúbit alhora.
  • ca  radiumdermitis, n f

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia, Disciplines de suport > Química, Toxicologia

Definición
Nom donat a les lesions cutànies inflamatòries produïdes per l'exposició al radi.
  • ca  radiumteràpia, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definición
Ús terapèutic del radi.
  • ca  radó, n m
  • ca  nitó, n m sin. compl.
  • es  radón
  • fr  radon
  • en  radon
  • sbl  Rn

Oncologia i radioteràpia, Disciplines de suport > Química

Definición
Element químic gasós, de nombre atòmic 86, massa atòmica 222 i símbol Rn, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica, el més pesant dels gasos nobles; és obtingut per desintegració del radi. En són coneguts 18 isòtops, tots radioactius. El més estable és el 222Rn, que s'origina a partir del 226Ra mitjançant emissió α i que gaudeix d'una mitja vida de 3,8 dies. El radó troba aplicació en medicina, puix que substitueix amb avantatge el radi en el tractament de tumors, atesa la rapidesa amb què perd activitat, la qual cosa fa sovint innecessari el procés de desimplantació. Presenta una elevada toxicitat deguda tant a ell mateix com al poloni que origina en la seva desintegració radioactiva.