quist odontogènic calcificant i queratinitzant
quist odontogènic calcificant i queratinitzant
.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Odontoestomatologia, Oncologia i radioteràpia
-
ca
quist odontogènic calcificant i queratinitzant,
n m
-
ca
quist odontogènic calcificant de Gorlin,
n m sin. compl.
.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Odontoestomatologia, Oncologia i radioteràpia
Definición
Quist epitelial odontogènic del maxil·lar de característiques histològiques molt semblant a les del craniofaringioma. Hom ha descrit casos amb un component maligne, per la qual cosa algunes d'aquestes lesions s'inclourien dins de les neoplàsies, més que no pas en la categoria de quists.
quist omfalomesentèric
quist omfalomesentèric
.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Embriologia, Anatomia patològica, Dermatologia, Gastroenterologia
-
ca
quist omfalomesentèric,
n m
.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Embriologia, Anatomia patològica, Dermatologia, Gastroenterologia
Definición
Anomalia de les restes del conducte omfalomesentèric, caracteritzada per una formació quística, resultat de l'obliteració incompleta d'aquest conducte.
quist ossi aneurismàtic
quist ossi aneurismàtic
Anatomia patològica, Angiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia
-
ca
quist ossi aneurismàtic,
n m
Anatomia patològica, Angiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia
Definición
Tumor ossi benigne que es presenta principalment en les vèrtebres i els ossos plans, però també en les diàfisis dels ossos llargs. La localització vertebral freqüentment és múltiple. Excepcionalment la lesió, amb totes les característiques del tumor ossi, és observada en les parts toves i, fins i tot, dins de la paret d'una artèria de calibre gran. Radiològicament mostra una expansió excèntrica de l'os, amb erosió i destrucció de la cortical i una petita zona de formació periòstica d'os nou. Macroscòpicament es tracta d'una massa hemorràgica esponjosa recoberta d'una closca fina d'os reactiu, que pot estendre's a les parts toves. Recidiva sovint si l'extirpació no és completa. La transformació en un osteosarcoma és molt rara, però possible.
quist ossi essencial
quist ossi essencial
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia
-
ca
quist ossi essencial,
n m
-
ca
osteodistròfia juvenil quística localitzada de Mikulicz,
n f sin. compl.
-
ca
quist ossi solitari,
n m sin. compl.
-
ca
quist ossi unicameral,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia
Definición
Lesió distròfica òssia monotòpica inclosa dins dels tumors ossis benignes, que apareix gairebé sempre entre els 11 i els 14 anys de vida, localitzada en els ossos llargs, sobretot l'húmer, el fèmur i la tíbia, especialment en les metàfisis (metàfisi proximal de l'húmer en més de la meitat dels casos), des del punt de vista anatomopatològic es trata d'un pseudoquist, és a dir d'una cavitat òssia sense paret endotelial, per bé que entapissada d'una membrana fina de teixit connectiu fibrós, que allotja un líquid serós, clar, citrí o de color groguenc. Té una forma ovoide, amb un límit metafisial que respecta el cartílag de creixement i un límit diafisial acabat en forma de l'anomenat fons d'ouera d'Ombrédane. Radiològicament hom observa una geoda òssia ovalada, unicameral i menys sovint pseudomultilocular per la presència de septes incomplets. La localització metafisial es desplaça habitualment en direcció a la diàfisi, a causa del creixement de l'os. L'evolució natural es fa vers l'aparició de fractures patològiques.
quist ossi solitari
quist ossi solitari
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia
-
ca
quist ossi essencial,
n m
-
ca
osteodistròfia juvenil quística localitzada de Mikulicz,
n f sin. compl.
-
ca
quist ossi solitari,
n m sin. compl.
-
ca
quist ossi unicameral,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia
Definición
Lesió distròfica òssia monotòpica inclosa dins dels tumors ossis benignes, que apareix gairebé sempre entre els 11 i els 14 anys de vida, localitzada en els ossos llargs, sobretot l'húmer, el fèmur i la tíbia, especialment en les metàfisis (metàfisi proximal de l'húmer en més de la meitat dels casos), des del punt de vista anatomopatològic es trata d'un pseudoquist, és a dir d'una cavitat òssia sense paret endotelial, per bé que entapissada d'una membrana fina de teixit connectiu fibrós, que allotja un líquid serós, clar, citrí o de color groguenc. Té una forma ovoide, amb un límit metafisial que respecta el cartílag de creixement i un límit diafisial acabat en forma de l'anomenat fons d'ouera d'Ombrédane. Radiològicament hom observa una geoda òssia ovalada, unicameral i menys sovint pseudomultilocular per la presència de septes incomplets. La localització metafisial es desplaça habitualment en direcció a la diàfisi, a causa del creixement de l'os. L'evolució natural es fa vers l'aparició de fractures patològiques.
quist ossi unicameral
quist ossi unicameral
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia
-
ca
quist ossi essencial,
n m
-
ca
osteodistròfia juvenil quística localitzada de Mikulicz,
n f sin. compl.
-
ca
quist ossi solitari,
n m sin. compl.
-
ca
quist ossi unicameral,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia
Definición
Lesió distròfica òssia monotòpica inclosa dins dels tumors ossis benignes, que apareix gairebé sempre entre els 11 i els 14 anys de vida, localitzada en els ossos llargs, sobretot l'húmer, el fèmur i la tíbia, especialment en les metàfisis (metàfisi proximal de l'húmer en més de la meitat dels casos), des del punt de vista anatomopatològic es trata d'un pseudoquist, és a dir d'una cavitat òssia sense paret endotelial, per bé que entapissada d'una membrana fina de teixit connectiu fibrós, que allotja un líquid serós, clar, citrí o de color groguenc. Té una forma ovoide, amb un límit metafisial que respecta el cartílag de creixement i un límit diafisial acabat en forma de l'anomenat fons d'ouera d'Ombrédane. Radiològicament hom observa una geoda òssia ovalada, unicameral i menys sovint pseudomultilocular per la presència de septes incomplets. La localització metafisial es desplaça habitualment en direcció a la diàfisi, a causa del creixement de l'os. L'evolució natural es fa vers l'aparició de fractures patològiques.
quist ovàric
quist ovàric
Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia
Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia
Definición
Cadascuna de les formacions quístiques que poden presentar-se en els ovaris: quist d'inclusió (quist d'inclusió germinal), quist fol·licular, quist fol·licular luteïnitzant múltiple (quist tecaluteínic), quist fol·licular luteïnitzant solitari, ovaris poliquístics (ovaris escleroquístics), quist del cos luti, quist epidermoide i quist mesonèfric i paramesonèfric.
quist palatal anterior medià
quist palatal anterior medià
Anatomia patològica, Odontoestomatologia
-
ca
quist nasopalatí,
n m
-
ca
quist palatal anterior medià,
n m sin. compl.
Anatomia patològica, Odontoestomatologia
Definición
Quist fissural o no odontogènic del maxil·lar superior, originat a partir de restes del conducte palatí anterior. Pot ésser intraossi o bé dins de les parts toves del tubercle palatí.
quist pancreàtic
quist pancreàtic
Anatomia patològica, Gastroenterologia, Traumatologia i ortopèdia
Anatomia patològica, Gastroenterologia, Traumatologia i ortopèdia
Definición
Cadascuna de les formacions quístiques que poden trobar-se al pàncrees. Inclou els quists congènits, que són quists delimitats per un epiteli glandular no neoplàstic, associats habitualment amb altres quists semblants del fetge o dels ronyons, i que poden constituir un component de la malaltia de von Hippel-Lindau. Una altra varietat és el quist limfoepitelial, sovint multilocular, semblant morfològicament als quists branquials, delimitat per un epiteli escatós i amb abundants limfòcits a la seva paret. També cal considerar el cistoadenoma i el cistoadenocarcinoma microquístics o serosos, i el cistoadenoma i cistoadenocarcinoma mucosos. Els pseudoquists són més freqüents i poden ésser secundaris a un traumatisme o a una pancreatitis, i més rarament a una obstrucció neoplàstica dels conductes pancreàtics.
quist parapièlic
quist parapièlic
Anatomia patològica, Angiologia, Nefrologia
Anatomia patològica, Angiologia, Nefrologia
Definición
Quist renal, habitualment asimptomàtic i d'ocurrència múltiple i bilateral, que conté un líquid semblant a la limfa i correspon probablement a processos de limfangièctasi.