Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  pubotomia, n f
  • ca  hebeosteotomia, n f sin. compl.
  • ca  hebetomia, n f sin. compl.
  • ca  hebotomia, n f sin. compl.
  • ca  lebetomia, n f sin. compl.
  • ca  operació de Gigli, n f sin. compl.
  • ca  operació de Siebold, n f sin. compl.
  • ca  pubiotomia, n f sin. compl.
  • ca  talla lateral del pubis, n f sin. compl.

Cirurgia > Cirurgia ginecològica i obstètrica, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Operació que consisteix a seccionar el pubis per la símfisi, per tal de produir un eixamplament momentani d'una pelvis estreta, en el moment del part.
Secció lateral del pubis, per tal de facilitar el part en cas de pelvis estreta. ((operació de Gigli))

Nota

  • La denominació lebetomia està formada a partir del grec lébes 'recipient' i de -tomia.
  • La denominació hebetomia es considera obsoleta.
  • La denominació hebeosteotomia es considera obsoleta.
  • ca  puboumbilical, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Relatiu o pertanyent al pubis i el llombrígol alhora; dit del múscul piramidal de l'abdomen.
  • ca  pubovesical, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Relatiu o pertanyent al pubis i la bufeta urinària alhora.
  • ca  puça, n f
  • es  pulga
  • fr  puce
  • en  flea
  • en  pulex

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Nom genèric de diverses espècies d'insectes de l'ordre dels sifonàpters, de petites dimensions, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar. Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms (ocells i mamífers), dels quals xuclen la sang. Moltes de les espècies (n'hi ha més de 1 500) són portadores de gèrmens de malalties infeccioses. La picada de la puça comuna (Pulex irritans) pot transmetre a l'home diversos paràsits, sobretot bacteris (salmonel·les, estafilococs, rickèttsies, etc), cucs paràsits (cestodes, nematodes) i protists. L'espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la Yersina pestis, causant de la pesta bubònica (transmesa també per la puça comuna) que en alguns llocs esdevé endèmica, i de Rickettsia typhi, agent causal del tifus muri o endèmic. Altres espècies parasiten rosegadors, gats, gossos, etc.
  • ca  saragatona, n f
  • ca  llavor de puça, n f sin. compl.
  • ca  puça en llavor, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Llavor de l'herba pucera (Plantago psyllium) o del plantatge del ca Plantago cynops. Conté una gran quantitat de mucílag, un glicòsid i carbohidrats. Té uns 3 mm de llarg per 1-1,5 mm d'ample i és de color bru fosc. Ha estat emprada com a laxant.
  • ca  herba pucera, n f
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera vera, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de ca, n m sin. compl.
  • ca  puça en llavor, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  saragatona de llei, n f sin. compl.
  • es  zaragatona
  • fr  herbe-aux puces
  • en  fleawort
  • nc  Plantago psyllium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies, alta de 10 a 40 cm, que prospera en terrenys sorrencs i pedregosos de gairebé tot el país. Les seves llavors (saragatona, llavor de puça), riques en mucílag, en maceració han estat emprades com a laxant, emol·lient i antiinflamatori. Com a ús extern, en cataplasmes, també han estat utilitzades contra el dolor reumàtic i en el tractament de les ferides.
  • ca  plantatge de ca, n m
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  apagafoc, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  botja ronyosa, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  plantatge de matafoc, n m sin. compl.
  • ca  pucera, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • nc  Plantago cyrops

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica que es fa en terres incultes i pedregoses de tota la Mediterrània. Les llavors, en maceració, actuen contra el restrenyiment, les hemorroides i les inflamacions anals, i com a ús extern, en cataplasmes, han estat emprades contra dolors reumàtics, i en el tractament de ferides i erupcions cutànies.
  • ca  puda, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Fisioteràpia

Definición
Font d'aigua sulfurosa.
  • ca  púdic -a, adj
  • ca  pudend -a, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Relatiu o pertanyent al parts pudendes. Referit especialment als vasos o nervis que s'hi relacionen.
  • ca  pudendagra, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definición
Dolor en els genitals externs, especialment femenins.