Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  prova de la concentració de xilosa, n f
  • ca  prova de Fishberg i Friedfeld, n f sin. compl.

Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definición
Prova que permet l'exploració de la funció renal.

Al cap de 2 h de la ingestió de 50 g de xilosa, la seva concentració urinària ha d'ésser aproximadament de 2,5%.
  • ca  prova de Volhard, n f
  • ca  prova de la concentració i dilució renal, n f sin. compl.

Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Prova que permet estudiar la funció renal.

El pacient beu 1.500 mL d'aigua en el curs de tres quarts d'hora, a primera hora del matí, i la resta del dia segueix una dieta seca. Després de la ingestió de l'aigua, la densitat de l'orina baixa per sota de 1.002 (prova de la dilució) i durant el dia augmenta fins a arribar a 1.025 (prova de la concentració).
  • ca  prova de la concentració renal, n f

Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definición
Prova que permet l'exploració de la capacitat del ronyó per a concentrar l'orina en condicions de restricció hídrica màxima o sota els efectes de vasopressina aquosa administrada per via subcutània.

La capacitat de concentració renal disminueix en absència de l'hormona antidiürètica (diabetis insípida hipofítica), o en la insensibilitat del túbul renal a l'hormona antidiürètica (diabetis insípida nefrogènica) o bé en l'augment de la càrrega osmòtica per nefrona (diüresi osmòtica i insuficiència renal crònica). No obstant això, la pèrdua de la capacitat de concentració acompanya gairebé sempre la disminució del filtrat glomerular, i la prova té una utilitat clínica qüestionable. Altrament és rendible per a detectar pèrdues selectives de la capacitat de concentració en malalts amb tubulopaties aïllades, però amb filtrat glomerular normal, i també en el diagnòstic diferencial entre la diabetis insípida i la poliúria psicògenica.
  • ca  prova de la conducció òssia, n f

Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
En una sordesa de transmissió, les vibracions d'un diapasó són percebudes amb més precisió quan l'instrument és aplicat contra el crani que quan és acostat a l'orella.
  • ca  prova de la cresta del gall, n f
  • ca  prova de Houghton, n f sin. compl.
  • en  cockscomb test

Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Prova de l'activitat del sègol banyut, basada en el fet que l'ergotina, administrada a un gall, fa que la cresta se li torni blava.
  • ca  prova de làtex de criptococcosi, n f
  • ca  prova de la criptococcosi, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Prova serològica de demostració de l'antigen capsular de Cryptococcus neoformans mitjançant aglutinació en làtex.
  • ca  prova de la desnaturalització de l'àlcali, n f
  • en  alkali denaturation test

Anatomia > Embriologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Mètode espectrofotomètric per a determinar la concentració d'hemoglobina fetal (Hb F), basat en el fet que els àlcalis desnaturalitzen les hemoglobines (amb l'excepció de l'hemoglobina F) i les converteixen en hematina alcalina.
  • ca  prova de la fenolftaleïna, n f
  • ca  prova de Geraghty, n f sin. compl.

Gastroenterologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Per a la detecció de sang en la femta.
  • ca  prova de la fenolsulfonftaleïna, n f
  • ca  prova de Rowntree i Geraghty, n f sin. compl.

Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definición
Prova que permet examinar la funció renal, basada en la injecció per via endovenosa una solució d'una sal monosòdica de la fenolsulfonftaleïna.

Si al cap de dues hores el pacient no ha eliminat, com a mínim, el 40% de la quantitat injectada, és que hi ha alteració de la funció renal.
  • ca  prova de la fenoltetracloroftaleïna, n f
  • ca  prova de Whipple, n f sin. compl.

Gastroenterologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Per a l'estudi de la funció hepàtica; es basa en l'eliminació de la substància a través del fetge amb la secreció biliar.