Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  pròteus, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Proteus sp) de la família de les enterobacteriàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives, en forma de bacils, anaeròbiques facultatives, que es caracteritzen per un moviment molt ràpid i per la producció de l'enzim ureasa. En condicions anaeròbiques pot usar diversos compostos de sofre com a acceptors d'electrons i produir sulfur d'hidrogen. Causa freqüentment infeccions del tracte urinari en l'espècie humana i rarament produeix enteritis. Desenvolupa fàcilment resistència als antibiòtics i origina infeccions nosocomials. Quan es cultiva en plaques d'agar, sol presentar una característica disposició en eixam. Les cèl·lules de l'extrem de la colònia es mouen més ràpidament que les del centre; es desplacen en massa allunyant-se de la colònia i s'aturen per dividir-se i formar un nou grup de cèl·lules mòbils, que tornen a desplaçar-se en massa. Les colònies que en resulten tenen aspecte de discos concèntrics. P. vulgaris és l'espècie tipus. Es troba habitualment en restes d'animals putrefactes, en les femtes, en aigües residuals, en el sòl. S'ha aïllat en malalts immunodeprimits, especialment els sotmesos a tractaments perllongats amb antibiòtics. És causa freqüent de cistitis i pielonefritis, i s'associa amb infeccions de l'ull i de l'orella, i amb pleuritis, peritonitis i abscessos supuratius. Se n'han descrit diversos serovars. La soca X-19 comparteix un antigen amb les rickèttsies i es feia servir en la reacció de Weil-Felix.P. mirabilis es troba més sovint en mostres clíniques que P. vulgaris, especialment en infeccions del tracte urinari i de ferides. P. myxofaciens s'ha aïllat en les larves d'un lepidòpter. P. penneris és l'espècie descrita més recentment i no es troba en mostres clíniques. P. inconstans era una espècie antiga que actualment es troba desdoblada en dues espècies del gènere Providencia (P. alcalifaciens i P. stuartii). P. morganii és el nom antic de Morganella morganii. P. rettgeri és el nom antic de Providencia rettgeri.

Nota

  • La denominació pròteus prové del nom de Proteu, vell déu marí de la mitologia grega que tenia el poder de canviar de forma.
  • ca  pròteus, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Microorganisme del gènere pròteus.

Nota

  • La denominació pròteus prové del nom de Proteu, vell déu marí de la mitologia grega que tenia el poder de canviar de forma.
  • ca  proti, n m
  • ca  protohidrogen, n m sin. compl.
  • sbl  1H

Disciplines de suport > Química

Definición
Isòtop de l'hidrogen de massa atòmica 1, de símbol 1H. Constitueix l'isòtop més abundant en l'hidrogen natural.
  • ca  pròtid, n m
  • es  prótido
  • en  protide

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Nom genèric de diverses substàncies orgàniques compostes de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre, de pes molecular elevat i capaces de formar solucions col·loidals. Els pròtids comprenen, entre altres, els aminoàcids i les proteïnes.
  • ca  proteïnèmia, n f
  • ca  protidèmia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Concentració de proteïnes a la sang.
  • ca  proteòlisi, n f
  • ca  protidòlisi, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Hidròlisi enzímica de les proteïnes que té lloc dins i fora de les cèl·lules, indispensable perquè els aminoàcids resultants puguin travessar les membranes cel·lulars.
  • ca  proteïnoteràpia, n f
  • ca  protidoteràpia, n f sin. compl.
  • ca  tractament de xoc proteínic, n m sin. compl.
  • ca  tractament proteínic, n m sin. compl.

Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Tractament parenteral amb proteïnes estranyes a fi d'obtenir una reacció immunitària de defensa davant certes infeccions.
  • ca  pròtil, n m
  • ca  psicoplasma, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Hipotètica substància de la qual hom cregué que derivaven tots els elements químics.

Nota

  • La denominació pròtil està formada a partir de pro- i del grec hýle 'matèria'.
  • ca  protímia, n f

Neurologia, Salut mental

Definición
Mentalitat precoç, desperta.

Nota

  • La denominació protímia està formada a partir de pro- i del grec thymos 'pensament'.
  • ca  protionamida, n f
  • es  protionamida
  • fr  protionamide
  • en  protionamide
  • CAS  14222-60-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antituberculós