Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  plec vestibular, n m
  • ca  banda ventricular, n f sin. compl.
  • ca  corda de Ferrein, n f sin. compl.
  • ca  corda vocal falsa, n f sin. compl.
  • ca  corda vocal superior, n f sin. compl.
  • ca  plec ventricular, n m sin. compl.
  • TA  plica vestibularis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Otorrinolaringologia

Definición
Cadascun dels dos plecs mucosos de la laringe que s'estenen des del cartílag tiroide fins al cartílag aritenoide i que separen el ventricle de la laringe del vestíbul de la laringe.
  • ca  plec vertical de Gratiolet, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Cadascun dels plecs anastomòtics, superficials o profunds, de la porció corbada del solc interparietal del cervell.
  • ca  plec vestibular, n m
  • ca  banda ventricular, n f sin. compl.
  • ca  corda de Ferrein, n f sin. compl.
  • ca  corda vocal falsa, n f sin. compl.
  • ca  corda vocal superior, n f sin. compl.
  • ca  plec ventricular, n m sin. compl.
  • TA  plica vestibularis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Otorrinolaringologia

Definición
Cadascun dels dos plecs mucosos de la laringe que s'estenen des del cartílag tiroide fins al cartílag aritenoide i que separen el ventricle de la laringe del vestíbul de la laringe.
  • ca  plec de Marshall, n m
  • ca  lligament de la vena cava esquerra, n m sin. compl.
  • ca  plec de la vena cava esquerra, n m sin. compl.
  • ca  plec Theile, n m sin. compl.
  • ca  plec vestigial, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Histologia, Angiologia

Definición
Petit plec del full visceral del pericardi, de forma semilunar, que va de prop de la sortida de la vena pulmonar esquerra inferior al si de la vena coronària major. Allotja la vena obliqua de l'aurícula esquerra (vena de Marshall), la qual amb el cordó fibrós que la continua són els vestigis de la vena cava superior esquerra de l'embrió.
  • ca  plecanatida, n f
  • es  plecanatida
  • fr  plécanatide
  • en  plecanatide
  • CAS  467426-54-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Agent gastrointestinal
  • ca  pleconaril, n m
  • es  pleconarilo
  • fr  pléconaril
  • en  pleconaril
  • CAS  153168-05-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antivíric
  • ca  úvula, n f
  • ca  campaneta, n f sin. compl.
  • ca  galet, n m sin. compl.
  • ca  gargamelló, n m sin. compl.
  • ca  plectre, n m sin. compl.
  • es  úvula
  • fr  luette
  • fr  uvule
  • en  uvula

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Nom donat a diverses estructures semblants a un gra de raïm, a un penjoll. Emprat sense adjectiu fa referència a l'úvula palatina.

Nota

  • La denominació úvula prové del llatí uvula, diminutiu de uva 'raïm'.
  • La denominació galet s'usava antigament.
  • La denominació plectre prové del grec plêktron 'qualsevol objecte per a donar cops'.
  • ca  martell, n m
  • ca  màl·leus, n m sin. compl.
  • ca  os martell, n m sin. compl.
  • ca  plectre, n m sin. compl.
  • es  martillo
  • fr  marteau
  • en  hammer
  • en  malleus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Osset més extern de l'orella, en el qual hom hi distingeix el cap, el coll, el mànec o manubri i dues apòfisis. El cap s'allotja en el recés epitimpànic i s'articula amb el cos de l'enclusa. El mànec, continuació del coll, queda englobat en el gruix de la membrana del timpà. De les dues apòfisis, l'una és anomenada externa o curta, on s'insereixen els lligaments timpanomal·leolars, i l'altra rep el nom d'anterior o llarga, on s'insereix el lligament anterior del martell.

Nota

  • La denominació plectre prové del grec plêktron 'qualsevol objecte per a donar cops'.
  • La denominació màl·leus prové del llatí malleus 'martell'.
  • ca  apòfisi estiloide, n f
  • ca  apòfisi belemnoide, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi estiloide del temporal, n f sin. compl.
  • ca  estiloide, n f sin. compl.
  • ca  plectre, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Apòfisi de forma d'agulla que es desprèn de la zona externa de la cara posteroinferior del penyal de l'os temporal, per davant i dintre de l'apòfisi mastoide; proporciona la inserció del pomell de Riolan.

Nota

  • La denominació plectre prové del grec plêktron 'qualsevol objecte per a donar cops'.
  • ca  plectridi, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Nom donat a certs bacteris bacil·liformes que contenen una espora en un de llurs extrems, la qual cosa els dona l'aparença d'una baqueta de timbal. Tenen aquesta característica les cèl·lules portadores d'espores del bacil tetànic, per exemple.