Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  quist ossi essencial, n m
  • ca  osteodistròfia juvenil quística localitzada de Mikulicz, n f sin. compl.
  • ca  quist ossi solitari, n m sin. compl.
  • ca  quist ossi unicameral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Lesió distròfica òssia monotòpica inclosa dins dels tumors ossis benignes, que apareix gairebé sempre entre els 11 i els 14 anys de vida, localitzada en els ossos llargs, sobretot l'húmer, el fèmur i la tíbia, especialment en les metàfisis (metàfisi proximal de l'húmer en més de la meitat dels casos), des del punt de vista anatomopatològic es trata d'un pseudoquist, és a dir d'una cavitat òssia sense paret endotelial, per bé que entapissada d'una membrana fina de teixit connectiu fibrós, que allotja un líquid serós, clar, citrí o de color groguenc. Té una forma ovoide, amb un límit metafisial que respecta el cartílag de creixement i un límit diafisial acabat en forma de l'anomenat fons d'ouera d'Ombrédane. Radiològicament hom observa una geoda òssia ovalada, unicameral i menys sovint pseudomultilocular per la presència de septes incomplets. La localització metafisial es desplaça habitualment en direcció a la diàfisi, a causa del creixement de l'os. L'evolució natural es fa vers l'aparició de fractures patològiques.
  • ca  osteodistròfia renal, n f
  • ca  pseudoraquitisme, n m sin. compl.

Endocrinologia i nutrició, Nefrologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Conjunt de les lesions òssies que hom observa en la insuficiència renal crònica degudes a diverses alteracions metabòliques consecutives a la malaltia renal: disminució de l'absorció intestinal de calci en el duodè i en els segments proximals del jejú, disminució de la síntesi renal de calcitriol, hiperparatiroïdisme secundari, hiperfosforèmia, resistència del teixit ossi a l'acció de l'hormona paratiroidal, i intoxicació per alumini. Les alteracions òssies poden dividir-se en tres categories: malaltia òssia de remodelatge alt (hiperparatiroïdisme secundari o malaltia òssia hiperparatiroidal, que pot evolucionar en absència de tractament cap a una osteïtis fibrosa generalitzada), malaltia òssia de remodelatge baix (osteomalàcia o bé malaltia òssia aplàstica) i malaltia o osteopatia mixta (alteracions mixtes d'osteïtis fibrosa i d'osteomalàcia).
  • ca  osteoesclerosi autosòmica dominant de tipus Worth, n f
  • ca  síndrome de Worth, n f sin. compl.
  • es  hiperostosis endostal de tipo Worth, n f
  • es  osteosclerosis autosómica dominante de tipo Worth, n f
  • es  síndrome de Worth, n m
  • fr  hyperostose endostéale de type Worth, n f
  • fr  ostéosclérose autosomique dominante de type Worth, n f
  • fr  syndrome de Worth, n m
  • en  Worth syndrome, n
  • en  Worth type autosomal dominant osteosclerosis, n
  • en  Worth type endosteal hyperostosis, n

.FITXA REVISADA, Malalties i síndromes, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Malaltia hereditària minoritària de transmissió autosòmica dominant, causada per mutacions en el gen LRP5 (11q13.2), que es caracteritza per osteoesclerosi generalitzada, hiperostosi craniofacial, engruiximent de la part central dels ossos llargs i tor palatí.
  • ca  osteoesclerosi endòstica pneumopàtica de Farreras, n f

Malalties i síndromes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Síndrome consistent en una alteració radiològica asimptomàtica dels ossos, especialment els curts i els plans (vèrtebres, costelles, omòplats i clavícules), els quals apareixen densos i opacs, de forma coincident o secundària a una malaltia crònica broncopulmonar (tuberculosi, bronquitis crònica, bronquièctasi, pneumoconiosi).
  • ca  osteofluorosi, n f
  • ca  osteoesclerosi per fluor, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Toxicologia

Definición
Conjunt de lesions òssies produïdes per la fluorosi, de presentació predominant en les vèrtebres, les costelles i la pelvis. Consisteixen en una reacció periòstica i endòstica, que condueix a l'osteoesclerosi.
  • ca  osteoespongioma, n m

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Tumor ossi de teixit esponjós.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  osteoesteatoma, n m

Oncologia i radioteràpia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Osteosarcoma amb degeneració grassa.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  osteòfag -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que menja ossos.
  • ca  osteofàgia, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Habitud de menjar ossos.
  • ca  mesenquimoma maligne, n m
  • ca  mixocondrofibrosarcoma, n m sin. compl.
  • ca  osteofibrocondrosarcoma, n m sin. compl.
  • ca  sarcoma de cèl·lules mixtes, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oncologia i radioteràpia

Definición
Varietat maligna del mesenquimoma que conté múltiples classes de sarcomes de parts toves, per exemple, condroma, liposarcoma i liomiosarcoma. La major part són altament malignes.
Neoplàsia maligna derivada del teixit fibrós, amb focus de teixit cartilaginós i mixomatós, mesenquimoma maligne. ((mixocondrofibrosarcoma))