Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  òrgan genital, n m
  • ca  òrgan reproductor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cadascun dels òrgans, interns o externs, que concerneixen la reproducció.
  • ca  òrgan rudimentari, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Òrgan que ha experimentat un desenvolupament incomplet i imperfecte.
  • ca  òrgan segmentari, n m

Anatomia > Embriologia

Definición
Conjut format pel pronefre, el mesonefre i el metanefre.
  • ca  òrgan subcomissural, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Conjunt de cèl·lules cilíndriques situat a l'extrem caudal del sostre del tercer ventricle; té un paper en el manteniment de l'equilibri hidrosalí.
  • ca  òrgan supernumerari, n m
  • ca  òrgan accessori, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Òrgan que existeix de més del nombre normal.
  • ca  corpuscle de Golgi, n m
  • ca  corpuscle neurotendinós de Golgi, n m sin. compl.
  • ca  fus neurotendinós, n m sin. compl.
  • ca  fus tendinós, n m sin. compl.
  • ca  òrgan de Golgi, n m sin. compl.
  • ca  òrgan neurotendinós, n m sin. compl.
  • ca  òrgan tendinós de Golgi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Estructura fibrosa, fusiforme, inclosa en els tendons, prop de la unió amb el teixit muscular i en la qual acaba una arborització nerviosa sensitiva encapsulada.
  • ca  òrgan urinari, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia, Urologia

Definición
Conjunt d'òrgans relacionats amb la producció i l'excreció de l'orina. Comprèn el ronyó, els urèters, la bufeta i la uretra.
  • ca  òrgan vestibulococlear, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Terme col·lectiu que inclou els sistemes que, al marge del sistema nerviós central, són responsables de les funcions vestibular i auditiva.
  • ca  òrgan vestigial, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Òrgan poc desenvolupat que, en avantpassats remots o en la vida embrionària, havia estat, anatòmicament i funcionalment, de desenvolupament normal.
  • ca  òrgan de Jacobson, n m
  • ca  òrgan vomeronasal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Veterinària

Definición
Òrgan propi dels mamífers, si bé és absent o molt rudimentari en l'espècie humana. Consisteix en una formació sacciforme, llarga i estreta, situada a la part anteroinferior del septe nasal. El seu orifici s'obre a les fosses nasals (rosegadors) o al conducte incisiu (carnívors). Té relació amb la funció de l'olfacció.