obstrucció pieloureteral
obstrucció pieloureteral
Nefrologia, Urologia
- ca estenosi pieloureteral, n f
- ca obstrucció pieloureteral, n f sin. compl.
Nefrologia, Urologia
Definición
Estenosi congènita de la unió ureteropièlica, deguda a un desenvolupament embriològic deficient o per la compressió extrínseca d'un vas arterial anòmal. Excepcionalment és deguda a una colzada de l'urèter en aquest indret, secundària a un reflex vesicoureteral. Produeix una hidronefrosi supraestructural .
obstrucció tubària
obstrucció tubària
Otorrinolaringologia
- ca obstrucció tubària, n f
Otorrinolaringologia
Definición
Trastorn consistent en l'obstrucció de la trompa auditiva, que afecta la cavitat timpànica per manca de ventilació i drenatge.
obstrucció ureteropelviana
obstrucció ureteropelviana
Nefrologia, Urologia
- ca obstrucció ureteropelviana, n f
Nefrologia, Urologia
Definición
Blocatge o estenosi de la junció de la pelvis renal amb l'urèter.
obstrucció ureterovesical
obstrucció ureterovesical
Urologia
- ca obstrucció ureterovesical, n f
Urologia
Definición
Blocatge o estenosi de l'urèter just abans de desembocar a la bufeta.
obstrucció urinària
obstrucció urinària
Urologia
- ca obstrucció urinària, n f
Urologia
Definición
Obstrucció del flux urinari, generalment produïda per un càlcul, un adenoma de pròstata o una estenosi cicatricial. Si l'obstrucció és baixa, el cataterisme vesical permet comprovar una retenció d'orina o un residu postmiccional, mentre que si l'obstrucció és alta és necessari emprar procediments radiològics o ecogràfics per a demostrar una dilatació de la via urinària per sobre de l'obstacle.
obstructiu -iva
obstructiu -iva
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca obstructiu -iva, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definición
Que obstrueix, que embussa.
obstruir
obstruir
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca obstruir, v tr
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definición
Tancar el pas per un conducte amb un obstacle, embussar.
obtentor | obtentora
obtentor | obtentora
.FITXA REVISADA, Ciències de la salut
- ca millorador | milloradora, n m, f
- ca obtentor | obtentora, n m, f
- ca seleccionador | seleccionadora, n m, f
- es mejorador | mejoradora, n m, f
- es obtentor | obtentora, n m, f
- fr obtenteur | obtentrice, n m, f
- fr sélectionneur | sélectionneuse, n m, f
- en breeder, n
- en plant breeder, n
.FITXA REVISADA, Ciències de la salut
Definición
Fitogenetista especialitzat en l'obtenció de noves varietats de plantes.
obtundent
obtundent
Farmacologia
- ca obtundent, n m
Farmacologia
Definición
Medicament que té aquest efecte, emol·lient.
obtundent
obtundent
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca obtundent, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definición
Que calma la irritació; que esmussa la sensibilitat.
